Efectius del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural amb el suport de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages (Bages) van instal·lar divendres 4 caixes niu artificials. Es tracta d’una actuació provisional al “Cobert de la Màquina del batre”, un edifici singular del municipi que actualment està recobert d’una xarxa que impedeix la nidificació d’ocells insectívors protegits.

 

En aquest edifici  que  a mitjans del segle passat, havia servit per desenvolupar les tasques relacionades amb  les feines de batre i emmagatzematge de gra s’hi reproduïen habitualment una desena de parelles de ballester (Tachymarptis melba, o Apus melba)

 

Aquesta construcció estava situada abans al mig d’uns plans agrícoles de secà però ara es troba dins el casc urbà. Atesa la singular forma de la construcció i del seu sistema constructiu, l’edifici ha acabat per esdevenir una peça important del patrimoni arquitectònic de Sant Fruitós. A hores d’ara però,  presenta problemes de conservació, i ocasionalment queien fragments amb el conseqüent risc de poder provocar danys a alguna persona. Per aquets motiu,  l’Ajuntament va col·locar l’any passat una xarxa que evités que els despreniments ocasionals de fragments de ceràmica poguessin fer mal algú.

  

Un ornitòleg  local va advertir als Agents Rurals i al propi Ajuntament del fet que les escletxes de la coberta eren aprofitades pels ballesters per a nidificar i la xarxa recent col·locada els impedia d’accedir-hi. L’opció provisional de les caixes niu fan compatible la conservació de l’edifici, la seguretat ciutadana, i la reproducció dels ocells.

 

Aquestes caixes nius han estat finançades per “l’Institut Català d’Ornitologia” i pel “Centre d'Estudi i Divulgació del Medi Ambient Galanthus”.  La cooperació entre administracions i entitats conservacionistes és fonamental en aquests casos.

 

Arriba la primavera i comença el període de nidificació per a moltes espècies protegides d’ocells. Després d’un llarg viatge, provinents de l’Àfrica, arriben als nostres pobles i ciutats per a reproduir-se. Preparen els seus nius, hi ho fan en el mateix lloc on van néixer. Al final de l’estiu juntament amb les seves cries inicien el seu viatge migratori de retorn cap a l’Àfrica a passar l’hivern en una zona molt més càlida.

 

Dins els nostres pobles i ciutats hi ha nombroses espècies d’animals i plantes que coexisteixen amb les persones formant un veritable “ecosistema urbà”. Molts d’aquests ocells són insectívors i per tant són molt beneficiosos per actuar com un veritable control de plagues.   

 

Els ocells insectívors protegits són l’oreneta cuablanca, l’oreneta comuna, el falciot i el ballester. Aquests quatre durant el dia, i els rats-penats durant la nit, actuen dins els nostres pobles i ciutats com a grans depredadors d’insectes. Només mengen insectes que capturen en vol. Però en quantitats astronòmiques. A tall d’exemple,  una parella de falciots, en època de cria, pot  arribar a consumir 8000 o 10000  insectes voladors diaris. I una de ballesters el triple. Si tenim un niu d’orenetes a casa podem evitar la picada de 2500 mosquits cada dia. Si ho comptem per tots els dies que estan aquí són uns 500.000 mosquits els que consumeix cada parella d’orenetes per temporada a casa nostra.

 

Per tant si deixessin de venir un any a Catalunya, pels hipotètics motius que fossin patiríem importants problemes de tipus sanitari en forma de molestes picades i de possible transmissió de malalties.

 

Aquests ocells nidifiquen a les façanes dels edificis. Uns a l’exterior, sota balcons i cornises, com l’oreneta cuablanca. Altres com l’oreneta vulgar més a cobert, en porxos, quadres, garatges, si hi troben obertures per arribar. I els falciots i ballesters, molt més discrets, en les caixes de les persianes,  o en escletxes o forats que troben en parets mitjaneres i façanes. Sovint els propietaris ni se n’assabenten.  Però a vegades aquests animals pels sorolls, o per la brutícia que poden generar alguns d’ells no són benvinguts pels habitants dels edificis que intenten obstaculitzar-los l’accés, o fins i tot arriben a trencar els nius per a foragitar-los.

 

 

Arreu de Catalunya els Agents Rurals reben queixes per problemàtiques referents a la conservació dels ocells, o a les molèsties que aquests generen. Es valoren de forma individualitzada i es consideren totes les opcions perquè implicant a tots els afectats, es pugui assolir la millor solució possible.  A vegades les molèsties no són provocades per aquestes espècies protegides sinó per coloms, per exemple. En aquests casos la solució sovint passa per fer el forat d’accés més petit. De forma que els coloms deixen de poder entrar, i en canvi si ho fan els ballesters o els falciots.

 

Altres vegades si els excrements de les orenetes cauen en algun lloc on embruten o provoquen problemes sanitaris es col·loca una lleixa sota els nius de les orenetes soluciona el problema.

 

Els esforços dels Agents Rurals en aquest sentit no es limiten a actuacions preventives o pal·liatives “in situ”, sinó també fan una important tasca en l’àmbit de la sensibilització i educació ambiental. Ofereixen xerrades als nens a les escoles, i si s’escau també a adults, perquè prenguin consciència de la importància d’aquests animals i de la conveniència que les persones aprenguem a conviure amb ells suportant les petites molèsties que poden generar a canvi dels grans beneficis que ens comporten. La xerrada que dediquen a aquesta fauna es titula “El millor insecticida natural”. 

 

Aquest informació es pot trobar a:

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.