El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat avui, després de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei de consultes i la convocatòria del 9N, que “només ens deixen un camí per poder consultar el poble de Catalunya, que és en forma d’eleccions”, malgrat que “ho hauríem volgut fer d’una altra manera”.

 

Durant una conferència al Cercle d’Economia, el cap de l’Executiu ha remarcat que les eleccions del 27 de setembre són “un camí legal i democràtic per donar-nos una oportunitat a Catalunya de saber si volem conviure d’una manera diferent”. El president ha deixat clar que “en democràcia, i d’acord amb les lleis, per saber si això és possible o no ens hem de comptar” i ha fet notar que “és el que vaig intentar el 9N, que ens comptéssim d’una manera normal, legal i democràtica”.

En aquest sentit, el cap del Govern ha afirmat que el 27S “ens podrem comptar”, malgrat que serà “amb el pitjor dels instruments disponibles”, perquè “hauria estat molt millor comptar-nos amb un referèndum acordat amb l’Estat o amb una consulta tolerada per l’Estat, però no ens deixen”.

El president de la Generalitat s’ha referit a les relacions entre Catalunya i l’Estat des dels temps de Cambó i Prat de la Riba fins al president José Montilla i ha afirmat que al llarg dels anys, “Catalunya en general i el catalanisme en particular, ha intentat tres coses: democratitzar Espanya, europeïtzar-la i modernitzar-la” així com “construir o reclamar les eines per poder desenvolupar un projecte propi i singular”.

“Hi ha hagut una aposta reiterada pel nostre autogovern, amb diferents intensitats al llarg d’aquests períodes històrics”, ha dit el president, que ha assenyalat que avui dia “una part substancial de la societat catalana té la sensació que la situació no és sostenible, des del punt de vista d’eines per desenvolupar un projecte propi i singular”. “En aquest moment, a Espanya funciona el concepte de menys autogovern per a tothom i, a més, igual per a tothom i a la baixa”, ha reblat.

 

El cap de l’Executiu ha insistit que “la nostra aposta era viure en família, però amb la nostra pròpia personalitat i quota de llibertat”, però ha afegit que “l’única manera que se’ns deixa de viure en família és si pagues, treballes, no molestes i no et queixes, aleshores cap problema, però si no ho acceptes fàcilment llavors, problemes”.

Durant el col·loqui posterior, que ha moderat el president del Cercle d’Economia, Anton Costas, el president ha refermat la seva aposta pel diàleg amb l’Estat, però ha lamentat que “fins ara hem tingut un diàleg de sord, en singular” i ha posat com a exemples el no del president Rajoy al pacte fiscal, a pactar un referèndum i a fer una consulta d’acord amb la legislació catalana. “La resposta van ser querelles”, ha conclòs, i ha afegit “hi ha un tancament total a parlar d’aquest tema, un bloc de formigó”.

En una altra de les respostes als assistents, Artur Mas ha subratllat la importància del consens polític a Catalunya, perquè “una sola formació política no pot fer això que estem intentant fer” i ha reiterat el seu desig que el consens vagi més enllà de dues formacions.

 

El president de la Generalitat també ha dedicat bona part de la seva conferència, que es feia en el marc del cicle “Converses al Cercle. L’hora de la política”, a la situació econòmica i ha fet notar que després de sis o set anys “ara hem tret el cap, però no hem arribat nedant a la platja, a trepitjar terra ferma”. Pel president, la situació econòmica a l’Estat es troba “en un punt intermedi entre l’optimisme de Mariano Rajoy i el pessimisme de Pedro Sánchez”.

Artur Mas també ha recordat que en els darrers quatre anys “hem mantingut els serveis públics amb un 20% menys de pressupost i, a més, hem d’atendre més persones, que tenen més necessitats”. El president ha afegit que, malgrat les restriccions pressupostàries, s’ha reduït l’atur amb més intensitat que al conjunt de l’Estat, “tenim un estàndard de salut de primer nivell” i s’ha reduït el fracàs escolar.

 

En un altre moment de la seva intervenció, el cap de l’Executiu s’ha preguntat què se li pot demanar a la política i ha contestat que “d’entrada tot no”, perquè “el poder avui dia no només el té la política, hi ha elements molt poderosos que tenen gran influència i molta responsabilitat en la millora general del país”. Però ha assenyalat que “se li pot demanar coratge a prendre decisions i honestedat en els plantejaments”, perquè “és fàcil fer segons quins discursos, com estem comprovant en alguns països de la UE, i fer la sensació que les coses canviaran de la nit al dia, ignorant la realitat i els condicionants que existeixen”.

 

També ha afegit que a la política se li pot demanar “sentit de la justícia quan es prenen decisions” i ha explicat que en el moment en què estem “el gran debat és com s’han repartit els sacrificis del que hem hagut de fer, però l’altra pregunta a partir d’ara és com es repartiran els beneficis, perquè si no podríem arribar al gravíssim error d’haver repartit malament els sacrificis i ara repartir malament els guanys”.

 

A la conferència també hi han assistit l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el secretari general, Jordi Vilajoana, entre d’altres.