El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural considera que els decrets aprovats el 2014 per l’Estat espanyol en aplicació de la Política Agrària Comuna per al nou període de programació 2014-2020 contenen contradiccions manifestes respecte la normativa comunitària.

 

El Departament d’Agricultura ha analitzat jurídicament aquests decrets i considera provat que alguns dels seus preceptes no s’ajusten a les normatives comunitàries recentment aprovades per impulsar la nova PAC ja que continua amb els criteris de l’anterior període no actuant com a revulsiu per aconseguir una agricultura realment competitiva.

Per això, el Departament ha tramés un requeriment previ a la interposició de recurs per la via del contenciós-administratiu al Ministerio de Agricultura contra els decrets esmentats a continuació, en aplicació de l’art. 44 de la Llei 29/1998 reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa:

 

 

-       El Real Decreto 1075/2014, de 19 de diciembre, sobre la aplicación a partir de 2015 de los pagos directos a la agricultura y a la ganadería y otros regímenes de ayuda, así como sobre la gestión y control de los pagos directos y de los pagos al desarrollo rural;

 

-       Y el Real Decreto 1076/2014, de 19 de diciembre, sobre asignación de derechos de régimen de pago básico de la Política Agrícola Común.

 

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí ha pres aquesta decisió després de la negativa de l’Estat a atendre les demandes reiterades i  plenament argumentades tant per part del Govern de la Generalitat com també des del propi sector a través de les associacions representatives i dels sindicats agraris.

 

“No podem acceptar que es perpetuï un model de la PAC que situa a Espanya com estat que aplica una PAC més complicada i més allunyada dels objectius de la reforma; ni que l’Estat intenti, una vegada més, interferir en les polítiques que impulsem, laminar el nostre autogovern i aplicar un model recentralitzador que perjudica clarament el sector i que atempta contra les nostres competències. Insistirem i ho denunciarem tantes vegades com calgui i davant totes les instàncies al nostre abast” ha senyalat Pelegrí  i ha afegit:

 

“No podem obviar quines són les majories a Madrid quan anem a la Conferència sectorial; això no obstant, seguirem defensant allò que considerem just i necessari, i no ens quedarem de braços creuats acceptant la política de fets consumats de l’Estat”

El primer concepte objecte de conflicte és la definició que fa l’Estat  sobre el concepte d’agricultor actiu, i que propicia, en contra del diu el Reglament de la Unió Europea que acabin accedint a les ajudes persones jurídiques o físiques l’activitat principal de les qual en cap cas és l’agricultura  o  la ramaderia.

 

El Reial Decret 1075/2014, de 19 de desembre, determina la figura de l'agricultor actiu i diu que si el sol·licitant no compta amb ingressos agraris diferents dels pagaments directes del 20% o més, podrà ser considerat agricultor actiu, però serà considerat com una situació de risc a efectes de control d'acord amb el que indica l'article 12.3.

L'apartat 2 de l'article 9 del Reglament (UE) 1307/2013 del Parlament Europeu i del Consell disposa que no es concediran pagaments directes a les persones físiques o jurídiques o grups de persones físiques o jurídiques, que gestionin aeroports, serveis ferroviaris, instal·lacions de proveïment d'aigua, serveis immobiliaris, instal·lacions esportives i recreatives permanents, sense perjudici de les excepcions recollides en les lletres a, b i c del tercer paràgraf del mateix apartat 2 de l'article 9 de l'esmentat Reglament (UE) 1307/2013 i, si escau, en l'apartat 4 de l'article 9 de l'esmentat Reglament (UE) 1307/2013.

 

De les diverses normatives publicades es desprèn que quedarien exclosos del pagament per a joves agricultors a:

- Els joves agricultors que s'inicien en l'activitat exclusivament en sectors com el de fruites, hortalisses, patates, plantes ornamentals, conreïn vinyes, equí o una combinació d'ells, sectors que no estaven inclosos en el règim de pagament únic; i

- Els joves agricultors de sectors no incorporats al règim de pagament únic, que disposin de drets de pagament bàsic per cessions (arrendament o venda o successió inter vius o mortis causa de drets) no puguin percebre el pagament anual complementari.

Finalment, cal assenyalar que no és justificable i dificulta als joves agricultors l'accés als ajuts, el fet que se'ls exigeixi requisits diferents en funció que es tracti d'ajudes al desenvolupament rural o de pagaments directes o de la reserva nacional .

 

L'article 52.3 del Reglament 1307/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, disposa que l'ajuda associada només podrà concedir-se a aquells sectors o regions d'un Estat membre en que certs tipus específics d'activitats agràries o sectors agrícoles específics que siguin especialment importants per motius econòmics, socials, mediambientals, afrontin determinades dificultats.

En aquest apartat l’Estat no ha volgut incloure sectors tant significatius per a Catalunya com l’alfals de regadiu i l’olivera de baix rendiment.

El fet que el sistema d'ajuts associats que preveu el Reial decret 1075/2014 no s'adeqüi al model de regionalització pot provocar que en alguns sectors es produeixi una sobre-compensació contrària a la normativa comunitària