Aquesta passada setmana, a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) s’ha fet la Jornada “La demanda d’habitatge en un context de canvi i de noves oportunitats” organitzada pel Departament.

 

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, ha destacat que les dades sobre les que es van fer les projeccions de noves llars, ara fa sis anys, i sobre les que es van elaborar importants documents de polítiques d’habitatge a mig termini, a banda de no complir-se, han quedat obsoletes. Per tant caldrà, en base a les noves estadístiques publicades realitzar els estudis de demogràfics corresponents per actuar d’acord amb les previsibles necessitats del futur.

 

Cada cop més els habitatges es valoraran per la relació entre la seva usabilitat i les prestacions que ofereixin, i “més enllà de les urgències socials que s’estan atenent tots aquests anys, cal fer també reflexions i propostes a mig termini, sobre les polítiques en matèria d’habitatge”.

 

Han participat en la Jornada Xavier Baulies, responsable de Recerca i Innovació  de TES, que ha apuntat els temes a debatre durant la Jornada i que influeixen alhora de crear polítiques d’habitatge per part del Govern:  l’envelliment de la població, les noves tipologies familiars, la mobilitat geogràfica i els estats vitals de les persones com a elements que han de marcar una nova manera de fer donant més importància al servei que ofereix l’habitatge que no a  l’espai.

 

El doctor en geografia, Carles Donat, ha analitzat les noves estructures familiars i els efectes que té sobre l’habitatge. En aquest sentit ha destacat la variabilitat de les necessitats i de les prestacions que ha de tenir un habitatge en funció de l’edat.

 

L’ambientòloga, Mercedes Vidal, ha demanat una major implicació de les administracions públiques alhora de fer una política més activa en urbanisme, foment del lloguer, promoció de la rehabilitació, universalització de  l’accés a l’habitatge, etc.

 

La doctora arquitecta, Anna Puigjaner, ha exposat l’experiència d’uns edificis plurifamiliars de Nova York, que comptem amb serveis col·lectius i que es van construir després de la primera guerra mundial, precisament per afrontar la crisi econòmica i els canvis en l’estructura social i familiar que va suposar la guerra.