• Pelegrí: “No podem acceptar que es perpetuï un model de PAC que ens allunya dels objectius de la reforma ni que l’Estat interfereixi en les polítiques que impulsem, lamini el nostre autogovern i apliqui un model recentralitzador que perjudica clarament el sector”
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural considera que els decrets aprovats el 2014 per l’Estat espanyol en aplicació de la Política Agrària Comuna per al nou període de programació 2014-2020 contenen contradiccions manifestes respecte la normativa comunitària.
 
El Departament d’Agricultura ha analitzat jurídicament aquests decrets i considera provat que alguns dels seus preceptes no s’ajusten a les normatives comunitàries recentment aprovades per impulsar la nova PAC ja que continua amb els criteris de l’anterior període no actuant com a revulsiu per aconseguir una agricultura realment competitiva.
 
Per això, el Departament ha tramés un requeriment previ a la interposició de recurs per la via del contenciós-administratiu al Ministerio de Agricultura contra els decrets esmentats a continuació, en aplicació de l’art. 44 de la Llei 29/1998 reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa:
 
 
-       El Real Decreto 1075/2014, de 19 de diciembre, sobre la aplicación a partir de 2015 de los pagos directos a la agricultura y a la ganadería y otros regímenes de ayuda, así como sobre la gestión y control de los pagos directos y de los pagos al desarrollo rural;
 
-       Y el Real Decreto 1076/2014, de 19 de diciembre, sobre asignación de derechos de régimen de pago básico de la Política Agrícola Común.
 
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha pres aquesta decisió després de la negativa de l’Estat a atendre les demandes reiterades i  plenament argumentades tant per part del Govern de la Generalitat com també des del propi sector a través de les associacions representatives i dels sindicats agraris.
 
“No podem acceptar que es perpetuï un model de la PAC que situa a Espanya com estat que aplica una PAC més complicada i més allunyada dels objectius de la reforma; ni que l’Estat intenti, una vegada més, interferir en les polítiques que impulsem, laminar el nostre autogovern i aplicar un model recentralitzador que perjudica clarament el sector i que atempta contra les nostres competències. Insistirem i ho denunciarem tantes vegades com calgui i davant totes les instàncies al nostre abast” ha senyalat Pelegrí  i ha afegit:
 
“No podem obviar quines són les majories a Madrid quan anem a la Conferència sectorial; això no obstant, seguirem defensant allò que considerem just i necessari, i no ens quedarem de braços creuats acceptant la política de fets consumats de l’Estat”
 
 
Greuges entorn el concepte d’agricultor actiu

El primer concepte objecte de conflicte és la definició que fa l’Estat  sobre el concepte d’agricultor actiu, i que propicia, en contra del diu el Reglament de la Unió Europea que acabin accedint a les ajudes persones jurídiques o físiques l’activitat principal de les qual en cap cas és l’agricultura  o  la ramaderia.
 
El Reial Decret 1075/2014, de 19 de desembre, determina la figura de l'agricultor actiu i diu que si el sol·licitant no compta amb ingressos agraris diferents dels pagaments directes del 20% o més, podrà ser considerat agricultor actiu, però serà considerat com una situació de risc a efectes de control d'acord amb el que indica l'article 12.3.

L'apartat 2 de l'article 9 del Reglament (UE) 1307/2013 del Parlament Europeu i del Consell disposa que no es concediran pagaments directes a les persones físiques o jurídiques o grups de persones físiques o jurídiques, que gestionin aeroports, serveis ferroviaris, instal·lacions de proveïment d'aigua, serveis immobiliaris, instal·lacions esportives i recreatives permanents, sense perjudici de les excepcions recollides en les lletres a, b i c del tercer paràgraf del mateix apartat 2 de l'article 9 de l'esmentat Reglament (UE) 1307/2013 i, si escau, en l'apartat 4 de l'article 9 de l'esmentat Reglament (UE) 1307/2013.
 
 
 
 
 
Discriminació als joves
 
De les diverses normatives publicades es desprèn que quedarien exclosos del pagament per a joves agricultors a:

- Els joves agricultors que s'inicien en l'activitat exclusivament en sectors com el de fruites, hortalisses, patates, plantes ornamentals, conreïn vinyes, equí o una combinació d'ells, sectors que no estaven inclosos en el règim de pagament únic; i


- Els joves agricultors de sectors no incorporats al règim de pagament únic, que disposin de drets de pagament bàsic per cessions (arrendament o venda o successió inter vius o mortis causa de drets) no puguin percebre el pagament anual complementari.

Finalment, cal assenyalar que no és justificable i dificulta als joves agricultors l'accés als ajuts, el fet que se'ls exigeixi requisits diferents en funció que es tracti d'ajudes al desenvolupament rural o de pagaments directes o de la reserva nacional .
 
 
Regionalització i ajudes acoblades

L'article 52.3 del Reglament 1307/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, disposa que l'ajuda associada només podrà concedir-se a aquells sectors o regions d'un Estat membre en que certs tipus específics d'activitats agràries o sectors agrícoles específics que siguin especialment importants per motius econòmics, socials, mediambientals, afrontin determinades dificultats.
En aquest apartat l’Estat no ha volgut incloure sectors tant significatius per a Catalunya com l’alfals de regadiu i l’olivera de baix rendiment.

El fet que el sistema d'ajuts associats que preveu el Reial decret 1075/2014 no s'adeqüi al model de regionalització pot provocar que en alguns sectors es produeixi una sobre-compensació contrària a la normativa comunitària