El Consell Executiu ha aprovat el decret que regula l’activitat artesanal a Catalunya. La regulació vol atendre les necessitats del sector, aprofundir en la seva modernització i l’adequació al context actual de competitivitat i a les noves demandes del mercat. Amb l’aprovació d’aquest decret es configura un marc normatiu adequat i actualitzat que permet instrumentar mesures per acreditar, fomentar i promocionar les empreses artesanes, vetllar pel prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el desenvolupament d’un sector que està en expansió, tant a Catalunya com a nivell internacional.

 

Les necessitats actuals de l’artesania catalana requereixen un impuls que permeti assolir un producte artesà de qualitat i rendible, que mantingui la identitat i el valor patrimonial. Per aconseguir-ho, el Govern ha considerat necessari actualitzar el marc normatiu per fer possible racionalitzar l’ordenació del sector i, a la vegada, impulsar la participació de les institucions, les associacions professionals i la societat en general. Així, el decret refon en una única norma actualitzada la regulació de l’activitat artesanal a Catalunya fins ara recollida al Decret 252/2000, de 24 de juliol, i a l’Ordre, de 25 de juliol de 2000, que desplegava el decret.

 

El decret regula l’activitat artesanal artística i d’ofici que es desenvolupi a Catalunya, excloent l’artesania alimentària, l’artesania de serveis i la producció mecanitzada.

Entre les principals novetats, destaca la regulació del Carnet d’Artesà com una acreditació voluntària que expedeix la Generalitat per a aquella persona que coneix el domini tècnic de qualitat i que desenvolupa una producció artesanal. Es distingeix entre Carnet d’Artesà professional (per a qui s’hi dedica professional) i Carnet d’Artesà cultural, per a qui no exerceix professionalment cap activitat productiva i comercial d’oficis artesans. Així mateix, el mestratge en aquestes dues modalitats es reconeix en als Diplomes de Mestre o Mestra Artesà professional, i de Mestre o Mestra Artesà cultural, que atorga anualment la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), prèvia convocatòria pública.

 

Es creen també els Premis Nacionals d’Artesania amb l’objectiu d’incrementar el prestigi de l’activitat artesanal a la societat i donar visibilitat a l’artesania en el conjunt de l’activitat creativa i productiva del país. Els guardons es convocaran anualment i distingiran persones i empreses que hagin destacat en la producció, disseny, qualitat, formació, promoció, comercialització o difusió de l’artesania catalana. Amb la finalitat de promoure’n la comercialització, es crea un Distintiu per als establiments de venda d’artesania catalana, que garanteixi als consumidors que adquireixen un producte autèntic. També es crea el Distintiu de producte D’A, que acredita que els productes són produïts a Catalunya i elaborats artesanalment mitjançant els processos propis de l’ofici.

 

D’altra banda, per activar i promoure els territoris i la seva artesania, el decret contempla la declaració de Zones d’oficis singulars de Catalunya, en àrees geogràfiques que disposin d’un mínim de cinc tallers artesans on es desenvolupin oficis propis relacionats amb el territori, el procediment i el producte. En aquest mateix sentit, es preveu també la declaració de Punts d’Interès Artesanal, en municipis o àrees d’un municipi on es concentri un mínim de cinc tallers artesans o on hi hagi una llarga tradició artesanal. Així mateix, es reconeix la Setmana d’Artesania de Catalunya, destinada a promoure la comercialització dels productes artesans catalans, consolidar un espai de venda i un saló de referència internacional.

 

 

El decret du a terme una tasca racionalitzadora important, ja que classifica el conjunt de l’activitat artesanal en un repertori de famílies d’oficis artesans. En total s’identifiquen 14 famílies d’oficis.