La consellera recorda que el pressupost de la Generalitat per 2015 preveu l’entrada en el sistema de les persones valorades amb grau I, mentre que els pressupostos de l’Estat no preveuen cap partida amb aquesta finalitat
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha recordat avui en el transcurs del Ple del Parlament, que "malgrat el Govern del PP va paralitzar l’entrada de persones amb grau I al sistema de la dependència l’any 2011 i ara anuncia la seva represa el juliol del 2015, no contempla cap previsió econòmica en els seus pressupostos per a 2015 per a fer-ho realitat". Munté s’ha referit també a les declaracions fetes ahir per Alfonso Alonso, ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que ahir anunciava ampliacions de pressupost per completar el desplegament de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, "sense cap concreció i de manera mediàtica, ja que ho va anunciar en els passadissos fent declaracions als mitjans de comunicació, però no va parlar d’aquest tema en el transcurs de la reunió del Consejo Territorial de Servicios Sociales y Dependència".
Munté ha recordat però, que "el pressupost del Govern català de la partida destinada a la dependència d’aquest 2015 s’ha incrementat i preveu l’entrada en el sistema de les persones valorades amb grau I".
Cal tenir en compte que estem parlant d’un univers aproximat de 52.500 persones a Catalunya. Per tant, i de la mateixa manera que succeeix amb les persones valorades amb grau II i III, és de preveure que la Generalitat de Catalunya haurà de fer un sobreesforç més gran del que ja està fent per garantir les seves prestacions i / o serveis.
En aquest sentit, Neus Munté ha recordat que les retallades del Govern de l’Estat en el finançament del sistema d’atenció a la dependència ha deixat en una situació molt complicada totes les comunitats autònomes, que són les responsables últimes de l’atenció que presten a les persones dependents. En el darrer informe sobre dependència que ha publicat l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, Catalunya, amb una pèrdua de 240M€ en els darrers tres anys, és la segona comunitat més perjudicada per aquesta desinversió estatal.
La pròpia llei estableix que les aportacions en el finançament de la Llei de dependència de l’Estat i la Generalitat han de ser a parts iguals, però la realitat és que les aportacions de l’Estat pel que fa al finançament públic han anat minorant any rere any i han passat d’un 34,4% l’any 2008 a un 17,4% per al 2014. "És per això que cal posar en valor l’important sobreesforç que fa el Govern de la Generalitat per tal de mantenir els serveis i les prestacions de la Llei de dependència. I també les aportacions dels propis usuaris, que han d'afrontar un copagament més ampli”, ha afirmat Munté.
La consellera de Benestar Social i Família ha recordat també que "el Govern de la Generalitat, que aposta per la promoció de l’autonomia personal, ha estat oferint ajudes a les persones més autònomes durant aquest temps en que l’entrada del seu grau al sistema ha estat paralitzada, amb l’objectiu que poguessin tenir una vida el més independent possible i més possibilitats per una integració social".
En tots aquests casos estem parlant de persones sense grau de dependència o de grau I, que no estan cobertes per la Llei de dependència, però que sí estan contemplades a la cartera de serveis:
- Convocatòria del PUA, a través de la qual s’ajuda econòmicament a les persones per poder adquirir ajudes tècniques per millorar la seva qualitat de vida. També la convocatòria de suport a l’autonomia personal. L’objectiu d’aquest ajut és donar suport en aquelles activitats de la vida diària que necessitin les persones per poder seguir al seu domicili o independitzar-se i viure de la manera més autònoma possible.
- S’està treballant amb el sector de malalties mentals, per tal de passar el programa de suport a l’autonomia a la llar a un servei concertat al llarg del 2015.
- Donant resposta a aquelles persones grans amb grau I que tenen una situació social greu, que no poden seguir al seu domicili i han de ser atesos en residències de gent gran.
