El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, acompanyat de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, han presentat avui el Pla director urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, que ja ha estat aprovat inicialment per la Comissió territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que actualment es troba a exposició pública. Aquest pla ha estat redactat, en consulta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel Consorci per a la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet, integrat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de l’Hospitalet i l’Institut Català del Sòl.

 

 

El PDU formalitza les propostes urbanístiques, d’infraestructures, econòmiques, ambientals i de mobilitat necessàries per escometre la transformació d’un segon tram d’uns 1.000 metres de longitud de la Granvia a l’Hospitalet de Llobregat. Així, comprén una superfície total de 994.000 m², el 7,96% del terme municipal hospitalenc, entre el creuament de la Granvia amb la Ronda Litoral i el nus de Marina, així com els terrenys a banda i banda de la C-31.

 

A grans trets, preveu la creació del gran parc de Can Trabal, el soterrament parcial del tronc central de la Granvia i la construcció de vials urbans laterals, així com la potenciació dels hospitals de Bellvitge i Duran Reynals en un pol de recerca biomèdica.

 

Aquest PDU forma part dels 13 plans estratègics que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat per tal d’estimular la recuperació econòmica mitjançant les eines del planejament urbanístic. La rapidesa de la seva tramitació i el fet que inclogui el nivell de detall corresponent a un projecte constructiu possibiliten que els beneficis d’aquest tipus de planejament es traslladin sobre el terreny en un termini de temps més breu de l’habitual.

L’objectiu principal d’aquest PDU és la reforma d’uns 1.000 metres de longitud de la Granvia, donant-li una continuïtat urbana en coherència amb l’anterior tram reformat. Igualment, es pretén la reordenació urbanística dels terrenys adjacents, que avui constitueixen un gran buit urbà, mitjançant la classificació i qualificació de part d’aquests sòls de tal manera que potenciïn l’activitat econòmica i el mercat laboral.

 

 

El Pla també persegueix el redimensionament de diverses infraestructures, disminuint les reserves de sòl per a vials que s’han demostrat innecessàries i construïnt nous carrers de connexió entre la Granvia i el teixit urbà. D’altra banda, es contempla el soterrament de les línies elèctriques i la millora de la xarxa de sanejament de desguàs cap al port. Tot plegat, permetrà millorar la connectivitat i la mobilitat tant dels barris que envolten aquest àmbit, sobretot el barri de Bellvitge, com dels municipis de l’entorn, fet que justifica l’interès supramunicipal del PDU.

 

 

El document proposa la divisió de l’àmbit en tres sectors de planejament:

 

·       Sector 1, sud de la Granvia.  Abasta una superfície de 428.275 m² i incorpora tot el terreny triangular entre la Ronda Litoral i la traça del ferrocarril de Vilanova. En aquest sector es troba l’hospital Duran i Reynals, el tanatori municipal i les cotxeres de TMB, entre d’altres edificacions. Juntament amb l’hospital de Bellvitge, aquest sector engloba l’anomenat projecte Biopol’H, que pretén impulsar la investigació científica i el desenvolupament empresarial del sector biotecnològic i de la salut.

 

Pel que fa a la reestructuració del tronc central de la Granvia, el PDU redueix la superfície ocupada pels serveis viaris, tot mantenint l’actual capacitat de trànsit i preveient el seu cobriment parcial. Igualment, preveu la formació de calçades laterals, paral·leles al llarg de tota la Granvia, destinades al trànsit local i amb voreres amples, plenament integrades en la xarxa de carrers del municipi.

 

El sector 1 incorpora també les connexions nord-sud a través de la Granvia ja coberta, així com el perllongament del carrer de les Ciències, de la rambla de la Marina i del carrer de la Feixa Llarga.

 

En aquest sector 1 es proposen usos industrials, terciaris, oficines, comercials de dotacions i hotelers. Així mateix, la creació d’una calçada lateral al sud de l’actual Granvia permetrà traçar un passeig-parc lineal verd que relligarà l’eix de la rambla de la Marina amb el previst Parc de Cal Trabal i amb el riu Llobregat regenerat.

 

·       Sector 2, Can Trabal. Integra els terrenys compresos entre la C-31, la Ronda del Litoral, el terme de Cornellà, el carrer d’Arquímedes, el centre transformador de Fecsa-Endesa i la Feixa Llarga, amb una superfície total de 415.899 m². Els usos previstos són els de terciari, industrial, comercial i hoteler.

 

En aquest àmbit es proposa la creació del parc de Can Trabal, de més de 25 hectàrees, que faci compatible el gaudi ciutadà amb el manteniment de l’activitat agrícola, així com la rehabilitació de les tres masies existents.

 

Igualment, es preveu l’execució del lateral nord de la Granvia i el pont i les rotondes de l’enllaç situat al damunt de la C-31 de la nova ronda urbana resultat del perllongament del carrer de la Feixa Llarga.

 

En aquest sector, el sostre edificable se situarà majoritàriament a tocar de l’extrem sud oest, amb façana a la Granvia.

 

·       Sector 3. Comprèn els sòls confrontats amb la carretera del Mig i el carrer d’Arquímedes, a tocar del terme municipal de Cornellà de Llobregat i amb una superfície de 58.732 m².

 

Part de la superfície es destina a l’ús dels equipaments municipals existents i per a la resta es delimita una unitat d’actuació amb usos terciaris, industrials, comercial i de dotacions.

 

 

El Consorci per a la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet, creat l’any 2002, ja va dur a terme la primera fase de la transformació de la Granvia, entre els carrers Escultura i Miguel Hernández. Aquest projecte va comportar el nou traçat de l’autovia C-31, la creació de la plaça d’Europa i la millora dels FGC, amb una inversió total de 285 MEUR. El PDU que s’ha presentat avui permetrà continuar amb la segona fase d’aquesta transformació.

 

L’aprovació final del document és competència del conseller de Territori i Sostenibilitat, una vegada resoltes les al·legacions i previ informe favorable de la Comissió territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.