L’Agència Catalana de l’Aigua ha dut a terme, durant el 2014, un total de 3.931 controls per tot el territori català amb l’objectiu d’avaluar l’estat de les aigües subterrànies.

 

Les tasques desenvolupades s’han concentrat en la presa de mostres d’aigua per tal d’analitzar l’estat qualitatiu dels aqüífers, determinat a partir de resultats químics obtinguts al laboratori de l’ACA i també l’estat quantitatiu mesurant el seu nivell piezomètric.

 

 

Per demarcacions, les inspeccions s’han distribuit de la següent manera:

 

 

 

·         Barcelona: 314 per controlar la qualitat i 1.356 per mesurar el nivell piezomètric.

 

·         Girona: 744 per vetllar per la qualitat i 236 per mesurar el nivell piezomètric.

 

·         Tarragona: 156 per controlar la qualitat i 348 per mesurar el nivell piezomètric.

 

·         Lleida: 148 per vetllar per la qualitat i 36 per mesurar el nivell piezomètric.

 

·         Terres de l’Ebre: 128 per vetllar per la qualitat i 348 per mesurar el nivell piezomètric.

 

 

Cal tenir en compte que, d’acord amb el que estableix el Programa de Seguiment i Control (PSiC), els mostrejos quantitatius (mesurament nivell piezomètric) són mensuals (una mostra al mes), mentre que els qualitatius són anuals (una mostra cada any).

 

El nombre de punts de control de les aigües subterrànies, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat (nivells piezomètrics), integrants de les xarxes de control de l'agència en el marc del PSiC, responen a les diferents característiques de les masses d'aigua i al seu nivell de protecció, així com a la rellevància en relació als usos de les aigües subterrànies en els diferents territoris.

 

 

Les aigües subterrànies són naturalment emmagatzemades als aqüifers, formacions geològiques que tenen la capacitat d’emmagatzemar i transmetre l’aigua en quantitats significatives de manera que pot ser aprofitada com a recurs, funcionen com a embassaments subterranis naturals que es nodreixen de l’aigua superficial que s’infiltra a través del sòl,

 

Els aqüífers es caracteritzen per una gran heterogeneïtat en la seva distribució al territori i i en la seva capacitat d’emmagatzematge, que depen, en gran part,  de la distribució irregular de la precipitació (que és la seva principal font de recàrrega) i de la geologia del terreny que els acull.

 

La seva importància es pot avaluar en funció del pes que tinguin en els sistemes d'abastament urbà i industrial i també en el regadiu. Més del 70% del territori català depèn de les aigües subterrànies per al seu proveïment en diferents proporcions. Pel que fa referència a les conques internes, la meitat dels municipis d'aquest àmbit es proveeixen únicament amb aigües subterrànies.

 

Les extraccions totals d'aigua subterrània a Catalunya es quantifiquen en una mitjana de 587 hm³/any.