En una entrevista al programa “El Món” a Rac1, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha explicat que les reclamacions que es fan a l’Estat per valor de 2.138 milions, i que s’han inclòs en el projecte de Pressupostos pel 2015 (PGC 2015), no són per “caritat, sinó que demanem una proporció més alta dels recursos impositius que paguen els catalans”.

 

En aquest sentit, la reivindicació del Fons de Competitivitat per valor de 789M d’euros consisteix a reclamar uns recursos que s’ingressen al 2015, però que es liquiden dos anys més tard. El conseller demana que el fons de competitivitat es pagui l’any que merita i no dos anys més tard. “No som un país normal on els augments de recaptació es reflecteixin en partides pressupostàries. Rebem el que se’ns assigna el mes de juliol des de Madrid, i ens hi hem d’ajustar. L’any 15, any d’expansió econòmica, rebrem menys diners que el 2013, que va ser un any de contracció”, ha afegit.

 

Mas-Colell ho ha contraposat amb el fet que l’Estat pot fer ampliacions de crèdit per valor de centenars de milions d’euros, “basades en què els ingressos són millors del que esperaven”. “En canvi, els nostres ingressos pressupostaris no depenen de la marxa de l’economia”, ha lamentat.

 

 

Preguntat sobre la viabilitat de rebre aquests 2.138M per part de l’Estat espanyol, el titular de les finances catalanes s’ha referit a tres possibles vies: una, “la preferible”, seria rebre’ls com a recursos pressupostaris, és a dir, a través de partides en els Pressupostos.

 

Una segona via consistiria en un canvi en la política “totalment esbiaixada” de distribució dels objectius de dèficit entre el Govern central i les autonomies. “Les CA continuen gastant un terç de la demanda pública, però l’any 2015 el dèficit que se’ls assigna és una sisena part del dèficit global. El dèficit global és del 4,2% del PIB i el de les CA és el 0,7%. Això no té ni cap ni peus i s’hauria de reequilibrar”, ha denunciat.

 

La tercera consisteix a proveir liquiditat, a través de mecanismes com el FLA, per sobre de l’objectiu de dèficit assignat: “el Ministerio treballa amb un objectiu de dèficit a l’ombra. En aquests moments, les finances de la Generalitat no estan col·lapsant, perquè la política de tresoreria del Govern espanyol s’ajusta a un objectiu que no és de l’1% pel 2014, sinó a un objectiu que és més realista per aconseguir el propòsit que els proveïdors cobrin. La liquiditat s’administra així condicionada i amb comptagotes”.

 

Pel conseller, aquesta tercera opció “crea un enorme malestar perquè és permanentment humiliant”. “T’has de sentir dir que no compleixes amb el dèficit, un dèficit que ells ja saben que no és complible, però sembla que és la possibilitat que més els entusiasma, tot i que és insostenible”, ha dit.

 

Sobre la liquiditat que la Generalitat rep a través del FLA, Mas-Colell ha recordat que l’Estat espanyol ha emès deute en el període 2012-2014 per valor de 730.596M, un 20% dels quals (140.274M) es recolzen per les garanties catalanes, perquè Catalunya representa un 19,2% dels ingressos fiscals del regne d’Espanya. “Pel FLA hem rebut uns 32.000M, lluny dels 140.000 que ells han obtingut gràcies a Catalunya. No hi ha cap raó més enllà de la cortesia per estar agraïts. Fan el que han de fer”, ha assegurat.

 

 

Mas-Colell també s’ha referit a la possibilitat d’aprovar els comptes al Parlament i ha demanat a ERC que es repensi la seva proposta de pròrroga. “Els PGC 2015 són moderadament expansius i una pròrroga és restrictiva. Faria difícil implementar aspectes expansius del pressupost”, ha afegit. El conseller ha recordat que la garantia perquè els treballadors públics recuperin la paga extra és aprovar els comptes: “sempre intentarem fer el màxim perquè els treballadors públics rebin la paga doble, però la manera clara i segura és aprovar els pressupostos”.

 

 

El titular d’Economia també ha explicat que en aquests comptes no hi haurà noves retallades, però que el nivell de despesa en serveis públics essencials –salut, ensenyament i benestar- ha retrocedit a nivells de fa 10 anys. “La llimona no es pot esprémer més. Si continuéssim retallant, retrocediríem encara més. Això és el que ens estan suggerint, des del Ministerio de Hacienda, en la mesura que estan posant tot l’èmfasi en l’ajust dels serveis públics de les CA”, ha afirmat.

 

Sobre el nivell de deute de la Generalitat, el responsable de les finances catalanes ha dit que amb una hisenda pròpia, el problema de deute seria “plenament manejable”.

 

Preguntat pel context econòmic i les expectatives de creixement, el conseller ha afirmat que “estem en mans d’Europa” i que ara li toca a ella liderar el procés perquè, tot i que Espanya ha complert “amb escreix” tot el que se li ha exigit des d’Europa, “no és prou gran” per arrossegar l’economia europea. És per això que considera que Alemanya ha de tenir una “actitud fiscal més expansiva i més inclinada cap al creixement”, i precisa que “hauria de fer el seu propi pla d’inversions en infraestructures, que tindria efectes de vessament cap a la resta d’Europa”, en referència a les empreses constructores espanyoles. “Si Europa no tira per si mateixa i des del centre, això limitarà” ha conclòs.