El Consell Executiu ha aprovat la revisió del Pla especial d'emergència exterior del sector químic de Catalunya PLASEQCAT, amb l'objectiu d'actualitzar aspectes del marc legal i l'anàlisi del perill i d'incorporar canvis d'estructura i organització que s'han produït els darrers anys. El PLASEQCAT té com a finalitat disposar d'una planificació d'emergències per afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir per accidents greus en establiments que manipulen substàncies perilloses.

 

Entre els canvis realitzats destaquen: s'han introduït especificacions de termes, com la de sector industrial i no només de sector químic; s'han fet actualitzacions de la legislació de referència; s'han incorporat canvis en els criteris per elaborar i avaluar l'informe de seguretat (IS) que preveu la Instrucció 11/2010 de la Subdirecció General de Seguretat Industrial (SIE); s’han introduït especificacions sobre l'efecte dòmino intraestabliment, interestabliment i extern i classificació categoria 3A, 3B, 3C; s'ha incorporat el cos d'Agents Rurals al grup d'ordre del PLASEQCAT; s'ha eliminat l'anàlisi de diverses instal·lacions de l'annex de vulnerabilitat i de l'annex de zones de perill amb altimetria, i, finalment s'ha substituït la nomenclatura plans de sector per la de sectors, tant a la memòria del pla com als annexos. Els canvis s'han aprovat a la Comissió Plenària de Protecció Civil de Catalunya del 26 de novembre de 2014.

 

Els plans especials són els que organitzen la protecció civil davant d'un risc i un àmbit concret. El PLASEQCAT estableix l'estructura de resposta, l'operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència en establiments afectats per la normativa d'accidents greus on es vegin involucrades substàncies químiques, amb la finalitat de minimitzar-ne el risc i garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, les infraestructures i el medi ambient.

 

El Consell Executiu ha aprovat la modificació dels articles 20, 27 i 28 de les Normes d’organització i funcionament de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), d’acord amb la competència exclusiva que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari i sobre l’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades.

 

El Patronat de la Fundació Internacional de Catalunya va modificar el 15 de juliol de 2014 els Estatuts de la Fundació per introduir la figura de l’administrador, que queda recollida als articles modificats i aprovats pel Govern. El nou redactat de l’article 27 estableix que “l’administrador de la Universitat assumeix la direcció dels serveis econòmics de la Universitat i del desenvolupament corporatiu de la Universitat, d'acord amb els reglaments interns aplicables. El Patronat li atorgarà els poders notarials convenients per exercir les seves atribucions davant de tercers”.

 

El Consell Executiu ha autoritzat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a cedir al Consell Comarcal d’Osona els terrenys del terme municipal de les Masies de Voltregà on està ubicada la nova planta potabilitzadora d’Osona Nord i el Voltreganès. La cessió gratuïta de la parcel·la, de 5.820 m², fins ara propietat de l’ACA, respon a una finalitat d’utilitat pública.

 

La potabilitzadora d’Osona Nord i el Voltreganès està pràcticament finalitzada (queda pendent l’escomesa elèctrica). Permetrà incrementar la garantia en el subministrament d’aigua de 6 municipis (Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà, Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló i Orís), que sumen una població de 25.000 habitants. El Consell Comarcal d’Osona està assumint l’execució de les obres.

 

El Consell Executiu ha aprovat extingir el contracte del dret de superfície que es va constituir el 2009 sobre una finca propietat del Consorci de la Zona Franca per destinar-lo a la construcció i posada en funcionament d’un centre de preventius. El Govern i el Consorci han acordat rescindir el contracte del dret de superfície, que acabava l’any 2108, ja que el nou Mapa penitenciari de Barcelona situa l’equipament en un altre emplaçament dins la mateixa àrea.

 

El mes d’octubre passat, la Generalitat i l’Ajuntament van signar un protocol de col·laboració per transformar el mapa de centres penitenciaris de la ciutat de Barcelona i millorar les condicions d’internament dels presos, així com les possibilitats de rehabilitació i reinserció social. D’acord amb aquest protocol, l’Ajuntament construirà un centre de règim obert, amb capacitat per a 800 interns, i la Generalitat farà el nou centre de preventius, amb capacitat per a 600 reclusos. Tots dos equipaments se situaran a la Zona Franca de Barcelona.

 

El Consell Executiu ha aprovat una reforma de la regulació sobre la declaració de la implantació d’equipaments penitenciaris que s’hagin d’instal·lar a Catalunya i estableix un nou marc de mesures per donar racionalitat i seguretat jurídica a les parts en aquest procés. Amb aquesta reforma, per exemple, els municipis obtindran una valoració que reconegui el seu esforç, en processos de convocatòries d’ajuts de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat. La nova normativa també preveu mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i les entitats locals en l’àmbit d’afectació de l’equipament, que prevegin la intervenció dels veïns.

 

El Consell Executiu ha acordat modificar parcialment el Pla territorial metropolità de Barcelona, aprovat l’any 2010, per donar compliment a dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2013 i el 2014. Les dues resolucions estimaven parcialment els arguments d’Inmobiliaria Joaco i Inmobiliaria Can Clos, que demanaven rebaixar el nivell de protecció que el Pla assignava a uns terrenys de 9,47 hectàrees.

 

Per complir les sentències, el Departament de Territori i Sostenibilitat modificarà els plànols del Pla territorial que recullen aquests sectors, que estan situats majoritàriament al terme municipal de Ripollet, amb una petita part al terme de Barberà del Vallès. Així, els terrenys passaran d’estar qualificats com a espais de protecció especial per al seu interès natural i agrari a espais de protecció preventiva.