Barcelona, 16 de desembre de 2014.— La Generalitat ha fet pública la llista de guardonats corresponents a la primera edició dels Premis del Consell Català de Formació Professional, en reconeixement a la trajectòria individual en l’àmbit de l’FP. El jurat, format pel President del Consell, membres de la Comissió Permanent, la secretària executiva i la secretària adjunta (aquestes últimes amb veu però sense vot), enguany ha concedit sis premis –a Ignasi Cusidó, Victoriano García Martín, Ignasi Carles Parody, Joan Roca, Francesc Roca i Antoni Rodríguez- i una menció d’honor a títol pòstum –a Eduard Soler- (referències curriculars breus al final d’aquesta nota).

 

La Generalitat va decidir enguany crear aquests guardons, amb caràcter honorífic, per reconèixer trajectòries individuals especialment destacades i meritòries vinculades a la Formació Professional a Catalunya, ja sigui pública o privada: reglada, no reglada i Per a l’Ocupació; en concret, es vol premiar aquelles persones que hagin impulsat o contribuït a impulsar iniciatives d’èxit i innovadores que afectin transversalment a l’àmbit de l’FP, en matèries com la pedagogia, la gestió l’assessorament, la qualitat o l’adequació a les necessitats del mercat de treball, entre d’altres.

 

 

Empresari del sector de l’electricitat i la il·luminació per tradició familiar, Ignasi Cusidó va crear els anys 70 la companyia Lamp, actualment un referent mundial en el sector de la il·luminació. Cusidó va voler contribuir a desenvolupar la formació tècnica a la seva vila des d’un bon principi, intentant donar resposta a les necessitats de personal amb una millor qualificació professional; així, va tenir un paper determinant en la creació del Consell d’FP de Terrassa i l’impuls d’iniciatives com la Nit dels Nous Professionals. Actualment presideix ‘Antiga Caixa de Terrassa’, l’ens que agrupa les fundacions d’obra social que corresponien a aquesta entitat financera.  

 

 

L’àmplia trajectòria de Víctoriano Garcia Martín sempre va estar vinculada al món de l’FP: primer en el món docent i després com a servidor públic. I aquesta segona etapa, entre els anys 1987 i 2003, permet dir que García Martín és un exemple dels esforços que incansablement s’han fet des de les administracions catalanes per modernitzar i dignificar la Formació Professional; entre els càrrecs que va ocupar durant el període esmentat destaquen: cap de secció de Promoció Educativa i Professional del departament d’Ensenyament; cap del servei de Formació Ocupacional del departament de Treball o secretari adjunt del mateix Consell Català d’FP (col·laborant en el seu moment en l’elaboració del I Pla general d’FP a Catalunya).   

 

 

Gadità de naixement però barceloní d’adopció –va arribar a Catalunya amb només tres mesos-, Ignasi Carles Parody és actualment el president de la Fundació Privada Trinijove, entitat que va ajudar a crear a meitat dels anys 80 del segle passat per contribuir a la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió a la zona nord de Barcelona. Des d’aleshores, Trinijove ha format més de 10.000 persones, sobretot joves, facilitant així que es reenganxin al mercat de treball. Guardonat amb la Medalla d’Honor de la capital catalana l’any 2010, Parody també presideix l’European Network of Social Integration Enterprises i és vicepresident de la Federació Catalana d’Empreses d’Inserció.

 

 

El nostre cuiner més internacional beu d’una tradició familiar vinculada estretament als fogons. En paral·lel a aquesta influència paterna, però, Joan Roca ha rebut una sòlida formació a l’Escola d’Hostaleria de Girona, centre de referència d’aquesta família i del qual el mateix Roca també ha estat professor i sotsdirector. Va crear l’any l’any 1986, juntament amb els seus germans Josep i Jordi, El Celler de Can Roca, que, amb tres estrelles Michelin, és considerat actualment un dels millors restaurants del món. La llista de reconeixements que ha rebut a llarg de la seva trajectòria és llarguíssima; a banda dels atorgats al seu restaurant, en destacant dos d’individuals: Cuiner de l’Any per l’Acadèmia Espanyola de Gastronomia l’any 2000, i doctor Honoris Causa per la Universitat de Girona l’any 2010.

 

 

L’actual director de l’Institut Comte de Rius de Tarragona porta tota la seva trajectòria professional dedicant-se a la docència i ha contribuït a fer del centre que comanda un dels pioners a Catalunya en l’impuls d’una FP moderna i marcadament empresarial. Així aquest Institut, que forma actualment a més de 1.300 alumnes de grau mig i superior, impulsa una gran quantitat de projectes en col·laboració estreta amb les empreses de la zona, majoritàriament del sector petroquímic. L’arrelament al territori i aquest treball colze a colze amb el teixit productiu és, de fet, una de les claus del seu èxit, així com una visió integrada de la Formació Professional que suma les virtuts dels sistemes per excel·lir en el resultat.

 

 

Mestre en electrònica i llicenciat en enginyeria industrial, entre d’altres coses, l’Antonio Rodríguez també ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional al món de la docència, als centres següents: Escola Xaloc (Hospitalet del Llobregat), Institut-SEP Mare de Déu de la Mercè (Barcelona), Escola del Treball (Barcelona) i Institut Llobregat  (Hospitalet del Llobregat). La seva experiència el va portar a col·laborar en vàries ocasions amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals, assessorant sobre els diferents sistemes de qualificació existents a Europa o coordinant les qualificacions de les famílies professionals d’Electricitat-Electrònica, Energia i Aigua. Actualment Rodríguez és president de l’Associació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors i membre de les juntes directives de Foment del Treball, Aeball (Associació Empresarial de l’Hospitalet i el Baix Llobregat) i Upmball (Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat).    

 

 

La singladura empresarial d’Eduard Soler comença l’any 1951, quan amb Josep Palau crea Soler i Palau (S&P), companyia especialitzada en sistemes de ventilació. Degut a la seva inquietud per tenir treballadors ben formats, a finals dels 50 Soler va decidir impulsar una primera experiència formativa que acabaria derivant en l’obertura d’una escola. Aquest centre l’any 1972 es va fusionar amb els Salesians i va donar lloc a l’Escola Tècnico Professional del Ripollès. Seguint els desitjos de Soler, l’any 1996 es va crear la Fundació Eduard Soler – Escola del Treball del Ripollès. Amb uns 200 alumnes cada any, aquest centre és, a dia d’avui, un autèntic referent en impulsar una FP orientada a les necessitats dels sectors econòmics, en aquest cas atenent a les famílies professionals de la denominada mecatrònica.