Des de dilluns, un equip de recerca del Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona analitza diverses taules de retaule atribuïdes al pintor renaixentista Pere Mates del Museu d’Art de Girona a través de la tècnica de reflectografia d’infraroig.

 

L’estudi forma part del projecte de recerca ‘Eines analítiques específiques per al coneixement material del patrimoni: desenvolupament, aplicació i divulgació’, del Departament de Química Aplicada de la Universitat de Barcelona que té per objectiu el desenvolupament i l’aplicació de tècniques d’anàlisi específiques que permetin obtenir informació sobre la composició, els materials i l’estructura de les obres d’art i del patrimoni.

 

La tècnica de la reflectografia d’infraroig emprada a les taules de Pere Mates consisteix en calorejar els pigments emprats a les capes pictòriques amb radiació visible però que són transparents amb radiació del raig infraroig. Aquest comportament permet l’observació de les capes subjacents de l’obra fins la capa de preparació blanca on es reflexa tota la radiació. La conseqüència de tot aquest procés és l’obtenció d’una imatge on es pot evidenciar la presència o no del dibuix preparatori, dels canvis compositius duts a terme durant el procés de creació de l’obra o d’intervencions de restauració posteriors amb materials diferents als originals. Tota aquesta informació aporta una informació molt important alhora d’entendre l’activitat de l’artista i la història de l’obra.

 

El Museu d’Art de Girona hi participa per segon any consecutiu. Durant el 2014, el Museu hi va participar amb l’estudi de l’obra Verge i el Nen amb un Àngel, atribuïda a Jan Massys. L’anàlisi es va orientar a determinar la caracterització dels materials pictòrics que han permès conèixer molt millor l’obra, situar-la cronològicament i avançar en la possible atribució de l’autoria.

 

A l’edició d’enguany, a més de les obres del Museu d’Art de Girona, s’analitzaran sis retrats de Picasso conservats al Museu Picasso de Barcelona, entre altres propostes.

 

  

La informació sobre les característiques materials de les obres d’art són un complement molt important dels estudis artístics i històrics doncs permeten obtenir una visió molt més àmplia de l’activitat creativa i la seva relació amb la societat i l’entorn on va ser desenvolupada. La caracterització material d’una obra inclou tant la determinació de la seva estructura com de la composició dels materials que la constitueixen. Les tècniques emprades en cada cas són diferents.

 

La determinació de l’estructura és realitza mitjançant tècniques no destructives de diagnòstic per imatge, bàsicament fluorescència Ultraviolat/Visible,  radiografies i reflectografia d’infraroig. Tanmateix, les imatges obtingudes en cada cas aporten informació sobre la distribució dels materials però encara no permeten deduir la seva composició. És interessant la interpretació d’aquestes imatges ja que sovint aquestes distribució poden associar-se a capes o activitats del procés creatiu, no visibles en superfície.

 

La determinació de la composició és realitza amb tècniques microdestructives que requereixen la presa d’una mostra de grandària inferior de 1mm². Les tècniques més emprades en l’estudi del patrimoni són la microscòpia electrònica de rastreig i l’espectroscòpia de infraroig. Els resultats obtinguts permeten identificar els pigments i aglutinants emprats en cada obra i relacionar-los amb l’autor, l’època o les intervencions de restauració sofertes.