“Com a direcció general hem de posar el nostre granet de sorra des de l’àmbit de la seguretat, per fer possible que les dones es sentin segures”.  Amb aquesta afirmació la directora general d’Administració de Seguretat, Maite Casado, ha donat per tancada la cinquena Jornada sobre violència masclista que s’ha celebrat avui al Departament d’Interior. “Entenem la seguretat com un instrument de les dones, perquè una dona que se sent segura és una dona més lliure. Donant-los seguretat els donem i contribuïm al seu apoderament i a la seva llibertat” ha afegit la directora.

 

Casado ha destacat que “parlem de seguretat en un sentit ampli, tan la seguretat objectiva (que les dones no tinguin riscos) com la seguretat subjectiva (que es senti segura) i hem de treballar perquè les dones tinguin totes dues coses ja que aquests dos conceptes no sempre van de la mà”.

 

La directora també ha fet referència a les xifres negatives que ha exposat el conseller Espadaler durant la inauguració de les jornades i en aquest sentit ha explicat que des del Departament es continua treballant en la implantació immediata del qüestionari de reavaluació del risc.

 

La Jornada, organitzada pel Departament d’Interior, ha estat un  espai de reflexió sobre el coneixement que tenim de l’entorn de la violència contra les dones, on s’ha realitzat una anàlisi del marc jurídic comparat i dels instruments d’implantació que permetin millorar l’atenció a les víctimes de la violència masclista.

 

Concretament, en la conferència inaugural, Vittoria Luda, membre de l’Institut Interregional de les Nacions Unides per a les Investigacions sobre la Delinqüència i la Justícia, ha presentat l’Enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea que rebel·la que “la majoria de les dones víctimes de violència no denuncien els fets ni a la policia ni a cap organització que pugui ajudar-les en aquest tipus de delictes. Per tant, la majoria de víctimes no entren al sistema judicial ni a d’altres serveis, posant de manifest que no s’aborden les necessitats i els drets de moltes de les dones de la Unió Europea”.

 

A més, arran de la petició de dades sobre violència contra les dones per part del Parlament Europeu, l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea va realitzar un estudi basat en entrevistes personals realitzades a 42.000 dones dels 28 Estats membres de la UE. Els resultats, publicats aquest mateix 2014 sobre la violència contra les dones, posen de manifesta que 1 de cada 3 dones (33%) ha experimentat violència física i/o sexual des dels 15 anys; concretant a la violència sexual 1 de cada 20 dones (5 %) n’havia patit a partir dels 15 anys d’edat i entorn al 12% de les dones enquestades (equivalent a 21 milions de dones de la UE) havia experimentat algun tipus d’agressió o incident sexual abans dels 15 anys d’edat.

 

Des de l’àmbit jurídic, la catedràtica de Dret Constitucional de la UAB, Teresa Freixes; la professora de Filosofia del Dret de la UAB, Noelia Igareda; i l’advocada especialitzada en violència masclista i expresidenta de Dones Juristes, Marisa Fernàndez, han fet una anàlisi comparativa de la normativa jurídica vigent respecte a la violència de gènere tant a nivell europeu, com a l’Estat espanyol i a Catalunya. També han presentat un projecte europeu liderat per la UAB, EPOGENDER, on es fa un estudi preliminar sobre l’ordre europea de protecció de les víctimes de violència de gènere a la Unió Europea amb l’objectiu de trobar indicadors jurídics per a la transposició de la Directiva europea sobre la protecció de víctimes que siguin adients per al cas de l’Ordre Europea de Protecció per a les víctimes de violència de gènere quan aquestes, fent ús del seu dret a la lliure circulació, transiten pels països de la Unió Europea.

 

Durant la conferència “La renúncia al procés judicial”, la professora titular del Departament de Psicologia Experimental de la Universitat de Sevilla, Maria Jesús Cala, ha exposat que “l’aplicació de les diferents normatives contra la violència de gènere i la millora de la resposta policial, judicial i social, ha afavorit a l’increment de les denúncies per violència de gènere”. No obstant, encara existeix un percentatge de renúncia a continuar amb el procés judicial quan aquest ja ha estat iniciat. Per tant, “és imprescindible conèixer el fenomen i investigar les claus per a la millora contínua de les actuacions públiques”, ha afegit.

 

L’estudi que es presentarà sobre la renúncia a continuar amb el procés judicial en els casos de violència contra les dones, és el primer a l’Estat espanyol en aquesta temàtica, i pretén conèixer objectivament les situacions i els principals motius a la renúncia, de manera que es puguin preveure aquests comportaments i possibilitar que el coneixement obtingut generi estratègies i orienti les accions a realitzar per a reduir el percentatge de renúncies.

 

La Jornada ha acabat amb un espai de reflexions entorn a les dificultats i reptes que planteja l’atenció i el seguiment a les dones víctimes de violència de gènere. El professor titular de Dret Processal a la Universitat de Corunya, Xulio Ferreiro, la secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania del Departament de Benestar i Família, Marta Àlvarez, i la membre de la Comissió de Violència de la CGAE, Mercè Claramunt, han conclòs que l’experiència professional i el coneixement del fenomen ha propiciat la millora dels instruments d’intervenció però cal fer balanç de quins instruments cal millorar i quines accions encara resten pendents de desplegar. Els ponents han coincidit en què l’atenció integral i la coordinació multidisciplinària dels recursos existents serà clau pel procés de recuperació de les víctimes, garantint informació, atenció, assessorament i suport al adequat a cada fase del seu procés.