La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat avui que l’aplicació efectiva de la Llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) impulsada pel Govern espanyol tindria un “efecte pervers ja que els municipis veurien reduïda la seva capacitat d’actuació només davant casos d’exclusió social, fet que representaria un clar retrocés cap a un model de beneficència”.

 

Munté ha pronunciat la conferència “Serveis socials, eina de transformació” en un esmorzar informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum a Barcelona. Durant el seu discurs ha recordat que l’ARSAL és “una llei fortament contestada arreu de l’Estat i també a Catalunya on el Govern, el Parlament, les entitats municipalistes i moltes altres entitats han presentat recursos d’inconstitucionalitat i, per tant, oposició política i jurídica davant una llei tremendament injusta”.

 

La consellera ha explicat que “Catalunya compta amb un sistema descentralitzat, que aposta per l’administració local per a desenvolupar els serveis socials bàsics, des de la proximitat i posant la persona en el centre de les decisions”. Així es recull, ha emfatitzat, a la Llei catalana de serveis socials aprovada per unanimitat al Parlament i que atorga al quart pilar de l’Estat del Benestar “un caràcter polivalent, comunitari i preventiu on es treballa de manera descentralitzada, amb la màxima proximitat als usuaris i que és un exemple de coordinació, treball en equip i en xarxa amb altres serveis i professionals”. Un model que l’ARSAL posa ara seriosament en qüestió.

 

Neus Munté també ha reivindicat el paper dels serveis socials, i concretament del seus professionals, en el sistema de protecció social a l’hora de donar resposta a les situacions d’atur, pobresa i exclusió. “Un paper fonamental”, ha dit, “malgrat no estar tan consolidats ni tan reconeguts com altres serveis essencials per a les persones”.

 

En aquest sentit, la consellera ha assegurat que “el conjunt dels professionals, que són la portada d’entrada i la cara més visible del serveis socials bàsics, estan sotmesos a una gran pressió i cal ser-ne ben conscients d’això, com també de la importància de la seva tasca en termes de rendibilitat social”.

 

Munté ha insistit que els serveis socials “són una eina de transformació perquè poden contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones, com també hi contribueixen la sanitat, la formació o l’ocupació. No poden ser considerats des d’una visió residual ni com un calaix de sastre, sinó com un sistema plenament integrat al conjunt de polítiques i serveis de la promoció de les persones”. En aquest sentit, ha afegit que “ens cal el màxim consens per superar la tendència a retornar cap a un model exclusivament proteccionista”.

 

La consellera també ha esmentat els cinc principals reptes del sector: l’atenció centrada en la persona, la simplificació dels processos burocràtics, la major compactació de les prestacions, l’impuls a la recerca aplicada i el finançament. Pel que fa al darrer punt ha lamentat que les aportacions de l’Estat per a programes socials hagin disminuït de gairebé un 92 % durant el període 2011-2015 a Catalunya.

 

Finalment, Neus Munté ha avançat que properament veurà la llum el Model de Serveis Socials Bàsics de Catalunya, redactat amb la col·laboració del món local, els professionals i la resta d’actors implicats. “En aquests moments tenim els documents ja finalitzats, que han estat molt ben rebuts pels diferents agents que intervenen en la feina diària dels serveis socials bàsics a Catalunya, i es preveu la seva aprovació immediata per part de la Comissió Funcional de Serveis Socials”, ha assegurat.