Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció d’aquesta pràctica gràcies a un Protocol interdepartamental vigent des de 2002
 
Avui és el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
Foto de grup
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, juntament amb el director general per a la Immigració, Xavier Bosch; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell; i la directora general de Cooperació al Desenvolupament, Marta Macias; ha rebut avui a les representants d’una desena d’entitats de dones que treballen en la prevenció de la mutilació genital femenina (MGF). Munté ha volgut reconèixer així la tasca que desenvolupen aquestes organitzacions a Catalunya i conèixer de primera mà quines són les seves inquietuds i necessitats.
 
La consellera ha assegurat que “des del Govern de Catalunya sempre hem tingut molt clar el paper fonamental de les dones d’origen africà en aquesta lluita, com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la mutilació genital femenina, ja que en són les principals afectades”.
 
En relació a les mateixes entitats, Munté ha destacat que “la vostra capacitat d’incidència sobre els col·lectius, sobre les comunitats que provenen d’ètnies que poden justificar aquesta pràctica, és molt potent, insubstituïble a l’hora de sensibilitzar homes i dones dels perills que comporta la mutilació genital femenina per a les seves filles, però també de les conseqüències penals que implica per als seus pares”.
 
Pel que fa a les entitats han assistit membres de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya, amb seu a Barcelona; l’Associació de Dones Immigrades Sudsaharianes, del Vallès i el Barcelonès; l’Associació Jokkere Endam, vinculada a Arbúcies i Girona; l’Associació EQUIS-MGF, de Barcelona; l’Associació Baobab, de Mataró; l’Associació Endavant, de Salt; l’Associació Humanitària contra l’Ablació de la Dona Africana, de Barcelona; l’Associació de Dones Africanes de Catalunya, de Sabadell; Càritas Immigració Girona - SAI (Servei d’Atenció als Immigrants), de Girona; i l’Associació Cooperació, Inserció Social i Interculturalitat (ACISI), de Barcelona.
 
Amb els països d’origen
La Generalitat promou la prevenció de la MGF a Catalunya des d’un enfocament de gènere, basat en els drets humans i d’acord amb els països d’origen. En aquest sentit, Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de la MGF amb un protocol interdepartamental vigent des del 2002 que s’està actualitzant d’acord amb institucions i associacions d’alguns països on es practica. L’objectiu és sumar sinèrgies i establir acords de col·laboració que permetin garantir els drets humans de les nenes i evitar que pateixin aquesta gravíssima agressió física i psíquica quan viatgen als seus països d’origen.
           
La Generalitat de Catalunya intensifica els esforços de prevenció amb la revisió del protocol i potencia el seguiment entre les famílies immigrades que provenen de països on, tot i que pot estar legalment prohibida, la MGF encara es practica perquè és una tradició molt arrelada.
 
La prevenció inclou també el seguiment especial en situacions de risc, com per exemple, durant els viatges que les nenes fan amb les seves famílies als països d’origen, especialment durant les vacances d’estiu. Per això el Departament de Salut impulsa compromisos per escrit signats pels pares durant les consultes pediàtriques per garantir la integritat física i psicològica de les nenes.
 
La Generalitat vol promoure especialment la col·laboració i les aliances amb organitzacions de defensa dels drets humans de les dones i governs africans que facilitin el seguiment i garanteixin la integritat de les nenes durant la seva estada al seu país, i prioritzarà el suport a associacions que defensen els drets humans de les dones a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
 
L’Àfrica Subsahariana és la zona del món amb major incidència de la MGF. De fet, els 28 països africans on es practica la MGF es concentren a la franja del Sahel, fonamentalment a la regió de l’Àfrica Occidental, alguns dels quals amb una important diàspora a Catalunya.
 
Protocol pioner 
Catalunya és pionera en l’abordatge i la prevenció de la MGF gràcies al “Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina” vigent des de 2002. Un instrument impulsat pel Departament de Benestar Social i Família que compta amb la participació dels departaments d’Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació.
 
Per mitjà d’aquest treball transversal i interdepartamental s’han desplegat una seixantena de taules locals i comarcals de prevenció de la MGF integrades per diversos perfils d’empleats públics (metges, infermers, professors, policies o treballadors socials, entre d’altres) que tenen un contacte més o menys habitual amb els col·lectius d’ètnies practicants.
 
Aquest sistema s’emmarca, alhora, dins de la Comissió nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, que compta amb les aportacions de l’Associació Catalana de Llevadores, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya o el Consell Nacional de Dones de Catalunya, per citar alguns del integrants.
 
Amb actuacions com el Protocol, les taules locals o la Comissió nacional es fomenta l’actuació de les dones africanes com a principals protagonistes en el procés d’eradicació de la MGF, ja que són les principals afectades. Un rol que es canalitza mitjançant entitats comunitàries que treballen per introduir elements de reflexió en els propis col·lectius.
 
Què és la MGF
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 6 de febrer com a Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital femenina, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la necessitat d'abolir aquesta violació dels drets humans.
 
La MGF és una forma extrema de violència masclista que constitueix una vulneració dels drets de les dones contra la salut, la seguretat i la integritat física. Segons dades d’UNICEF, més de 125 milions de dones a tot el món han patit aquesta agressió i 30 milions de nenes corren el risc de patir-la.
 
Aquesta pràctica ancestral de violència masclista s’infligeix majoritàriament a nenes residents a països africans de la franja del Sahel, però té repercussions a Catalunya degut a les migracions internacionals. La MGF és un costum mil·lenari de control sobre el cos i la sexualitat de les dones, que depèn més de les ètnies practicants que no pas del país d’origen. Cap creença religiosa la subscriu, tot i que hi ha persones que poden adduir aquesta premissa per tal de justificar-la.
 
Segons l’OMS, la MGF comprèn tots els procediments que de manera intencionada i per motius no mèdics alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. A més de practicar-se en condicions molt precàries comporta unes greus conseqüències psicològiques i físiques com hemorràgies, infeccions, complicacions en el part o, fins i tot, la mort.

1  

Fitxers adjunts

Fotografia de grup amb la consellera Munté i la resta d'assistents a la reunió

Fotografia de grup amb la consellera Munté i la resta d'assistents a la reunió
JPG | 2029