Direcció General de Comunicació

Govern

Altres acords del Govern

query_builder   10 febrer 2015 13:16

event_note Nota de premsa

Altres acords del Govern

Autorització per transferir 25,5 milions d’euros del Fons de Contingència al Departament de Governació i Relacions Institucionals per fer front a les despeses del 27S
 
El Consell Executiu ha autoritzat transferir crèdits del Fons de Contingència del pressupost de 2014, prorrogat per al 2015, al Departament de Governació i Relacions Institucionals per fer front a les despeses previstes per a la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27 de setembre. L’import global de la transferència és de 25.585.000 euros.
 
Prorrogat el Programa per continuar amb el procés de racionalització i simplificació del sector públic de la Generalitat
 
El Consell Executiu ha aprovat prorrogar dos anys més la vigència del Programa per dur a terme el procés de racionalització i simplificació del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Creat el 2013, tenia una vigència inicial de dos anys que ara s’ha ampliat dos anys més, a fins a l’1 d’abril de 2017. La seva finalitat és impulsar i coordinar les actuacions necessàries per assolir més eficàcia i eficiència en la provisió del sector públic i garantir la sostenibilitat de les finances públiques. Les funcions encomanades les desenvolupa l’Oficina de Racionalització del Sector Públic Instrumental de la Secretaria d’Administració i Funció Pública.
 
Inicialment es va preveure que la vigència del Programa seria de dos anys, al final dels quals s’avaluarien els resultats obtinguts a partir de les actuacions realitzades. En aquest sentit, cal destacar que durant aquests dos anys s’ha complert amb escreix l’objectiu de reducció del 25% de les entitats amb participació majoritària de la Generalitat establert al Pla de Govern 2011-2014. En concret, durant la vigència del Programa s’ha aconseguit una reducció del 29% de les entitats amb participació majoritària de la Generalitat, que han passat de 273 a 194, en data 31 de desembre de 2014. Pel que fa a l’impacte econòmic, s’ha reduït un 28,6% el pressupost assignat a les entitats del sector públic dels exercicis pressupostaris de 2010 a 2014.
 
També s’ha dut a terme una tasca important d’informació, transparència i publicitat sobre el sector públic, com ara les guies sobre racionalització i simplificació del sector públic. A més, des de febrer del 2014 l’Administració compta amb el web del sector públic, amb informació de la política de racionalització, configuració, composició, classificació i dimensions del sector públic de la Generalitat.
 
Les actuacions previstes els propers dos anys passen per potenciar el sistema d’informació del sector públic de la Generalitat; formular noves propostes de racionalització, simplificació i millora del sector públic instrumental; desplegar actuacions de millora de la governança del sector públic i institucionalitzar les auditories administratives (funcionals) que han d’informar sobre la qualitat i l’eficiència dels serveis públics i la transparència i el bon govern de les entitats del sector públic.
 
Totes aquestes línies de treball s’emmarquen en l’eix 8 del Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
 
Aprovat el decret del currículum del títol de grau superior de basquetbol, que completa la formació en aquest esport
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret del currículum del títol de grau superior dels ensenyaments esportius en l’especialitat de basquetbol. D’aquesta manera es completa tota la formació del sistema educatiu en aquesta disciplina, conjuntament amb el títol de tècnic en basquetbol. El decret vol donar resposta a les necessitats de qualificació professional del sector detectades a Catalunya.
 
La durada del grau superior és de 765 hores lectives, que inclou un bloc de formació pràctica de 200 hores i un projecte final de 60 hores. L’objectiu és que els titulats del grau superior siguin competents per programar i dirigir l’entrenament de jugadors de basquetbol i d’equips de basquetbol, dirigir la seva participació en competicions de nivell mitjà i alt, programar i dirigir l’ensenyament d’aquest esport, i dirigir escoles de basquetbol.
 
Aquestes competències es podran desenvolupar al sector esportiu i del lleure, concretament en l’àmbit de l’ensenyament, l’entrenament i la direcció de jugadors i equips de basquetbol de nivell mitjà i alt. Les principals ocupacions que podran exercir, entre d’altres, seran les de director de jugadors de basquetbol de nivell mitjà i alt; director de departaments, seccions o escoles de basquetbol, o promotor d’activitats relacionades amb aquest esport. Les podran exercir, per exemple, en centres d’alt rendiment esportiu, centres de tecnificació esportiva, escoles de basquetbol, clubs i associacions esportives o federacions esportives.
 
Aprovada la revisió dels plans d’emergències INUNCAT i CAMCAT
 
El Consell Executiu ha aprovat la revisió de dos plans especials de Protecció Civil de la Generalitat: l’INUNCAT, per emergències per inundacions, i el CAMCAT, per contaminació accidental de les aigües marines. Els plans especials són els documents que organitzen la protecció civil enfront d’un risc concret, i per tant es fan per un àmbit i un risc concrets.
 
El Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT), aprovat pel Govern el 2006, té com a finalitat disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir per inundacions a Catalunya. També ha d’establir l’estructura de resposta, l’operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada a les inundacions per minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, infraestructures i medi ambient.
 
El nou INUNCAT preveu que el Consell Assessor del Pla s’organitza a nivell de Catalunya i que els equips molt especialitzats dels organismes que formen part d’un grup podran participar en el desenvolupament de les tasques d’altres grups a petició del seu coordinador operatiu. S’han actualitzat les funcions del pla del grup d’avaluació hidrometerorològic a partir del pla d’actuació de grup que s’està redactant i s’ha inclòs una introducció dels treballs que s’han fet en el marc de la Directiva europea d’inundacions (incorporació de les Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació) i que afectarà en les properes actualitzacions i revisions.
 
De la seva banda, el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines (CAMCAT), aprovat el 2003, té com a finalitat disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir per un succés de contaminació marina, ja sigui per una acció deliberada o derivada d’un accident. Estableix l’estructura de resposta, l’operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al risc de contaminació marina, amb la finalitat de minimitzar el risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, infraestructures i el medi ambient.
 
S’han introduït novetats a nivell normatiu i canvis en l’abast del pla, incorporant també els supòsits de contaminació marina de forma deliberada. També s’han introduït els plans interiors marítims i s’han fet canvis en la seva operativitat. Així, la declaració de prealerta s’estén als escenaris de contaminació marina lleu; la fase d’alerta es preveu per als escenaris de contaminació marina de gravetat mitjana, i la fase d’emergència es manté per als escenaris de contaminació marina molt greu. Al pla CAMCAT també s’ha incorporat la previsió que l’activació del pla no comportarà sempre necessàriament la posada en funcionament de tota l’estructura del pla, de manera que, en funció de les característiques de l’emergència, s’activarà de manera total o parcial l’estructura operativa.  
 
La Glèisa dera Purificacion de Bossòst, declarada bé cultural d’interès nacional
 
El Consell Executiu ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional la Glèisa dera Purificacion de Bossòst, a la Vall d'Aran. El monument és un dels millors exemples de l’arquitectura romànica aranesa del segle XII, ja que ha conservat una gran unitat estilística i cronològica.
 
Ubicada al nucli antic de Bossòst, és una notable construcció romànica amb planta basilical de tres naus. Com acostuma a ser habitual a la Vall d’Aran, tot i que no hi ha documentació escrita de la construcció de l’església, se n’ha pogut refer la cronologia a partir de l’anàlisi dels elements arquitectònics i artístics del monument i de l’estudi comparatiu amb altres edificis propers.
 
La primera referència conservada és de l’any 1313. L’església va ser construïda possiblement en dues etapes: la primera, a cavall entre els segles XI i XII, quan es devia edificar el campanar. I, la segona, durant la segona meitat del segle XII, quan es va construir l’edifici. L’any 1743, obeint un mandat històric dels bisbes de Comenge, es va aixecar una sagristia al costat nord de l’absis central. L’any 1983, arran d’una actuació important de restauració en el monument, es va consolidar el campanar, amb la recuperació de les seves obertures, l’enderrocament de la sagristia i la reconstrucció de l’absidiola desapareguda.
 
La declaració de BCIN també comprèn el conjunt de béns mobles vinculats històricament a l’edifici. Destaca un fragment de pintura mural al tremp a l’àbsida central de la segona meitat del segle XIV, on estan representades l’Epifania i l’escena de Jesús al temple discutint amb els doctors. Altres béns destacats són tres peus d’altar monolítics, possiblement romànics; tres frontals d’altar de fusta tallada i policromada d’estil barroc; una roda de campanes del segle XVIII; una creu processional de plata sobredaurada, obrada per l’argenter de Barcelona Pere Farrell l’any 1614; dues portes de fusta de doble batent, on hi ha tallats els símbols pontificals i creus de Malta; un conjunt del monument de Setmana Santa, integrat per set peces de teles pintades al tremp amb escenes de la Passió, del segle XVII, i una pica baptismal i beneitera, objectes litúrgics d’orfebreria i cinc campanes dels segles XVIII i XIX.
 
Aprovada la denominació ‘embassament de Darnius Boadella’ per al pantà del riu la Muga, a l’Alt Empordà
 
El Consell Executiu ha aprovat adoptar la denominació embassament de Darnius Boadella per a l’embassament del riu la Muga, a l’Alt Empordà, que es troba situat als termes de Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades i, majoritàriament, dins del terme de Darnius. D’ara en endavant, la denominació servirà de referència per a l’edició de cartografia, retolació, guies i altres publicacions i productes informatius.
 
L’article 18.3 de la Llei de política lingüística estableix que correspon a l’Executiu l’aprovació de tota mena de topònims, llevat de vies urbanes i nuclis de població, que correspon als ajuntaments. La Comissió de Toponímia és l’òrgan d'assessorament, consulta i proposta en relació amb la fixació oficial dels topònims de Catalunya.
 
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia