El Govern ha aprovat un decret llei que deroga l’excepció de contigüitat que permetia obrir nous equipaments comercials fora dels nuclis urbans a Catalunya amb l’objectiu de protegir el model d’urbanisme comercial, basant en l’ocupació i la utilització racional del territori. Fins ara, l’excepció contemplava la instal·lació de nous establiments comercials de forma excepcional fora dels nuclis urbans per contigüitat amb la Trama Urbana Consolidada (TUC). El decret llei apel·la a “raons imperioses d’interès general”, en considerar que l’aplicació pràctica d’aquesta excepció “ha provocat greus conseqüències en el model comercial català”, en la mesura que propicia l’aparició d’àrees comercials perifèriques fora de les ciutats en perjudici de la cohesió social i la diversitat d’usos.

 

L’excepció de contigüitat que deroga el Reial decret llei estava prevista a la lletra b) de l’apartat 3 i al segon paràgraf de l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei 1/2009. Durant els anys que ha estat en vigor, més de la meitat de les llicències aprovades van ser sol·licitades en virtut d’aquesta excepció, fet que conculca i desvirtua el principi general previst a la normativa catalana d’equipaments comercials que defensa la instal·lació d’establiments comercials dins la trama urbana. El que havia de ser una excepció va esdevenir, per tant, la norma general. Des de 2011, el Govern ha controlat l’ús i aplicació de l’excepció de contigüitat per diferents vies legislatives, que sempre han estat contestades des del Govern espanyol. El mes de febrer passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei que ajornava l’aplicació de l’excepció de contigüitat mitjançant una disposició transitòria. Com a resposta, l’Executiu espanyol va presentar un nou recurs d’inconstitucionalitat davant del TC que, amb la seva admissió a tràmit, va quedar en suspens el mes de novembre, cosa que feia novament aplicable l’esmentada excepció de contigüitat.

 

Davant d’aquesta situació, el Consell Executiu ha aprovat el decret llei derogatori en exercici de les competències en matèria de comerç reconegudes a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i d’acord amb la Directiva europea 2006/123/CE, relativa als serveis del mercat interior i amb la normativa estatal d’adaptació. L’objectiu és donar coherència al model d’urbanisme comercial i a la utilització racional del territori, requisits indispensables per protegir la cohesió social, amb un desenvolupament sostenible i impedint la proliferació d’establiments comercials perifèrics al territori amb incidència directa en la mobilitat. La  trama urbana consolidada reflecteix aquest model de ciutat compacta i la implantació dels establiments comercials dins dels nuclis urbans evita desplaçaments innecessaris que incrementen la contaminació atmosfèrica. El decret llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

La mesura s’emmarca en el compromís del Govern de defensar, amb tots els instruments al seu abast, el model comercial i la normativa catalana en matèria de comerç. A banda de les diferents accions judicials, el 15 de desembre passat, el Govern i les  principals associacions de comerciants, sindicats, entitats municipalistes i altres operadors del sector, van lliurar a la presidenta del Parlament de Catalunya la Declaració del comerç català en defensa del model propi del país”, que formalitza el pacte social i sectorial per refermar i reivindicar la vigència del model comercial català.