El conseller de Justícia, Germà Gordó, que ha clos aquesta tarda els actes organitzats per celebrar per primera vegada a Catalunya el Dia Europeu de la Mediació, ha asseverat que “l’impuls de la mediació constitueix un dels objectius prioritaris del Departament de Justícia.” En aquest sentit, ha recordat que aquesta mateixa setmana s’ha presentat a l’opinió pública el Pla Nacional de la Mediació, presentat en el sí del Govern el darrer trimestre de l’any passat.

 

Gordó ha remarcat que la mediació té un gran sentit en la societat catalana: “una societat que històricament ha estat dialogant. Ha tingut conflictes, però els ha resolt en base al diàleg i a l’acord.” A més, ha remarcat que Catalunya va ser pionera, l’any 2001, aprovant la primera Llei de Mediació. “Una llei que s’ha vist ampliada amb la llei del 2009. I ara, la mediació és un dels objectius prioritaris del Govern que la contempla en el seu pla de governabilitat. De fet, aquest és un dels motius que expliquen que en el darrer any la mediació hagi augmentat en un 5%”, ha afirmat el titular de Justícia.

 

Germà Gordó s’ha referit a les línies estratègiques del Pla i ha manifestat “necessitem fer un canvi de paradigma, un canvi cultural que exigeix passar de l’enfrontament al diàleg. Per això necessitem que ens acompanyin les escoles i les famílies. Hem de fer créixer a les noves generacions amb la cultura del diàleg, l’acord, la reflexió.”

 

D’altra banda, en el transcurs de les seves paraules, el titular de Justícia ha assegurat que el Pla Nacional de Mediació contempla un abordatge integral d’aquesta eina de resolució de conflictes. I ha anunciat que “ara volem també incorporar-la en els conflictes entre administració i ciutadania.”  “Un altre dels eixos del Pla – ha dit- és la necessitat d’incorporar a la quasi seixantena  de convenis ja signats amb diversos col·legis i entitats a altres actors com les  universitats, centres educatius o al sector empresarial.”

 

L’objectiu d’aquestes actuacions, ha manifestat el conseller de Justícia, és progressar cap a una societat més madura i cohesionada.  Per això, ha anunciat de nou que  “ens hem marcat com a repte doblar el nombre d’expedients de mediació finalitzats” ja que no tots els expedients de mediació que s’inicien arriben a terme. Per aquest motiu, ha remarcat que “cal incrementar el nombre d’expedients que acaben en mediació” i ha recordat també que “actualment  el 50 % de les mediacions finalitzades es tanquen amb un acord satisfactori per a les parts”.

Germà Gordó ha afirmat que “cada any entren als jutjats catalans un milió d’assumptes, mentre que la xifra d’expedients que arriben al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és anualment d’uns 5.000, dels quals només 1.000 finalitzen”.

 

 

Finalment, per cloure el Dia Europeu de la Mediació, celebrat per primera vegada a Catalunya, el Conseller de Justícia ha signat l’adhesió del Departament que dirigeix al Manifest Institucional del Dia Europeu, que té coma  objectiu aconseguir el canvi cultural que faci possible l’ús habitual de la mediació com a eina de resolució de conflictes. En aquest punt de l’acte, Gordó ha tingut paraules d’agraïment per a totes les entitats que han participat en l’organització d’aquesta jornada que ha realitzat diversos actes arreu del territori català.

 

El 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació, coincidint amb l’aprovació, per part del Consell de Ministres Europeu, de la 1a recomanació sobre mediació familiar. El Departament de Justícia, juntament amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d’Advocats de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques, l’Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge i el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació han organitzat per a aquest dia, amb la col·laboració de més de 30 institucions,  tot un seguit d’activitats per donar a conèixer la mediació.

Mediació: una eina de cohesió per resoldre els conflictes sense passar pel jutjat

La mediació –com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial- pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar. El Govern impulsa aquests processos extrajudicials perquè, a través de la mediació, es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial alhora que es redueixen els costos econòmics i emocionals que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat.

 

 

La mediació no s’ha desenvolupat per igual entre els països membres de la Unió Europea. D’una banda, hi ha estats d’arrelada tradició mediadora basada essencialment en l'autoregulació, com ara Holanda, on l’Administració i els professionals de la justícia són conscients dels avantatges que la mediació ofereix. D’altra banda, l’augment de la litigiositat en altres països amb una tradició jurídica molt semblant a la nostra, com per exemple Itàlia, ha fet que s’hagi apostat fortament per la mediació, fins al punt que hagi esdevingut obligatòria en la resolució d'alguns conflictes.

 

 

 

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aprovar una llei de mediació familiar l’any 2001, la qual va ser un referent per a altres iniciatives autonòmiques, que, des d’aleshores, van aprovar les seves lleis. La Llei de mediació familiar 1/2001 es limitava a regular les solucions de conflictes en situacions de crisi de convivència de les parelles, en cas de ruptura, separació o divorci.

L'any 2009 es va aprovar la Llei 15/2009 en l’àmbit del dret privat, també pionera a l’Estat espanyol, que, d’una banda, ampliava l’objecte de la mediació a qualsevol conflicte en l’àmbit de la persona i la família i, de l’altra, estenia l'objecte de la mediació a la mediació civil en aquells casos en què es produeix una ruptura de la comunicació personal entre les parts quan aquestes han de mantenir relacions en el futur, com ara conflictes entre associacions i fundacions, en la convivència ciutadana i veïnal, en l'àmbit de la propietat horitzontal,etc.