El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, acompanyat del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha presidit aquest matí, a Lleida, el Grup de Treball del Foc Bacterià, que ha estat convocat per acord de la Taula sectorial agrària de la fruita dolça que es va dur a terme a finals de l’any passat, i que ha comptat com a convidat amb la presència de l’expert de reconegut prestigi a nivell estatal en l’estudi del foc bacterià, el doctor Emili Montesinos, de la Universitat de Girona.

 

Miquel Molins ha obert la reunió tot recordant que des del DAAM s’ha fet en tot moment un gran esforç en la difusió de les mesures preventives a implementar i en la simptomatologia de la malaltia per tal que els propis agricultors puguin detectar-la fàcilment i es pugui comunicar el més ràpidament possible a l’Administració qualsevol sospita. Així, ha afirmat que la lluita contra el foc bacterià “representa un esforç molt considerable en recursos destinats a la prospecció de les plantacions fruiteres i a les consegüents indemnitzacions de les plantacions afectades, on ha calgut arrencar i destruir els arbres”, i ha afegit que aquest esforç “ha permès fins el moment mantenir Catalunya com a zona protegida, tot i estar envoltats d’altres zones productores que ja conviuen amb la malaltia”.

 

Tot seguit el doctor Emili Montesinos ha exposat que a la vista de l’evolució de la malaltia i de l’estat de la situació del foc bacterià a Catalunya, resulta pràcticament inviable mantenir la zona protegida a la zona de Lleida, a l’igual que ha calgut fer en altres zones de l’Estat, d’Europa i el món. Així, en aquesta zona cal passar a la convivència activa amb la malaltia, per bé que es mantindrà totes les estratègies de prevenció i lluita per a minimitzar-ne l’impacte.

 

A continuació s’ha iniciat el debat en el que des del DAAM s’ha plantejat les opcions que es considera que es podrien adoptar en el cas de Lleida: sortir de zona protegida o mantenir-s’hi, per bé que finalment aquesta darrera opció ha quedat descartada bàsicament per qüestions tècniques i científiques, i perquè l’evolució de la malaltia fa inviable assumir l’import de les indemnitzacions.

 

L’opció que la zona de Lleida surti de la zona protegida, sense que això hagués d’afectar a la resta del territori català, comporta passar a un estatus de convivència amb la malaltia.

 

En aquest sentit, el director general ha insistit en “el compromís del DAAM de crear l’Oficina del Foc Bacterià, des de la qual es reforçaria la informació, la divulgació i la sensibilització al sector, a la vegada que es podria destinar més recursos en tot el relatiu a la prevenció i sanitat vegetal que ara no es poden dedicar atès que s’està pagant quantitats importants en concepte d’indemnització”.

 

Finalment, Miquel Molins ha tancat la reunió incidint en la necessitat que el sector fructícola català es conscienciï de la importància d’incrementar mesures de bioseguretat en les explotacions agrícoles, tal i com ja s’està fent en les ramaderes, en tant que aquest és un concepte cabdal en l’àmbit de la sanitat.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.