La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, s’ha posicionat a favor de què Catalunya es doti d’una llei electoral pròpia que respongui a les demandes de transparència i retiment de comptes que demanda la societat. La vicepresidenta ha afirmat que “aconseguir l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya és un treball del tot prioritari i esmerçaré tots els esforços necessaris perquè sigui una realitat ben aviat”.

 

Ortega s’ha posicionat a favor que el futur sistema electoral català potenciï el lligam dels diputats amb el territori i les persones que el trien, a través d’un sistema d’elecció en què “la meitat dels representants siguin escollits per llistes i l’altra meitat en circumscripcions molt menors i lligades al territori per facilitar el retiment de comptes”. En opinió de la vicepresidenta del Govern, la nova norma hauria de servir per acostar les institucions de govern a les persones i contribuir a enfortir la democràcia permetent una elecció el més directa i pròxima possible. Joana Ortega ha afirmat que, tot i reconèixer el paper fonamental dels partits polítics, cal que evolucionin per respondre a les exigències dels ciutadans: “cal acabar amb les llistes tancades, hauríem de tenir més sentit d’estat i de país per entendre (...) que vivim circumstàncies històriques i que cal estar a l’alçada, perquè si els partits segueixen funcionant amb els mateixos esquemes de fa anys la població buscarà altres alternatives”.

 

 

La vicepresidenta Ortega ha fet un repàs als principals reptes de present i futur de Catalunya en la conferència "2015, un any decisiu", pronunciada en el marc del debat-col·loqui Ultonia que va tenir lloc ahir a la nit a Girona. Joana Ortega no ha dubtat a definir l’actual context polític com un moment crucial en la història del país, marcat per la voluntat dels catalans de decidir democràticament sobre els seu futur per assolir els reptes nacionals, socials i econòmics del segle XXI, “una voluntat que topa amb el centralisme i la incapacitat de diàleg del govern central”. El compromís del Govern de consultar els ciutadans de Catalunya es va concretar finalment en el procés participatiu del 9 de novembre (“l’única forma possible després dels molts entrebancs de l’executiu central”). Segons Ortega, el 9-N va permetre donar als catalans la veu que reclamaven en el marc de la legalitat i de les competències de la Generalitat i en un procés caracteritzat per la netedat, la transparència i el rigor. “El 9-N era possible i legal i així ho vaig traslladar al President”, ha expressat Ortega.

 

La vicepresidenta ha rebutjat que el procés sobiranista hagi subordinat la resta de l’acció de Govern, com es demostra en les xifres de creació econòmica, inversions estrangeres i atracció turística, entre d’altres, que posen “accent català” a la recuperació econòmica del conjunt de l’Estat. Ortega també ha recalcat l’esforç del Govern català en l’àmbit de les polítiques socials, “el termòmetre de la qualitat democràtica i social d’un país”.

 

 

Pel que fa al Departament de Governació i Relacions Institucionals que encapçala, Joana Ortega ha afirmat que desenvolupa una important obra de govern que es concreta, entre d’altres àrees, en la reforma de l’administració pública i en la nova regulació dels governs locals. “Treballem per aconseguir una administració que estigui lligada a les necessitats dels ciutadans i per aquest motiu ens cal reformar-la i adaptar-la al nostre entorn complex i canviant”. La vicepresidenta ha defensat un model català d’administració pública caracteritzat, entre d’altres punts, en estar centrat en la demanda, intel·ligent i tecnificat, eficient i ètic, obert i connectat, flexible, desburocratitzat i transparent.

 

En referència a la reforma local, Ortega ha aprofitat per fer una crida a culminar el tràmit parlamentari del Projecte de llei de Governs locals que l’executiu català va aprovar fa un any i set mesos, el que permetrà disposar d’un instrument jurídic més en defensa del nostre autogovern i que desplegui fermament les competències en la matèria recollides a l’Estatut d’Autonomia. Un cop finalitzi la tramitació de la Llei de Governs locals, el Govern presentarà el Projecte de llei d’hisendes locals, que n’ha de permetre la suficiència financera.