Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Pelegrí:"els regadius són infraestructures estratègiques de país, essencials per al desenvolupament socioeconòmic del territori i per a la cura i gestió del paisatge"

query_builder   18 febrer 2015 19:12

event_note Nota de premsa

Pelegrí:"els regadius són infraestructures estratègiques de país, essencials per al desenvolupament socioeconòmic del territori i per a la cura i gestió del paisatge"

Pelegrí duant la seva intervenció
Pelegrí duant la seva intervenció
 

El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha destacat avui en resposta a una interpel.lació al Parlament de Catalunya el compromís ferm del Govern amb l'impuls dels regadius en general, i del Segarra-Garrigues en particular, com a infraestructures estratègiques de país "essencials per al desenvolupament socioeconòmic del territori i per a la cura i gestió del paisatge. L’aigua és essencial per a la sostenibilitat del territori tant a nivell ambiental, com econòmic i social i per a les activitats que s’hi desenvolupen" ha senyalat Pelegrí.
 
El conseller Pelegrí ha recordat que per fer front al repte de futur de la garantia alimentària, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural coincideix amb les pròpies recomanacions del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC - gener 2014), i és en aquesta línia que orienta les polítiques vinculades a la gestió de l'espai agrari i forestal i prioritza Els següents eixos d'acció:
 
Planificar l’espai agrari:  planificar el desenvolupament territorial tenint present la importància del sòl agrari com a actiu estratègic i no com a reserva d’espai urbà, sotmès a l’especulació a partir d’expectatives de futura urbanització.
 
Concentració parcel·lària:  augmentar les mesures de foment de la concentració parcel·lària a fi que les explotacions guanyin dimensió i puguin ser més eficients.
 
Potenciar el regadiu: augmentar les superfícies de regadiu i millorar l’eficiència dels regadius existents fomentant l’adhesió dels propietaris de les zones regables i promovent tecnologies eficients que maximitzin l’aprofitament dels recursos hídrics disponibhles i en minimitzin el consum. També cal replantejar el canal Segarra-Garrigues per tal d’augmentar la superfície regable i revisar els potencials d’àrees regables avui limitades per zones ZEPA. La premissa en la presa de decisions ha de venir donada per una ponderació adequada dels criteris d’eficiència econòmica (que són del tot irrenunciables en el cost d’oportunitat de qualsevol infraestructura) i dels factors d’equilibri territorial i ambiental. En definitiva, cal avaluar el balanç econòmic i social.
Recuperar espais agrícoles: cal facilitar el retorn productiu d’àrees avui abandonades que poden guanyar nou sentit al si d’estratègies renovades de desenvolupament rural.
 
Protegir l’espai agrari: cal una planificació integral que valori la importància estratègica per raons socioeconòmiques del sòl agrari, i l'espai agrari periurbà, especialment el més fèrtil.

Millorar la gestió forestal: es tracta de fer front al canvi climàtic, minimitzar el risc d’incendis i l’erosió del sòl, rendibilitzar els recursos i fomentar el gaudi i les activitats de lleure i coneixement del territori. Per això, cal aprofitar més el bosc i produir-ne fusta i biomassa, i cercar un aprofitament sostenible.
 
Pelegrí ha fet un repàs de totes les mesures que s'han impulsat des del Departament i en col.laboració també amb altres instàncies de la Generalitat per garantir el desenvolupament de la xarxa de regadius vinculats al Segarra-Garrigues sota criteris de sostenibilitat (socioeconòmica, territorial i ambiental) i a l'hora activar instruments que facilitin l'adhesió dels regants (tant a través de les concentraciones parcel.làries com condicionant l'execució de les obres a l'adhesió del 80% dels regants de cada tram o comunitat de regants) per cercar la màxima eficiencia de les inversions.
 
Així mateix aportat les dades comparatives sobre l'execució de la infraestructura durant els darrers anys, que avalen l'impuls que "estem donant a aquest element destacat de dinamització del territori" (veure Informació en annex), i ha afegit que això ho demostra l’esforç inversor que hi ha fet i hi està fent el Govern de la Generalitat i també les modificacions introduïdes via la Llei òmnibus per tal de facilitar i fomentar l’incorporació dels regants.
 
 
En aquest sentit cal posar de relleu tres consideracions segons el conseller: "primera: el futur de l’agricultura i de l’economia de moltes comarques caalanes, passa per un bon desenvolupament del canal. Segons: el Segarra-Garrigues es va concebre com un element de progrés i sempre sota el respecte als valors del propi territori i de la societat que hi viu.
 
"Com a membre del Govern i conseller del ram tinc l’obligació política i moral d’intentar que Catalunya tiri endavant un element de dinamització i de progrés per al país i més en uns moments  de crisi com aquests. En el passat ha mancat el diàleg amb tots els agents implicats i els plans de gestió s’han fet sense comptar amb la participació de tots els sectors implicats. Malgrat tot, estic convençut de la bondat del projecte i de què es pot fer respectant les aus, les zones estepàries i tots els altres valors naturals del territori. La voluntat d’aquest Govern és fer l'obra i el nostre objectiu és que s'hi adhereixin el màxim nombre de regants preservant les garanties i obligacions que assegurin la viabilitat del canal pel que fa a la seva construcció, manteniment i explotació."
 
"A partir d’aquí, el Govern actuarà de forma conseqüent i tal i com ja vaig informar durant la compareixença de pressupostos, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural té, entre d’altres, tres prioritats relatives als regadius que són: l’impuls de les infraestructures de regadius,l’estalvi d’aigua i l’eficiència en el reg. En aquesta línia d’actuació per tant i tal i com també vaig anunciar, reitero la meva voluntat i la del Govern en treballar per tal de dur a terme les següents actuacions que considerem prioritàries per al 2015":
 
Continuar amb l’execució de les obres de regadiu del sistema Segarra-Garrigues en les zones on hi hagi una adhesió del 80 % que actualment són Verdú, Sarroca de Lleida i Castelldans.
 
Continuar amb l’aplicació de les mesures correctores del impacte ambiental del Segarra-Garrigues, i donant prioritat a la gestió de finques d’acord amb criteris ornitològics, ja que és una de les mesures més efectives de cara a la conservació de la fauna estepària.
 
Continuar amb les ajudes a les Comunitats de regants per a la millora i la modernització del regadius. Donar més impuls a les mesures no estructurals de gestió de les Comunitats de Regants a través de l’oficina del regant i continuar amb el pla d’acció per l’eficiència i sostenibilitat del regadiu.
 
Continuar aplicant la llei òmnibus en els regadius de la Terra Alta, Segrià Sud i Garrigues Sud per donar continuïtat a aquests regadius de suport tan necessaris per al reequilibri territorial.

Elaborar la diagnosi i elaboració del Pla de camins rurals a Catalunya dins d’un pla sectorial i interdepartamental. Executar obres de millora i pavimentació dels camins d’acord amb el PDR 2014-2020, d’acord amb la Resolució del Parlament de Catalunya.I per últim:

Continuar les concentracions parcel•làries de la zona del Sistema Segarra-Garrigues i Algerri-Balaguer. Finalitzar el lliurament d’escriptures en totes aquelles zones on ja s’estiguin cultivant les noves finques. Estudiar i si es possible concentrar totes les superfícies en procés de modernització de regadius que siguin susceptibles de ser concentrades.
 
"Aquest és el nostre full de ruta i res no ha variat en la voluntat del govern de cara a la seva execució.Un compromís per altra banda, que s’ha mantingut ferm durant els quatre anys anteriors de govern" ha remarcat el conseller.

Caràcter ambiental del SEGARRA-GARRIGUES
 
Durant les darreres dues legislatures hem dut a terme procediments de concentració parcel·lària que han de millorar la rendibilitat econòmica de les explotacions i han de potenciar la competitivitat del sector.
 
Aquestes concentracions parcel·làries permetran una reducció notable dels costos de les explotacions incloses, un fet molt important davant de les dificultats econòmiques per les que travessen moltes de les explotacions, i un estalvi que és conseqüència de la disminució de la distància entre les diferents finques que conformen les explotacions.
 
El resultat final és que amb les concentracions es redueix el nombre total de parcel·les de conreu respecte del nombre inicial. Aquest fet representa que un gran nombre de propietaris pot veure reduït el nombre de finques de conreu a 1 ó 2, en molts casos, obtenint-se així un important estalvi en gasoil, en despeses de manteniment de maquinària, i en el temps dedicat a les feines agrícoles.
 
La concentració parcel·lària permet constituir explotacions d’estructura i dimensions adequades i més rendibles econòmicament, tant en zones de secà com en aquelles on es projecta nous regadius, així com en zones de regadius tradicionals consolidats; i esdevé, doncs, una eina de primer ordre en el desenvolupament del sector.
 
Aquesta és la prova que el regadiu del sistema Segarra-Garrigues aposta per un reg eficient, i que la voluntat del Departament és fer possible compatibilitzar el vessant social, ambiental i econòmic.

Informe CADS i expedient UE
 
Sobre l'informe del CADS, el conseller ha senyalat que no es tracta de cap informe ocultat, sinó d'informes que encara s'estan treballant, i ha criticat la manca de gestió i de correcc
ió econòmica que va fer el govern del tripartit  quant a la planificació i execució del canal.
 
Quant al tema ambiental, ha senyalat Pelegrí, "nosaltres estem justificant davant la UE el compliment de les mesures ambinetals que vostès van ignorar i no van complir, i ho estem fent per intentar que s'aixequi d'una vegada l'expdient de la UE"
 
Aquest Projecte es viable i ho és gracies a l'estratègia que esta impulsat aquest Govern a través dels que hem anomenat "Els 4 motors del SG":
 
L’obra del Segarra-Garrigues es va reimpulsar gràcies a la nova forma de gestió de l’obra impulsada pel Govern actual, a través de les modificacions que va introduir a la llei òmnibus per facilitar als regants la seva participació en el finançament i a l’establiment del condicionant que hi hagi un percentatges d’adhesions elevat (80%) per iniciar els regadius per tal de prioritzar que l’obra s’executa allà on hi ha iniciativa i allà on es pugui aprofitar immediatament la infraestructura.
 
Malgrat això, l’obra no ha estat exempta de dificultats, però amb voluntat i coresponsabilitat totes aquestes s’han anat superant, tal i com estem demostrant. En aquest sentit, hem de destacar que aquesta obra pot continuar endavant després d'una important tasca d'aplanament dels compromisos financers d'aquest projecte, aconseguit mitjançant el pla de proveïdors i gràcies a un acord amb les entitats financeres i el concessionari, s'han saldat els deutes anteriors i s'han reduït considerablement les anualitats futures d'aquesta obra.
 
Juliol 2013
El passat mes de juliol de l’any 2013 el Govern de la Generalitat, a través d’un acord amb el govern espanyol, garantia el finançament i l’aportació econòmica fins al 2017 per continuar les obres del Segarra-Garrigues. Gràcies a aquesta inversió de 60M€ es preveu l’execució i posada en regadiu de 12.137 hectàrees regables en el període 2013-2017, que permetran entrar en reg els àmbits de Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques, la qual cosa suposa que el canal arribi a un total de 20.000 hectàrees de reg.
 
 
El passat novembre de l’any 2013 es va donar el tret de sortida a les obres de continuïtat del canal Segarra-Garrigues que havien de permetre habilitar durant els subsegüents 4 anys, 20.000 hectàrees de reg en els àmbits de Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques.
 
El Departament d’Agricultura, conjuntament amb Infraestructures.cat, que s’encarrega de l’e
xecució de l’obra, va iniciar les obres de la xarxa de distribució pertanyent al municipi de Sarroca de Lleida, amb una superfície total neta de 698,5 ha. Això obeeix a la voluntat del Govern de prioritzar les obres en que els regants s’estan apuntant al reg de manera important, com és el cas d’aquesta part corresponent al municipi de Sarroca de Lleida, en què els regants demanaven que es planifiqués l’inici de les obres per poder regar el més aviat possible.

Abril 2014
El passat abril de l’any 2014 es va dur a terme la signatura de l’acord entre Aigües del Segarra Garrigues (ASG) i la Comunitat General de Regants del Canal Segarra- Garrigues per a l’execució de les obres de la xarxa terciària de reg de transformació corresponents a l’aportació dels regants del sistema Segarra-Garrigues.
 
L’àrea regable del terme municipal de Verdú és de 1.085,81 hectàrees. En una primera fase es va preveure construir les xarxes de reg, amb una superfície de regadiu de 457,13 hectàrees. Això obeia a la voluntat del Departament de prioritzar les obres allà on els regants s’estaven apuntant al reg de manera important, com era el cas d’aquesta part del sector 6, en què els regants van manifestar una voluntat de regar majoritària, amb una adhesió pròxima al 80 % de la superfície.
Tota la superfície que es preveia posar en reg en aquesta fase primera està situada fora de zona ZEPA, i la dotació era de 6.500 m3/hectàrea i any, corresponents al reg de transformació. La previsió comptava amb l’instal·lació de 16 hidrants i 131 preses d’aigua que alimentaran un total de 183 finques.
 
El pressupost previst per a les actuacions era de 3.890.000 euros.
Prèviament a la obres de regadiu, s’havia realitzat la concentració parcel·lària de Verdú, amb una superfície de 1.226 hectàrees, i s’havien executat les obres de la xarxa bàsica de camins i drenatges amb una inversió de 7.184.976 €.
 
Els treballs de la concentració van permtre una reducció molt significativa del nombre de parcel·les que inicialment aportava cada propietari al procediment, fet que va ha facilitar, també en aquest cas, la constitució d’explotacions agrícoles més viables, ja que es van poder disposar de forma contigua les propietats dels diferents membres de les explotacions familiars, produint-se, així, un efecte multiplicador en el procés d’agrupament de finques. De la mateixa manera, es van poder integrar en les explotacions resultants les parcel·les que els propietaris havien adquirit durant el procediment de reparcel·lació així com les d’aquells propietaris que les van voler traslladar al costat de les explotacions dels seus cultivadors.
 
Juliol 2014
El passat juliol de 2014 es va donar el tret de sortida per a iniciar les obres d’execució de la xarxa de distribució, corresponents al pis D del sector 9.2, que es desenvolupa als termes municipals de Castelldans, Juneda i les Borges Blanques. La seva execució i posada en marxa suposarà la transformació en regadiu de 653 hectàrees i beneficiarà a 207 propietaris de 313 parcel·les.
Val a dir que tota la superfície que es posarà en reg en aquesta fase primera està situada fora de zona ZEPA, i la dotació de reg de disseny de la xarxa de nova construcció és de 6.500 m3/hectàrea i any, s’hi instal·laran 37 hidrants que corresponen a 201 preses parcel·laries. La longitud de canonada total prevista en el projecte és de 22.274 metres en la xarxa secundària i 40.486 metres en la xarxa terciària, i el diàmetre màxim de les esmentades conduccions és de 800 mm. El pressupost previst per a les actuacions és de 7.619.981,13 € (sense IVA).
 
Prèviament a la obres de regadiu, s’havien realitzat les concentracions parcel·làries de Castelldans i de Les Borges Blanques i Juneda, amb una superfície de 4.221.74 hectàrees, i s’havien executat les obres de les xarxes bàsiques de camins i drenatges amb una inversió de 9.620.238,61 € (sense IVA).
 
En tots els casos, els projectes s’executaran atenent les possibilitats que va obrir la Llei Òmnibus 2011, disposició normativa que permet que les comunitats de regants, les obres de les quals estan finançades per la Generalitat de Catalunya, puguin efectuar l’aportació econòmica que els pertoca o bé en metàl·lic o bé mitjançant l’execució directa d’una part de les obres equivalent al cost de la seva aportació. L’opció d’execució directa de les obres per part de la Comunitat abarateix el cost final de les actuacions, havent esdevingut aquest un factor molt important per a què els regants hagin acordat executar les obres amb mitjans propis.

Els 4 motors dels SEGARRA-GARRIGUES
 
 
Fins a la data, hi ha quatre acords sectorials en marxa, al davant dels quals hi ha projectes motrius que els lideren. Són 4 motors ben escollits per la seva potència, solvència i tarannà win-win; i orientats a produccions interessants per a si mateixes i per al Segarra-Garrigues.
 
Motor 1: projecte de pomeres amb Fruits de Ponent d’Alcarràs com a motor. Aquest projecte ha de permetre a les explotacions de la zona (sectors 1 i 2 del Segarra-Garrigues) que ho decideixin fer la transformació cap a la producció de pomes, l’aprenentatge en el maneig de la plantació i la comercialització del producte. A Fruits de Ponent, li ha de permetre la complementació de la seva producció actual de préssecs i nectarines (que suposa una concentració d’activitat de juny a setembre) amb la producció de pomes, cosa que li permetrà millorar els seus resultats amb una ocupació més equilibrada del seu personal, una millor rendibilització de les instal·lacions i material i equip, i un increment de les vendes.
 
Motor 2: projecte de doble collita anual per a l’alimentació ramadera, amb la Cooperativa d’Ivars d’Urgell com a motor. Es tracta d’un projecte pioner amb una doble finalitat: des del punt de vista de l’alimentació animal, cercar mecanismes per millorar els sistemes de nutrició i abaratir alhora els costos energètics; des del punt de vista agronòmic, un millor rendiment de les terres de regadiu amb dos conreus per any natural, quan ara se n’aconseguien 3 cada 2 anys. Tot plegat amb l’assessorament i col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), per analitzar les millores en l’índex de conversió del pinso.
 
Motor 3, agost 2014
El passat agost, es va un protocol de col·laboració entre el Departament i Borges Mediterranean Group amb l’objectiu de donar impuls al canal Segarra-Garrigues i promoure l’activitat agroindustrial en la zona d’influència d’aquest regadiu.
 
Aquest forma part d’un seguit d’acords que està impulsant el Departament perquè a les noves zones de regadiu del Segarra-Garrigues s’aprofiti el fet de tenir aigua per introduir-hi produccions de més valor afegit. Aquests acords també pretenen contrastar la viabilitat d’aquestes noves produccions, acompanyar el canvi de pràctiques i assegurar-ne la comercialització final.
 
En aquest cas, es tracta de crear una plantació de 50 hectàrees de pistatxos a la finca Mas de Colom, a Tàrrega. Borges Mediterranean Group, amb més de 25 anys d’experiència en el conreu d’aquest fruit sec a les seves plantacions de Badajoz i Granada, vol que el cultiu del pistatxo en aquesta finca sigui un referent a la zona i pugui contribuir a la transferència tecnològica del conreu per a tothom qui pugui estar interessat a plantar-ne. De fet, l’empresa es compromet a facilitar la comercialització del pistatxo a tots els productors de la zona.
 
Cal destacar que aquest tipus de col·laboracions són els pilars del futur canal i demostren la consciència de clúster, la voluntat de trobar solucions i sortides econòmicament viables per a tots.
I cal ressaltar també, que el canal Segarra-Garrigues està despertant l’interès de grans empreses que aposten per diversificar la seva activitat al sector agroalimentari i compren o arrenden terrenys.
 
En aquest punt vull fer palesa una frase que repeteixo sovint i és que “No volem una infraestructura museu, sinó una infraestructura viva, utilitzada, en mans d’aquells que viuen i treballen la terra”.

Motor 4, octubre 2014
El passat mes d’octubre el Departament d’Agricultura va apadrinar un conveni que reuneix un seguit de productors agrupats entorn a l’associació ACORD, el grup Codorniu, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Costers del Segre, i el Grup Cellers de Valls del Riucorb.
La vinya de secà és un conreu tradicional en determinats municipis afectats per la transformació en regadiu pel Sistema Segarra-Garrigues, i la posada en reg comporta un gran canvi en el conreu i en la millora de la qualitat i quantitat del raïm que s’obtingui en un futur. De fet, una vinya en regadiu comporta canvis importants en els sistemes de plantació, conducció, maneig, i mecanització, entre altres. Per això, les explotacions que fan la transformació necessiten obtenir les referències, la formació, i l’assessorament de la nova tecnologia.
A més, les parts signants de l’esmentat conveni es comprometen també en la instal·lació d’una finca demostrativa de vinya en regadiu al terme municipal de Verdú, de 5,37 hectàrees, en dues fases, i en la que també col·laborarà ASG.
 
Aquest acord, que permet que una zona en transformació presenti ja des d’un inici un projecte de col·laboració entre productors, transformadors i comercialitzadors per a potenciar un producte concret, en aquest cas el vi, i que alhora ja incorporin des del moment zero l’esperit d’innovació i millora que representa posar en pràctica una finca demostrativa amb noves tècniques de conreu de la zona.
 
Aquest és el quart dels acords (el quart motor)  per a què en les noves zones de regadiu del Segarra-Garrigues s’aprofiti el fet de tenir aigua per a introduir-hi produccions de més valor afegit. Aquests acords també pretenen contrastar la viabilitat d’aquestes noves produccions, acompanyar el canvi de pràctiques, i assegurar-ne la comercialització final.
 
Un altre dels punts més importants dels ‘motors’ del Segarra-Garrigues és la col·laboració conjunta, i es fa imprescindible alinear productors i indústries agroalimentàries a les proximitats de les noves zones de regadiu per  contribuir a la cooperació vertical. La indústria coopera per a poder competir millor i guanyar rendibilitat, ampliar la seva base productiva; i l’explotació agrària coopera per a millorar competències i suport, així com guanyar més; i entra amb més garanties en una nova orientació productiva i té assegurada la comercialització d’un producte nou de més
 
 
 

 

1  

Fitxers adjunts

DADES COMPARATIVES EXECUCIO

DADES COMPARATIVES EXECUCIO
DOCX | 18

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia