• La jornada s'ha centrat en la discusió sobre les dificultats per determinar l'estat ecològic dels rius temporals i en la presentació de la primera versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), destinat a conèixer l'evolució de les característiques hidrològiques del riu
 
  • En aquesta iniciativa, liderada per la Universitat de Barcelona, hi participen l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ)
 
Aquest dimarts s'ha celebrat a la seu central de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (València) la primera reunió dels participants del projecte LIFE+ TRivers. La jornada ha estat un punt de trobada de les parts interessades i experts involucrats en la gestió dels rius temporals on s'ha pogut discutir sobre les dificultats existents en l'avaluació de l'estat ecològic d'aquest tipus de rius.
 
El projecte LIFE + TRivers, liderat per la Universitat de Barcelona (UB) i en el qual hi participen l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), té com a meta aportar solucions per a la correcta diagnosi de l'estat ecològic d'aquest tipus de rius i millorar la gestió dels rius temporals d'acord amb els objectius de la Directiva marc de l'aigua (DMA) de la Unió Europea.
 
Després de l'obertura de la reunió per part de la presidenta de la CHJ, María Ángeles Ureña, la qual ha destacat la necessitat de millorar el coneixement dels rius temporals per a la seva gestió, la jornada s'ha centrat principalment en la presentació de la primera versió del programari TREHS (Temporary Rivers Ecological and Hydrological Status), desenvolupada en el projecte TRivers.
 
Aquest programa permetrà conèixer l'evolució de les característiques hidrològiques del riu en funció del temps, i així determinar la probabilitat que es trobi sec en diferents moments de l'any, permetent adaptar el calendari de mostreig i seleccionar referències a utilitzar per a la determinació del seu estat. El programa utilitza dades observades, models predictius i, com a alternativa, també enquestes fetes a la població local. A més, permet determinar si l'absència de cabal es deu a factors naturals o l'acció de l'home. Tal com ha explicat Francesc Gallart, investigador de l'IDAEA-CSIC, "obtenir les estadístiques dels diferents estats aquàtics pels quals passa un riu temporal al llarg del temps és la clau de l'aproximació del TRivers".
 
Un altre aspecte fonamental del projecte TRivers se centra en determinar la relació entre els estats aquàtics i les comunitats biològiques dels rius temporals. La connectivitat dels hàbitats és el principal condicionant de la fauna aquàtica en un riu temporal, i, com ha esmentat Núria Cid, investigadora postdoctoral del Departament d'Ecologia de la UB i project manager de TRivers, "els rius que són temporals de forma natural s'han de considerar un tipus diferent d'ecosistema i no un riu permanent afectat per l'activitat humana ".
 
Les eines per a l'avaluació de l'estat ecològic dels rius han estat desenvolupades principalment per a rius permanents, i en la majoria dels casos no poden aplicar-se directament als rius temporals. El cap de departament de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'Agència Catalana de l'Aigua, Antoni Munné, ha destacat que, especialment en els rius temporals, "els valors de referència que s'utilitzen per determinar si un riu té un bon estat ecològic varien en funció de si els mostrejos es fan en període sec o humit, la qual cosa és transcendental per a la seva diagnosi ".
 
Dins dels rius temporals, els rius efímers preocupen de manera especial als gestors. Teodoro Estrela, cap de l'oficina de planificació hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ha remarcat que "hi ha una necessitat de definir objectius ambientals per als rius temporals, sobretot en aquells que porten aigua uns pocs dies a l'any i la diagnosi de l'estat ecològic és extremadament complexa".
 
Les valoracions de la primera versió del TREHS per part dels participants han estat molt positives, destacant la gran capacitat del programari per a integrar informació. Els participants, entre ells l'Agència portuguesa de Medi Ambient, també van mostrar interès en formar part d'una comunitat d'usuaris del TREHS que permetrà continuar compartint opinions, experiències i informació des de diferents perspectives i que altres rius temporals de diferents conques puguin aplicar aquesta eina.
 
 Més informació sobre la jornada a www.lifeTRivers.eu

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 131

Foto de la sessió

Foto de la sessió
JPG | 57