• L’objectiu d’aquest càlcul, que es fa per primera vegada, és analitzar la sostenibilitat de les finances de Catalunya
  • El resultat és un superàvit de les administracions públiques a Catalunya  de 2.405M d’euros, l’1,2% del PIB
El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha presentat avui el Pressupost de les administracions públiques a Catalunya per al 2015, juntament amb el director general d’Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques, Ivan Planas. Es tracta d’una projecció que inclou els tres nivells d’administració a Catalunya: central, autonòmica i local. L’objectiu d’aquest càlcul, que es fa per primera vegada, és analitzar la sostenibilitat de les finances de Catalunya i el seu impacte en el procés de consolidació fiscal.
Aquesta aproximació del Departament d’Economia compara els ingressos fiscals generats a Catalunya i la despesa pública que rebran els ciutadans catalans (mètode incidència càrrega-benefici). El resultat en termes consolidats és un superàvit de les administracions públiques catalanes de 2.405M d’euros, l’1,2% del PIB.
 
Superàvit no financer de les administracions públiques a Catalunya (M€)
Ingressos no financers
78.239
Despeses no financeres
76.420
Resultat no financer (Ingressos-despeses)
1.818
Ajustos SEC (Adm. Central+Generalitat)
587
Dèficit (-)/superàvit (+) no financer
2.405
Percentatge sobre el PIB
1,2%
 
 
Distribució del superàvit per administracions  
 
 (M€)
(% PIB)
Administració central
3.228
1,6%
Generalitat
-1.440
-0,7%
Ens locals
617
0,3%
TOTAL
2.405
1,2%
 
Segons aquest càlcul, el superàvit de les administracions públiques a Catalunya es composa del dèficit de la Generalitat i dels superàvits dels ens locals i de l’Administració central a Catalunya. “Hi ha una diferència a favor de l’Estat  de 3.228M entre el que paguen els catalans a l’Administració central i els serveis que reben d’aquesta. Per tant, Catalunya és un bon negoci per a l’Estat”, ha assegurat Ivan Planas.
El conseller ha explicat que els resultats d’aquesta projecció són coherents amb el resultat de la balança fiscal segons el mètode d’incidència càrrega-benefici. En primer lloc, a diferència de la balança, que analitza les relacions fiscals entre l’Estat i Catalunya, en aquest càlcul es té en compte el pressupost de la Generalitat i dels ens locals. “I, més important, la balança fiscal inclou també la imputació a Catalunya del dèficit públic de l’Estat espanyol, que el 2015 equivaldrà al 3,5% del PIB”, ha afegit. Segons el conseller, “el superàvit que resulta del càlcul del pressupost consolidat de les Administracions Públiques significa que Catalunya no es beneficia de cap ingrés provinent d’aquest endeutament. L’Estat no s’ha d’endeutar per Catalunya”.
 
En aquest sentit, Ivan Planas ha reiterat que Catalunya no està generant necessitats d’endeutament a Espanya, sinó que “tot l’endeutament de l’estat espanyol és per necessitats de despesa d’altres territoris”. 
Les dades demostren la sostenibilitat financera de Catalunya i, per tant, la seva aportació positiva al procés de consolidació de fiscal. “Una administració que no fa dèficit no necessita un procés de consolidació. No hi ha necessitat d’una major consolidació fiscal, sinó que s’han de redistribuir millor els recursos entre els diferents nivells d’administració”, ha afirmat Planas.
Mas-Colell ha explicat que aquests càlculs inclouen com a ingrés els 2.200M que Catalunya reclama a l’Estat en els pressupostos del 2015 i, “tot i així, l’Administració central segueix obtenint superàvit a Catalunya”.
Pel titular de les finances catalanes, no té sentit que s’acusi sistemàticament a Catalunya d’incomplidora, quan Catalunya genera prou recursos per tenir unes finances sostenibles. El conseller ha recordat que “els catalans no són subsidiats, no reben absolutament res que no hagin pagat abans amb els seus impostos”.

3  

Fitxers adjunts

Document

Document
PDF | 175

presentació

presentació
PDF | 129

Nota de Premsa

Nota de Premsa
PDF | 181