El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquest vespre, durant l’acte commemoratiu del dia internacional de les víctimes de l’Holocaust, que en la lluita contra la barbàrie i la violència “les nostres armes no són els fusells, ni les bombes, ni les càmeres de gas; són el diàleg, la paraula, la negociació i l’acord”.

En l’acte, que s’ha fet al Parlament de Catalunya i ha comptat també amb la participació de la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, i de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el cap de l’Executiu ha assegurat que “la nostra força rau en la qualitat dels nostres valors i del que defensem, però també en la consciència que nosaltres som immensament més” que els que practiquen la violència, perquè “la gran majoria de les societats, també la nostra, són persones de bé, tolerants, convivencials i dialogants”.

 

Artur Mas ha subratllat que no oblidar l’Holocaust “és no només un acte de justícia, sinó també una inversió de futur, perquè és el que permet mantenir la memòria viva”. “Cal que no oblidem, però també que sapiguem construir el futur a base de perdonar els errors que s’hagin comès, perquè saber perdonar també és una inversió de futur”, ha reblat.

En aquesta línia, el president s’ha preguntat “què podem fer des de Catalunya per ajudar que hi hagi un món amb uns valors millors?” i ha assenyalat que “la resposta la tenim en la identitat catalana”. Artur Mas ha explicat que identitat catalana no vol dir la gent nascuda a Catalunya o amb arrels catalanes des de fa molts anys, sinó el fet que “quan aquí ens agrupem gent molt diversa des del punt de vista territorial, lingüístic, cultural o religiós, siguem capaços de forjar una comunitat de valors i actituds que serveixin per contribuir a fer un món millor”. “La història de Catalunya, sobretot la recent, ho demostra”, ha afegit.

Per aquest motiu, el cap del Govern ha dit que “si aquesta convivència catalana pot servir d’exemple, és responsabilitat nostra no defraudar i treballar-la bé cada dia”.

 

L’acte commemoratiu s’ha iniciat amb l’encesa de les sis espelmes del record, que enguany han fet Oren Bar-El, ministre conseller de l’ambaixada d’Israel a Espanya, en nom dels supervivents de l’Holocaust que trobaren un refugi que els permeté refer la vida i mantenir la identitat; Jai Anguita, president de la comunitat jueva Bet Shalom, pels jueus exterminats pels nazis; Dina Mouyal, representant de la Comunitat Israelita de Barcelona, pels infants que perderen la vida a les cambres de gas; Llibert Villar, fill d’un antic deportat a Mauthausen, per les víctimes catalanes i de l’Estat espanyol assassinades als camps de concentració; Miquel Fairman, representant de la comunitat jueva Atid de Catalunya, pels “Justos entre les Nacions”, els homes i dones que arriscaren la vida per salvar els perseguits, i Isàvena Opisso, representant de l’entitat Talcomsom, associació de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) de Vic, per tots els altres col·lectius perseguits pel nacionalsocialisme.

 

Un cop enceses les espelmes s’ha fet un minut de silenci. A continuació han intervingut representants dels col·lectius de Testimonis de Jehovà, de les entitats de LGTB, de persones amb discapacitat, de perseguits per raons polítiques i dels pobles jueu i gitano.