L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), de la Direcció General de Polítiques Ambientals, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han determinat que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle integral de l’aigua de les xarxes urbanes s’han reduït prop d’un 60% des del 2007. Concretament, l’últim any avaluat, el 2013, les emissions vinculades a aquest cicle van ser d’unes 300.000 tones de CO₂, mentre que fa 8 anys se situaven a l’entorn a les 520.000 tones. Per tant, l’estalvi aconseguit des de llavors és d’unes 220.000 tones de CO₂, l’equivalent al que emeten 220.000 turismes mitjans en un any (calculant 1 tona/any per vehicle). Aquestes xifres s’han pogut aconseguir gràcies a la determinació del factor d’emissió corresponent a l’any 2013, que va ser de 395 grams de CO₂ per cada m³ consumit, i tenint en compte que el consum d’aigua per a usos urbans (xarxes d’abastament en alta i altres usos industrials) va ser aquell any de 749 hm³.

 

La reducció d’emissions s’ha produït, bàsicament, per la millora energètica del sistema, incloent-hi la captació, la potabilització, la distribució en alta i en baixa, el sistema de clavegueram, el tractament de l’aigua residual, el retorn de l’aigua depurada al medi i la reutilització. També hi ha contribuït en bona part l’estalvi en el consum, de l’entorn de 100 hm³/any. La dotació domèstica en baixa s’ha situat al voltant dels 119 litres per habitant i dia per al conjunt de Catalunya, mentre que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat inferior fins i tot als 105 litres. En aquest sentit, ens situem entre les regions europees amb un menor consum d’aigua.

 

De tots els factors d’emissió estimats en cada etapa del cicle, els que tenen més impacte són el del tractament de l’aigua residual, que emet 134 grams de CO₂ per m³, bàsicament pel consum elèctric del bombament i de les estacions depuradores, i el de l’abastament d’aigua (captació, potabilització i distribució), que emet 159 grams de CO₂ per m³.

 

L’OCCC elabora periòdicament una Guia de càlcul d’emissions de GEH que inclou factors per estimar les emissions derivades de l’ús de combustibles fòssils, de l’electricitat, de les fuites de gasos fluorats i de la generació de residus domèstics. Paral·lelament, treballa per ampliar l’abast d’aquesta guia, generant nous factors d’emissió representatius de la nostra realitat. En aquest cas, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha calculat el factor d’emissió del cicle de l’aigua de les xarxes urbanes, detallant la metodologia emprada, les fonts de dades i les hipòtesis de càlcul.

 

Aquest factor permetrà calcular les emissions vinculades al cicle de l’aigua de l’aigua freda per part dels gestors i consumidors, i així conscienciar i iniciar accions per reduir-ne el consum i visualitzar, des d’un punt de vista de canvi climàtic, els estalvis en emissions de GEH assolits. No s’han contemplat en aquest treball les emissions de GEH necessàries per escalfar l’aigua, tant a les llars com a les indústries. Alguns estudis permeten pensar que les emissions associades al cicle de l’aigua calenta poden ser notablement superiors a les del cicle de l’aigua freda. En tot cas la reducció del consum d’aigua, a banda d’ajudar a mitigar el canvi climàtic, és una de les mesures principals per tal d’adaptar-nos millor als efectes que es preveuen en relació amb la reducció de la disponibilitat d’aquest recurs.