El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha aplegat, els dies 17 i 18 de desembre, a Vic, més de 400 persones per a debatre i definir les línies d’actuació que poden adoptar els agricultors i ramaders per a assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes.
El Simposi s’ha centrat a donar a conèixer solucions pràctiques ja en ús en altres països i que garanteixen la viabilitat de les explotacions ramaderes i redueixen l’afectació ambiental en zones d’alta densitat o vulnerables. Aquesta trobada entre experts, agricultors, ramaders, tècnics i altres actors involucrats, ha servit per a conèixer els reptes que s’han d’afrontar en relació a la gestió dels purins i dels fertilitzants a Catalunya, oferint un marc extraordinari per a la difusió d’eines científiques i tecnològiques que permeten donar-hi resposta, així com de les tendències de tractament que s’utilitzen a Europa.
Durant la celebració del Simposi ha quedat palès que els fems, purins i gallinasses contenen nutrients que són imprescindibles per al creixement dels cultius i que la seva valorització a través de l’aplicació al sòl pels nutrients i la matèria orgànica que contenen és la millor forma de gestió. Ara bé, quan hi ha una gran concentració ramadera apareixen problemes de gestió que de no resoldre’ls adequadament acaben reflectint-se en els sòls i en les aigües. La solució a mig termini passa per establir un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes l’enfocament del qual és l’actuació des de la granja (canvis en la nutrició dels animals que poden reduir en un 40% la quantitat de nitrats que s’excreten, control de l’aigua, tractaments en origen de les dejeccions, etcètera), en la parcel·la (necessitats dels cultius, maquinària d’aplicació, ...), passant pels tractaments, els sistemes de gestió i la valorització. La necessitat dels tractaments apareix de forma immediata així com la d’optimitzar la seva aplicació al sòl: anàlisis de sòls, maquinària d’aplicació, etcètera. La complexitat del problema exigeix un enfocament global de tota la fertilització com de tot el procés productiu agro-ramader.
Apareix la necessitat de fer un ús adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per a evitar tenir impactes negatius en les aigües, i es fa evident la necessitat d’utilitzar tecnologia tant en granja i en la seva aplicació a camp, com en els tractaments previs o finalistes que podrien significar una millora en la gestió i en l’estalvi energètic; i aquest no és un camí fàcil.
En aquest sentit, el Departament parteix de l’elaboració d’un Pla estratègic sobre fertilització que aplega tot el conjunt de mesures que el sector necessita; i, en aquest moment, el DAAM ja ha adoptat múltiples mesures per a evolucionar cap a un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes i els fertilitzants a Catalunya: ha posat en marxa una Oficina de Fertilització per a donar suport a agricultors i ramaders i ha tret una línia d’ajut per a implementar sistemes de gestió i tractaments per a les granges afectades pel tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purins, entre moltes altres mesures. Per aquest motiu, a través del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) es busca impulsar, donant-hi suport financerament, els sistemes de tractament, la maquinària d’aplicació, així com, a través de mesures agroambientals, una gestió sostenible de la fertilització de base orgànica.
La celebració d’esdeveniments com l’esmentat Simposi és una possibilitat més per a facilitar la informació necessària per a la implantació de millores que fan compatibles l’agricultura amb el desenvolupament de l’activitat ramadera. Per aquest motiu, s’ha organitzat, dins del projecte Life+ Futur Agrari que coordina el DAAM, un projecte demostratiu de tecnologies existents els resultats del qual contribuiran a minimitzar els continguts elevats de nutrients en els sòls agrícoles i que va dirigit principalment a les explotacions agràries, les empreses de serveis, la mateix administració, el sector, i el públic en general.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
