- Susqueda (237 hm3) i Foix (3,7 hm3) se situen al màxim de la seva capacitat, mentre que la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç assoleixen gairebé el seu ple tècnic
- Boadella i Riudecanyes, que eren els pantans amb menys reserves abans de l’episodi (al 51 i 22%), passen al 73% (44 hm3) i 40% (2,1 hm3), respectivament
- Amb les demandes garantides per als propers 16 mesos, ara els treballs se centren en normalitzar els cabals i aconseguir que els embassaments catalans disposin de resguards de seguretat per assumir les aportacions des de capçalera
Els embassaments de les conques internes catalanes estan avui a prop del 96% de la seva capacitat (664 hm3), 13 punts més que abans de l’inici de la llevantada d’aquest cap de setmana, quan les reserves estaven al 82%, amb 572 hm3 emmagatzemats, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. El volum emmagatzemat actualment també és superior al registrat fa un any, quan les reserves estaven al 83% i amb prop de 579 hm3 emmagatzemats.
El sistema Ter-Llobregat se situa a més del 98% de la seva capacitat (602 hm3), 14 punts més que abans de la llevantada, quan emmagatzemava 516 hm3 (84%). Susqueda (100% i 237 hm3) és l’embassament més ple del sistema, tot i que la Baells, Sau, Sant Ponç i la Llosa del Cavall assoleixen gairebé el seu ple tècnic, amb 95, prop de 96, 98, i prop de 99, respectivament.
Els embassaments de Boadella i Riudecanyes, que eren els pantans amb menys reserves abans de l’episodi (al 51 i 22%), passen al 73% (44 hm3) i 40% (2,1 hm3), respectivament. D’altra banda, Foix es manté igual (al 100% i amb 3,7 hm3), mentre que Siurana guanya prop de 3 punts i passa del 85 al 88%.
Amb les demandes garantides per als propers 16 mesos, ara els treballs se centren en normalitzar els cabals i aconseguir que els embassaments catalans disposin de resguards de seguretat per assumir les aportacions des de capçalera.
Cal tenir en compte que aquest tipus d’infraestructures tenen una doble funció: emmagatzemar reserves per garantir les demandes d’aigua (abastament, reg i usos ambientals, entre d’altres) i laminar les avingudes d’aigua en cas de pluges intenses a les capçaleres, minimitzant així possibles afectacions aigües avall.
5