Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

El brot de sarna s'estabilitza els darrers 10 dies gràcies a les actuacions adoptades

Agricultura activa la fase 2 de Pla d'actuació contra el brot de sarna a 5 municipis de Terres de l'Ebre

La Reserva Nacional de Caça (on no s'ha detectat a data d'avui cap animal infectat) i les àrees de caça poc afectades es mantenen en Fase1

query_builder   19 febrer 2015 17:55

event_note Nota de premsa

El brot de sarna s'estabilitza els darrers 10 dies gràcies a les actuacions adoptades

Agricultura activa la fase 2 de Pla d'actuació contra el brot de sarna a 5 municipis de Terres de l'Ebre

La Reserva Nacional de Caça (on no s'ha detectat a data d'avui cap animal infectat) i les àrees de caça poc afectades es mantenen en Fase1

 
 
·         El Departament activa la Fase 2 als municipis de Gandesa, Bot, Prat de Comte, Pinell de Brai i Horta de Sant Joan d’acord amb els criteris del Pla d’acció
 
·         Fora la reserva nacional,  les actuacions han aconseguit reduir els casos. Durant els darrers 10 dies s’han detectat pocs animals infectats
 
·         A data d’avui s’han abatut 69 animals, dels quals el 25% han donat negatiu a la malaltia malgrat les sospites inicials (animals molt vells, amb signes d’alopècia o altres problemes)
 
·         Agricultura mantindrà les mesures activades pel brot de sarna d’acord amb el Pla d’actuació i el criteri tècnic i científic dels experts de la facultat de veterinària malgrat les critiques en clau política de determinats agents polítics o socials
 
 
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural mantindrà totes les mesures que s’han activat davant el brot de sarna en cabres salvatges detectat a finals del 2014 a les Terres de l’Ebre, i en aquest sentit, dóna ple suport a les decisions preses des de la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat i que s’estan executat en coordinació amb els serveis territorials del DAAM a les Terres de l’Ebre.
 
A data d’avui, el Departament, està aplicant la fase 1 del Pla d’acció a la Reserva nacional de caça i a les Àrees de Caça que estan poc afectades per la sarna.  Cal remarcar que dins la Reserva Nacional no s’ha detectat cap animal malalt ni positiu a la malaltia
 
Tanmateix, hi ha 5 municipis que ja han passat a la Fase 2 (Gandesa, Bot, Prat de Compte, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan), d’acord amb el criteri tècnic-científic dels experts i les recomanacions del Pla d’acció en funció de l’evolució del brot.
 
El Departament mantindrà la vigilància permanent i les mesures activades, per be que s’ha detectat una certa estabilització en l’aparició de nous casos de sarna durant els darrers 10 dies. .
 
El Dept. lamenta les crítiques interessades a la gestió del brot que s’estan realitzant des de determinats agents polítics i socials cercant el desgast del Govern.
 
Aquestes es basen, sens dubte en un desconeixement de la realitat del brot de sarna, del que és aquesta malaltia i de les actuacions dutes a terme i que s’estan realitzant per part del DAAM, malgrat es van exposar de forma detallada a la reunió de la Junta Consultiva de la Reserva nacional dels Ports de Tortosa i Beseit del passat dia 9 de febrer a la Sènia.
 
En aquesta reunió, el Departament d’Agricultura, va rebre el suport dels Govern d’Aragó i de la comunitat Valenciana, dels municipis, dels propietaris dels terrenys inclosos a la reserva, dels representants de les entitats agràries, de la Federació Catalana de Caça i de les societats de caçadors locals. El mateix dia a tarda, a Amposta, també va rebre el suport des titulars de les àrees de caça amb aprofitament de cabra salvatge.
 
Actuacions realitzades
 
En aquest sentit, cal recordar que:
 
·         El DAAM (Generalitat de Catalunya) disposa d’un Pla de prevenció d’un brot de sarna des del 2011, en previsió de la seva aparició. I per aquesta raó se sabia be com calia actuar.
·         Aquesta malaltia està escombrant la Península Ibèrica en sentit Nord i oest des del brot que es va produir a partir del 1987, i ha afectat ja Andalusia, València i Castella-La Manxa. A Catalunya i Aragó ja preveiem la seva arribada.
·         També ha afectat als isards al Cantàbric (Astúries, Cantabria, Castella-Lleó) i és una malaltia que també s’ha anat estenen pels Alps tot afectant Itàlia, Suïssa, Àustria i Alemanya. És, per tant, un tema conegut.
·         En aplicació d’aquest Pla, des del DAAM ja fa anys que es tractava profilàcticament TOTS els ramats de tots els tipus de ramaderia dins de la Reserva nacional i una part dels de cabrum a fora de la Reserva.
·           Des del primer moment, les decisions per gestionar aquest problema s’han pres i executat  d’acord amb el Pla de control de la sarna que es va desenvolupar conjuntament amb la Facultat de veterinària de la UAB i assessorats i en col·laboració amb aquesta. Aquest equip te experiència en aquesta problemàtica des de fa més de 20 anys i ha treballat a Andalusia, la serralada Cantàbrica i els Alps, entre d’altres.
 
·         En aquest sentit i malgrat tot el que hem llegit sobre la no actuació del DAAM i, concretament, d’un presumpte retard de 43 dies en el control de la malaltia volem recordar que s’ha actuat de forma eficient tot activant tots els serveis, àmbits i personal tècnic implicat en les diferents direccions generals del Dept. i també als serveis territorials.
 
·         Des de la detecció del primer animal sospitós d’estar infectat el passat 5 de desembre la Terra Alta entre Prat de Compte i Horta de Sant Joan. Abans d’aquest moment el DAAM no coneixia cap cas sospitós ni havia rebut cap comunicació al respecte. , cas que fou confirmat posteriorment, 15 dies després, mitjançant els anàlisi a la Facultat de veterinària. Es transporta l’animal a la Facultat de Veterinària de la UAB, al SEFAS (Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge).
 
·         El dia 11 de desembre el SEFAS comunica al DAAM que es tracta d’un individu positiu a la sarna, essent aquest el primer moment en que es te coneixement de la seva presència. En aquest moment no hi ha cap animal més amb símptomes conegut ni cap comunicació.
 
·         Els dies següents s’analitza el Pla i es fan consultes amb els especialistes. La consigna dels veterinaris és cal actuar be abans que ràpid, atès que no es tracta d’una malaltia de desenvolupament ràpid sinó tipus ‘taca d’oli’.
 
·         El dia 15, amb els anàlisis complert es comunica a tots els actors oficials del DAAM, inclosos els responsables de sanitat animal i els Governs d’Aragó i de València de la situació.
 
·         El dia 17 de desembre s’organitza una reunió tècnica per a plantejar l’àmbit del problema i el full de ruta que s’ha de seguir. Hi ha representants els Serveis Centrals i territorials del DAAM, la Reserva Nacional dels Ports i varis membre del SEFAS.
 
·         Acte seguit es prepara la Resolució del Director general de Biodiversitat que activa el Pla i dona les instruccions oportunes per tal d’aplicar el Pla. Simultàniament el dia 22 es caça una segona cabra salvatge sospitosa a Gandesa (que dies més tard , que també es porta al SEFAS. En aquest moment, només es coneixen aquests dos exemplars i no hi ha cap altre sospitós confirmat.
 
·         El dia 23, 8 dies després de la confirmació del primer positiu està tot el Pla operatiu amb les principals línies mestres basades en el coneixement de la situació.
 
·         A hores d’ara no hi havia (ni actualment, fora del límit), cap exemplar afectat a la Reserva nacional. El cens ordinari realitzat a les més de 20.000 ha de la mateixa durant el mes de febrer no mostra cap exemplar sospitós de sarna a la mateixa.
 
·         Amb posterioritat es fan moltes altres accions com ara la Junta Consultiva de la Reserva nacional, la reunió del Comité sanitari de la mateixa dies abans, dues reunions amb els titulars de les àrees privades de caça, roda de premsa per a explicar-ho als mitjans, etc.
 
·         Entre aquestes accions, ha calgut la mobilització de mitjans (guardes de reserves de fauna, agents rurals i personal de l’empresa pública Forestal Catalana des de les reserves nacionals de caça dels pirineus, a més dels mitjans de les terres de l’Ebre. Per tant, no hi hagut ni manca de mitjans ni improvisació.
 
·         Un fet a banda el constitueix el fet que les indagacions realitzades van en la direcció de que la sarna hi és a la zona des de fa uns 2 anys. I ningú ha comunicat res la DAAM en aquest temps. Aquest fet treu als tècnics pràcticament tota la capacitat de lluitar de forma efectiva contra aquesta malaltia atès que són molts els animals portadors de lacar però asimptomàtics.
 
·         A més, la sarna s’activa en situacions de fred i d’humitat elevada. La situació meteorològica (fred i humitat) a partir dels darrers dies de desembre fan que els animals amb símptomes (no malalts sinó que mostren la malaltia per la duresa ambiental) es dispari a partir de mitjans de gener. I no s’abat una tercera cabra amb sarna fins al dia 21 de gener.
 
 
Dues fases del pla de control
 
Fase 1 del que preveu el Pla de control, en què es prioritzen les actuacions orientades a la recerca d’individus malalts, la seva identificació i la captura dels animals afectats amb la màxima celeritat per evitar la propagació de la malaltia
 
Fase 2 Activació de la segona d’acord amb els resultats de l’evolució de la població de cabres afectades es podria entrar a la segona fase. En aquesta fase, a les zones més afectades i a on baixa la densitat per la mortalitat i es fa més difícil de que la malaltia progressi. L’objectiu ja no és eliminar els animals infectats per contenir-la sinó garantir que els animals tinguin les millors condicions per fer-se resistents a la sarna i deixar que la malaltia tingui la seva evolució natural, la qual cosa contribuirà a recuperar i regenerar la població de cabra. En aquest cas només es captures i sacrifiquen animals per raons humanitàries (la probabilitat de mort és del 100% atès que tenen la major part del seu cos afectada i tenen grans patiments).
 
Cal recordar que l’epidèmia de sarna és un procés natural com el que ja va afectar als isards del Cantàbric en vàries ocasions. I que cal actuar en conseqüència.
 
La coordinació de l’operatiu dins la Reserva Nacional de caça, li correspon a aquesta, amb els seus propis mitjans, i en cas de necessitat amb el suport dels agents rurals i personal de les reserves del Pirineu.
 
En el cas de la àrees privades de caça, legalment la responsabilitat és dels titulars de l’àrea privada en prima instància, per bé que el departament hi dona suport també si es demana o pot actuar subsidiàriament si la situació no pot gestionar-se de manera prou efectiva des de l’APC amb els recursos disponibles. En aquest cas totes les actuacions corresponen al Cos d’Agents Rurals.
 
El Dept. remarca que aquest no és un problema ecològic (ja que la malaltia te tractament efectiu i en cap cas està en perill l’espècie ni els reservoris que garanteixen la seva permanència i continuïtat als Ports) sinó cinegètic i econòmic, per l’impacte que representa per als territoris.
 
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia