El Govern ha aprovat el Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya 2015-2020. Es tracta d’un instrument de gestió que respon a dos grans reptes principals: en primer lloc, garantir la conservació i millora dels valors naturals dels espais de protecció especial, i, en segon lloc, millorar i compatibilitzar les activitats que s’hi desenvolupen (tradicionals i noves) per impulsar el seu paper com a font de creació de nova activitat socioeconòmica i de creixement en termes de qualitat.

 

El Pla té entre els seus objectius analitzar la situació actual dels 9 parcs naturals gestionats per l’Administració de la Generalitat, els 2 paratges d’interès natural i el parc nacional, identificar els reptes de futur, i definir els objectius i les actuacions prioritaris des del punt de vista de la gestió.  El document alinearà tots els agents responsables per crear un marc de coordinació i col·laboració activa entre els actors principals: l’Administració, els ajuntaments, els propietaris, les empreses i la societat en general.

 

L’elaboració del Pla l’ha liderat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sota tres principis bàsics:

 

 

 

 

 

El Pla fixa 7 eixos estratègics amb uns objectius a assolir fins a l’any 2020. Els objectius es desenvolupen en 50 línies d’actuació esquematitzades en fitxes que concreten unitats responsables, calendari, pressupost i indicadors per assegurar-ne el seguiment i compliment.

 

Primer eix. La conservació. Es crearà l’Observatori de conservació i seguiment de la biodiversitat i es redefinirà i potenciarà el Consell de Protecció de la Natura amb l’objectiu de millorar la seva vinculació amb el Departament d’Agricultura. Es tracta de sistematitzar i millorar la relació com a òrgan consultiu i donar-li el suport logístic perquè pugui millorar el seu funcionament.

 

Segon eix. Busca aconseguir un model de gestió més àgil i eficaç. El model aposta per optimitzar els equips de gestió i aposta per les fórmules de gestió consorciades i el treball en xarxa. D’aquesta manera, es dota els equips de gestió de més autonomia i es millora la coordinació amb la creació del Consell de Parcs de Catalunya.

 

Tercer eix. El Pla aposta per valoritzar l’activitat agrària i ramadera sostenibles com a element clau en la conservació del territori protegit, en línia amb la nova PAC (greening). Pretén fomentar el paper dels parcs naturals com a camps experimentals per conservar la biodiversitat cultivada i potenciar les sinergies a través del reconeixement i la promoció dels productes agroalimentaris i ramaders que s’hi produeixen.

 

Quart eix. La valorització social dels Parcs naturals i espais d’especial protecció. El model de gestió que impulsa el Govern demostra que es poden compatibilitzar perfectament les activitats per posar en valor el coneixement dels espais protegits amb la conservació dels seus valors. La conservació ha esdevingut una clara oportunitat per desenvolupar molts serveis que contribueixen a dinamitzar econòmicament la seva àrea d’influència.

 

Cinquè eix. Treball coordinat dels parcs naturals dins d’un programa marc que inclou actuacions per afavorir la divulgació dels valors i la consolidació de l’oferta pedagògica, plans de millora de l’accessibilitat, elaboració del mapa d’equipaments, plans de senyalització, utilització de les TIC, i potenciació dels centres de documentació vinculats a la xarxa Recida.

 

Sisè eix. Es configura a partir del reforç de la participació dels parcs als afers d’interès local, el suport a activitats de propietaris i empreses locals i l’impuls de l’oferta pedagògica. També en la innovació i la transferència de coneixement, el desenvolupament d’actuacions emblemàtiques, la comunicació i l’avaluació dels beneficis socials i econòmics que comporten.

Setè eix. Garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica dels parcs. En el context econòmic actual, l’Administració, d’acord amb les responsabilitats i competències derivades de les lleis haurà de vetllar prioritàriament per la protecció dels espais.

 

 

 

A Catalunya, els espais naturals de protecció especial gestionats per l’Administració de la Generalitat comprenen 383.419 hectàrees de territori amb el major valor natural i grau de protecció. Engloben una població de 318.470 habitants de 96 municipis i reben més de 3,7 milions de visitants, amb una despesa mitjana d’entre 20 i 50 euros per persona i dia. Això suposa un impacte de gairebé 100 milions d’euros al territori de l’entorn dels parcs. La pràctica del submarinisme a les Illes Medes, per exemple, genera un impacte econòmic de 10 milions d’euros a l’Estartit.

 

La dinamització dels parcs i de totes les activitats i serveis relacionats constitueixen una alternativa per complementar i millorar el finançament dels parcs, tenint en compte que actuen directament com a pol i motor d’atracció de la ciutadania i beneficien les activitats vinculades a diferents serveis en l’àmbit d’influència d’aquests espais.