El guardó concedit per la Generalitat de Catalunya reconeix la comunitat monàstica francesa per la seva tasca amb els joves, a favor de la reconciliació i amb perspectiva ecumènica. En paraules de Joana Ortega, la Comunitat Taizé propaga “la fe de la pregària, de la humilitat, de l'amor i de l'ecumenisme”.
La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha presidit l’acte de lliurament del IV Memorial Cassià Just concedit als germans de la Comunitat Taizé. Ortega ha evocat en la seva intervenció els orígens de la Comunitat “en els terribles temps de la Segona Guerra Mundial, com a resposta a la necessitat de treballar per la pau i pel proïsme que van sentir el germà Roger i la seva germana Geneviève enmig de l’horror del conflicte”. La vicepresidenta ha lloat el fet que entre els germans de Taizé no “hi trobarem una fe de dogmes ni una religiositat de rituals o de complexes disquisicions teològiques. La fe de Taizé és la fe de la pregària, de la humilitat, de l'amor i de l'ecumenisme”. En paraules de la vicepresidenta, l’energia, l’humanisme i la fe de l’entitat guardonada recorden els “valors i el compromís que defensava el pare abat de Montserrat, el recordat i enyorat abat Cassià Just”.
La cerimònia celebrada a l’Auditori del Palau de la Generalitat ha comptat amb l’assistència d'unes 300 persones, entre les quals figurava l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull; el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i els quatre directors i directores que l’han precedit en el càrrec, a més de representants de les diverses confessions religioses presents a Catalunya.
El president de la Fundació Cassià Just, Joan Rigol, ha obert l’acte amb la glossa de la figura del pare abat que dóna nom al guardó concedit aquesta tarda. Segons Rigol, Cassià Just personalitzava el compromís de Montserrat com a refugi de dignitat nacional catalana i el record de la trajectòria i l’obra del pare abat són una referència “entre tots els que volem fer una Catalunya més humana, que esdevingui una veritable comunitat amb els valors que va demostrar al llarg de la seva vida”.
Enric Vendrell, per la seva part, ha llegit l’acta del veredicte i ha assenyalat que aquesta comunitat reuneix un centenar de germans, catòlics i de diversos orígens protestants, procedents de més de trenta nacions i que “pel sol fet d’existir, és un signe concret de reconciliació entre cristians dividits i pobles separats”.
El president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, Francesc Torralba, ha explicat que la Comunitat de Taizé “és també per a moltes persones no creients un lloc de referència per meditar, per explorar el sentit de la pròpia vida i discernir el seu futur”. A més, ha afirmat que “la potència espiritual d’aquesta comunitat ha irradiat més enllà de les fronteres de França i hi ha petites fraternitats repartides en els àmbits més pobres del món, a Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i en àmbits molt vulnerables d’Amèrica del Nord”. Torralba ha afegit que “Taizé és una invitació a realitzar la més difícil de les peregrinacions: la peregrinació interior”.
Dipòsit d’esperança
Per tot això, ha clos Torralba, “el mínim que es pot dir de la Comunitat de Taizé és que ha encès una llum que anima altres persones i comunitats, que brilla sobre desenes de milers de joves que van a confiar les seves angoixes als germans i cadascun d’aquests joves pot ser un signe d’esperança a Taizé.”. “Junts, podem reinventar el món”, ha sostingut Torralba, i “Taizé és aquest dipòsit d’esperança en el si d’un continent envellit i cansat”.
Per la seva banda, la germana Griselda Clos, monja del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, que és la comunitat que va proposar que enguany es reconegués la Comunitat de Taizé, ha subratllat que “per a nosaltres, els monjos, l’amor a Déu sabem que cal encarnar-lo en l’amor al proïsme”, i que “la nostra regla monàstica ens demana renunciar a tot allò que no és necessari, però aspirem, amb anhel, a l’objectiu suprem i constitutiu de la vida humana”. “No fugim de la terra”, ha reblat, “sinó que ens hi arrelem”.
Un dels dos monjos de Taizé, vinguts expressament per recollir el guardó, ha traslladat les paraules del prior de Taizé, germà Alois, i ha acceptat el premi pensant en el fundador de la comunitat, el germà Roger, perquè “l’any que ve farà cent anys del seu naixement, deu de la seva mort i setanta-cinc de la seva arribada a Taizé, en plena Guerra Mundial, per acollir-hi refugiats i crear-hi una comunitat”. “Per a nosaltres ha estat sempre una prioritat ajudar els joves a descobrir una relació personal amb Déu”, ha dit. A més, ha indicat que “en el nostre camí ecumènic, si els cristians reeixim a viure junts en una veritable unitat, tot acceptant el pluralisme, esdevindrem un signe enmig d’una humanitat que busca en ella mateixa la seva unitat”, i “els joves, en particular, tenen set d’un sentit i d’unes orientacions clares. No els podem continuar oferint la confusió de les nostres divisions”.
Església de la reconciliació
Finalment, el prior de Taizé ha assenyalat que la història d’aquesta comunitat es pot llegir com un intent de compartir el mateix sostre, tot subratllant que encara que els germans provenen d'una trentena de països, amb llengua, cultura i orígens eclesials diversos, viuen sota la teulada d’una mateixa casa, el sostre de l’Església de la reconciliació.
El guardó Memorial Cassià Just va ser creat l’any 2010 pel Govern de la Generalitat, mitjançant la Direcció General d’Afers Religiosos. Té l’objectiu de retre homenatge públic a persones, entitats o institucions que hagin destacat per fer possible un espai comú de respecte a la llibertat religiosa i de convivència entre les diferents confessions religioses presents a casa nostra.
Enguany, el guardó del Memorial Cassià Just ha consistit en una aquarel·la, obra del dibuixant, il·lustrador i pintor Perico Pastor (la Seu d’Urgell, 1953), de 62 cm x 78, que l’autor ha nomenat Abraçada. L’artista s’ha inspirat en la personalitat i la intencionalitat del Memorial Cassià Just per reproduir tres figures humanes volgudament indefinides i genèriques, una composició figurativa i de contingut neutre que ben bé pot representar els valors de l’ecumenisme propis de la Comunitat de Taizé.
2
Fitxers adjunts
