La utilització de baixos nivells de proteïna bruta amb un equilibri adequat dels aminoàcids en els pinsos i l’obtenció d’uns bons índexs productius minimitzen les excrecions de nitrogen. Aquesta seria una de les primeres conclusions obtingudes a la granja pilot a l’IRTA-Monells, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), dins del projecte Life+ ‘Futur agrari’.

 

Un dels objectius del projecte Life+ ‘Futur Agrari’ és buscar i adaptar la millor estratègia alimentària a granges de porcí d’engreix per a optimitzar els índexs productius i reduir la contaminació ambiental que poden generar les dejeccions ramaderes.

 

Dins d’aquest projecte Life+ s’ha realitzat una prova pilot amb porcs allotjats de forma individual per a poder controlar els consums de pinso i la qualitat de la canal. A nivell de lot es va controlar els volums i la composició del purí. Es va examinar l’efecte de dues dietes, una dieta formada per 6 tipus de pinso i l’altra per només 2 pinsos, i ambdues dietes ajustades respecte als requeriments dels diferents nutrients per part de l’animal al llarg de les seves fases de creixement.

 

El fet que els porcs estiguessin allotjats en corralines individuals i que les condicions ambientals de les instal·lacions fossin molt bones ha permès que en ambdues dietes els animals tinguin un Guany Mig Diari (GMD) de 0,886 quilos i l’Índex de Conversió (IC) de 2,25, molt per sota de la mitjana del porcí a Catalunya. Aquest fet va implicar que la quantitat de nitrogen excretat en el purí es redueixi un 38%. Amb les dues dietes el volum mig de purí generat per animal durant la prova va ser de 0,55 m³/animal engreixat. No s’ha observat empitjorament de la qualitat de la canal respecte les dues dietes estudiades.

 

En canvi, amb el fòsfor sí que es va observar diferències. En la dieta de 2 pinsos hi ha un 20% més d’excreció de fòsfor que en la de 6 pinsos, fet que implica que el purí procedent de porcs alimentats amb la dieta de 2 pinsos aporta més quantitat de fòsfor per cada quilo de nitrogen del purí i això ha de ser tingut en compte quan s’utilitza aquest purí com a fertilitzant; ja que no només s’ha d’aplicar el purí tenint en compte la quantitat de nitrogen que aporta sinó que també s’ha de considerar el fòsfor, que en cas de les necessitats dels cereals d’hivern és més restrictiu.

 

En resum, amb una alimentació multifase que ajusti al màxim els requeriments de proteïna i fòsfor de l’animal (màxim rendiment biològic) junt amb uns bons índexs productius (mínim cost econòmic), s’aconsegueix reduccions importants de nitrogen i fòsfor en el purí (mínim impacte ambiental).

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.