Es tracta d’una eina de gestió i planificació per evitar que aquest ambient esdevingui massa tancat i rebaixi la seva diversitat i capacitat d’acollida
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural està executant durant aquest mes de febrer 2015 cremes controlades al Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’objectiu de les cremes és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits que actualment compromet el moviment de la fauna que hi habita.
Per l’any 2015 s’han definit 6 unitats d’actuació que inclouen 35,2 hectàrees. Les feines les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Està previst realitzar la crema controlada de senill a les següents zones del Parc: Zona Dotze, la Platjola, Ullals de Baltasar, i altres petites àrees disperses de les zones naturals del Delta.
El senillar és un ambient vegetal molt freqüent al delta de l’Ebre dominat pel senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, si les condicions són adequades, acaba per ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies vegetals. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els seus rizomes (arrels) per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
Al Delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols...). Degut a la seva elevada productivitat, any darrere any, es produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, associat a una manca d’oxigen, que produeix un envelliment progressiu d’aquesta comunitat.
El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució, a fi de no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna.
Aquest Pla, que es desenvolupa anualment el mes de febrer, és una eina de gestió clau per a regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.
El Parc Natural del Delta és la major zona humida de Catalunya i constitueix un dels espais mes importants de la mediterrània. Al 1983 la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural i des de llavors s’ha vetllat per complementar els usos tradicionals i la protecció de la natura.
En aquesta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per a realitzar aquesta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’aquesta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte sigui el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
2
Fitxers adjunts
