El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat avui a Roma que el Govern “reforçarà la seva presència a Europa i a Brussel·les”, amb l'obertura d'una nova delegació a la capital italiana a principis de gener i properament una segona a Viena. Homs ho ha anunciat durant la seva intervenció a la jornada acadèmica sobre la situació política de Catalunya que s’ha celebrat a la Universitat Tre de Roma, organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i el centre de recerca CRISPEL (Centro di Ricerca Interdipartimentale per gli Studi Politico-costituzionali e di Legislazione comparata).

El conseller de la Presidència ha situat l’obertura de les delegacions de Roma i Viena com “una necessitat i una obligació” del Govern per “defensar els nostres interessos al món i particularment a Europa, d’on formem part clarament”.  Homs ha subratllat que en el moment polític que viu Catalunya “és fonamental tenir presència a les capitals importants d’Europa, on a més hi ha presència d’organismes multilaterals”. “Haurem de fer un fer un salt qualitatiu, ja no només donar a conèixer la realitat de Catalunya, sinó establir les relacions i els intercanvis d’impressions necessaris per poder assolir el reconeixement de Catalunya com a Estat, si així ho decideixen els ciutadans”. La voluntat, ha explicat Homs, és poder “disposar de les infraestructures necessàries” per “enfocar amb les màximes garanties possibles” el procés català.

 

Homs ha volgut posar de relleu que aquest reforçament de l’estructura exterior de la Generalitat s’emmarca en la “vocació marcadament europea i europeista” de Catalunya i la voluntat de “permanència” a les institucions europees, que queda palesa amb La llei d’acció exterior i relacions amb la Unió Europea, aprovada per una àmplia majoria del Parlament. “És un testimoni inequívoc de la vocació europeista del poble català”, ha subratllat. I ha emfatitzat: “creiem firmament que la viabilitat futura del nostre país i de les nostres societats només és possible en un context d’una Europa federal forta políticament, que doni cobertura i garanties davant dels reptes que comporta la globalització”.

 

Les delegacions de Roma i Viena se sumaran a les ja existents a Brussel·les, que es reforçarà, Berlín, París, Londres, Nova York i Washington.

 

 

 

Homs ha defensat el procés “transversal” que viu Catalunya, que “no és reclamació d’un govern o de determinats partits polítics, sinó una reivindicació àmpliament compartida per la ciutadania de Catalunya”, que “s’ha expressat cívicament als carrers i a les urnes”, amb quatre mobilitzacions massives i un 80 per cent del Parlament a favor del dret a decidir. “El que va passar el 9 de novembre no és un fet puntual, aïllat, sinó que és la culminació a un desig majoritari de començar una nova etapa, de poder votar i decidir”, “la resposta a un mandat clar” de la ciutadania. Pel conseller de la Presidència, “la reivindicació d’una gran majoria dels catalans és senzilla i inqüestionable des d’una perspectiva democràtica: els catalans volen decidir amb tota llibertat el seu futur polític, i ho volen decidir a les urnes, votant”. “Reivindiquem el mateix dret que qualsevol altre poble”, com el Quebec o Escòcia, ha conclòs.

 

En aquest sentit, Homs ha recordat davant dels experts constitucionalistes italians i catalans que han participat a la jornada que la situació actual s’explica després d’anys “d’haver intentat desenvolupar l’autogovern i les institucions en el marc del pacte amb l’Estat espanyol”, de la “dura” sentència del Tribunal Constitucional que va “desvirtuar i fer pràcticament inviable” l’Estatut d’autonomia de Catalunya, de la negativa del Govern espanyol al pacte fiscal i de la seva actitud “altament hostil i bel·ligerant” amb la voluntat del poble català d’exercir el seu dret a decidir, amb els recursos presentats davant del TC per intentar impedir la celebració del 9N i la querella interposada contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament per la celebració del procés participatiu.

 

“Hi ha un plantejament d’un poble que vol disposar d’un Estat propi i això ho planteja d’una forma escrupolosament pacífica, escrupolosament democràtica” i que, en canvi, troba una “actitud immobilista” del Govern espanyol. “Un projecte en positiu, democràtic i pacífic com el que formula Catalunya, mereix una resposta diferent al ‘no’ a tot”. I és que, ha subratllat, “el moviment que hi ha a Catalunya és singular, estem demostrant que és possible defensar un procés d’independència sense trencar res”.

 

 

El conseller Homs ha fet la presentació de la jornada El cas català: transformació de la forma de l’estat, autodeterminació, procés federatiu europeu en la qual han intervingut experts constitucionalistes italians i catalans.

S’ha estructurat al voltant d’una taula rodona, moderada per Enric Juliana, periodista i subdirector de La Vanguardia, que ha comptat amb la participació de Carles Viver Pi Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra; Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional; Antoni Abat i Ninet, catedràtic de Dret Constitucional comparat a la Universitat de Copenhaguen; Beniamino Caravita di Toritto, catedràtic d’Institucions de Dret Públic de la Università "La Sapienza" di Roma; Vincenzo Cocozza, catedràtic de Dret Constitucional de la Università degli Studi di Napoli Federico II; Pietro Grilli di Cortona, president de la Società italiana di Scienza politica i catedràtic de Ciència Política de la Università "Roma Tre"; Giovanni Serges, catedràtic de Dret Constitucional de la Università “Roma Tre”; i Sandro Staiano, catedràtic de Dret Constitucional de la Università degli Studi di Napoli Federico II.

El centre de recerca CRISPEL de la Università degli Studi Roma Tre promou l’estudi i la recerca en el camp del dret polític i constitucional comparat i assisteix en aquest camp les institucions públiques i privades, internacionals, europees i nacionals.