• L’alliberament de cabals generadors permet millorar les condicions de l’hàbitat mitjançant la dinàmica geomorfològica
 
  • Durant la primera setmana de març s’han alliberat 4 m³/s per comprovar la mobilitat dels sediments
 
  • Per al mes d’abril es preveu alliberar 12 m³/s, amb l’objectiu de tenir un millor coneixement dels efectes sobre el medi d’aquests cabals i ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments
 
Foto
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) estan duent a terme un estudi destinat a analitzar els efectes de l’alliberament de cabals generadors des de la presa de la Llosal del Cavall, al Solsonès.
 
La primera actuació, derivada d’aquesta col·laboració, s’ha localitzat aigua avall de la presa, en un tram de 8 quilòmetres de longitud al llarg del qual s’ha procedit a recollir mostres d’aigua amb sediment i a marcar el nivell de l’aigua assolit en diverses crescudes. Al disposar de dades de cada secció transversal, es pot avaluar, mitjançant marques de pintura i observació sobre el terreny, la mobilitat dels diferents components del sediment.
 
En aquest sentit, durant la primera setmana de març s’ha dut a terme la primera sèrie d’alliberament de cabals, amb un màxim de 4 m3/s, en què s’ha pogut constatar la mobilitat del sediment fi i de les graves petites, així com canvis en alguna seqüència de ràpids i lents.
 
Pels propers mesos és previst fer un alliberament de cabals més important, arribant a un màxim de 12 m3/s al mes d’abril. Els resultats d’aquesta col·laboració amb la UPC permetran arribar a definir la màxima eficiència del  funcionament dels òrgans de desguàs de la presa per aconseguir els millors efectes possibles de l’alliberament de cabals  sobre el medi.
 
L’alliberament de cabals des dels embassaments, imitant les crescudes naturals, amb l’anomenat cabal generador, forma part dels components del règim dels cabals ecològics. En el cas de Catalunya, des de fa pocs anys s’estan alliberant cabals per tal de millorar les condicions de l’hàbitat mitjançant la dinàmica geomorfològica.
 
Un dels beneficis d’aquests cabals, és el de la generació de  petites crescudes, que no desborden els marges de la llera,  bàsics per garantir els processos de transport de propàguls, netejar la llera de sediments fins i grollers, assegurar una diversitat granulomètrica, mantenir unes condicions del medi hiporreic, assegurar les seqüències de ràpid-lent i remoure les cuirasses del llit.
 
La disminució de las crescudes, que netegen i  transporten organismes aigua avall, pot considerar-se perjudicial, ja que augmenta la producció d’algunes espècies exòtiques invasores per l’estabilització dels cabals, enfront la disminució d’algunes altres autòctones. Tal seria el cas de l’expansió de la canya (Arundo donax) en molts trams de rius.
 
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sempre ha demostrat un gran interès en la realització d’estudis que ajudin a millorar el coneixement dels efectes sobre el medi dels cabals generadors i a ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments.
 
 

4  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 550

Foto 1

Foto 1
JPG | 4431

Foto 2

Foto 2
JPG | 4017

Foto 3. Marques pintura per comprovar mobilitat sediments

Foto 3. Marques pintura per comprovar mobilitat sediments
JPG | 4540