El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit la reunió del ple del Consell Social de la Llengua Catalana, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros. A la reunió, el Ple ha aprovat els dictàmens dels informes de política lingüística de 2011 i 2012 i ha valorat l’Informe de política lingüística de 2013 i els principals resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població (EULP 2013), que posen de manifest els avenços en el coneixement i ús del català, tot i el context marcat per una elevada proporció de població immigrada, i unes polítiques estatals desfavorables a la normalització del català.

 

Les dades de l’EULP reflecteixen que a Catalunya la majoria de la població de 15 anys o més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure (60,4%). Pel que fa a l’evolució dels usos lingüístics, gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment i hi ha més de 600.000 persones que tenen el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa.

 

El ple ha tractat el IV Informe sobre la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, elaborat per la  DGPL, a instàncies del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat, que va ser presentat l’octubre de 2013 directament al Comitè d’Experts del Consell d’Europa; i el document Greuges contra la llengua catalana 2010 – 2013, que recull les accions i la legislació de l’Estat adverses a la llengua i que l’Estat no va incloure en l’informe final. Aquests documents són consultables, la Generalitat ha elaborat que també s’ha traduït a l’anglès i és consultable al portal Llengua catalana.

 

Al ple també han estat presentades les agendes i les principals accions de política lingüística per al 2015.

 

Finalment s’ha presentat al Consell la proposta de constituir un consell territorial de la llengua catalana, com un marc de relacions estables per al conjunt dels set territoris, per aprofundir en la cooperació i amb la voluntat de disposar d’un espai d’intercanvi i seguiment de la situació de la llengua pròpia.