Pel que fa al tancament del Pressupost de la Generalitat de Catalunya de l’any 2014, i des de la perspectiva de la sostenibilitat de les finances públiques catalanes, el Departament d’Economia i Coneixement vol comunicar els següents punts i reflexions:

 

1.  La despesa de la Generalitat, en termes agregats, s’ha mantingut molt propera a la pressupostada. De fet, l’excés de despesa ha estat només de 47M€. Naturalment, aquest és el resultat de la suma de desviacions positives i negatives. Entre les primeres destaca –no és un fenomen ni nou ni inesperat– la de Salut (682M€); i entre les segones, el comportament favorable dels interessos (en total, 468M€). Convé remarcar que, malauradament, les desviacions positives són més estructurals que les negatives.

 

2. Per la banda dels ingressos, el resultat ha estat molt menys favorable. En particular, la minoració d’ingressos per operacions de concessions i venda d’immobles ha estat de 1.908M€.

 

3. En la liquidació del pressupost del 2014 cal tenir en compte les conseqüències d’un nombre d’operacions one-off  (d’una sola vegada) i de regularitzacions, totes elles de significació purament comptable. Per una banda, es tracta de la incorporació explícita al perímetre del sector públic de la Generalitat de l’autopista C17 (gestionada amb peatge a l’ombra). Aquesta incorporació es deriva del venciment, el 31 de desembre de 2014, del crèdit sindicat obtingut el 2009 per la concessionària CEDINSA (276M€). Per altra banda, el 30 de setembre del 2014 va entrar plenament en vigor el nou marc comptable europeu (SEC-2010, que substitueix el SEC-1995) que estableix una nova regulació, més estricta, per a la comptabilització de les subvencions, amb implicacions en el nostre cas en algunes subvencions associades amb la Llei de barris, el PUOSC, i la Llei de la Dependència (355M€). A més, és probable que, per raó d’un canvi de criteri de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat, calgui afegir les quantitats associades amb les valoracions dels censos redimits per vendes d’immobles de l’any 2014 (190 M€). 

 

4.  En conjunt, el dèficit de la Generalitat (incloent tot el seu sector públic) per a l’any 2014 haurà estat del 2,13% del PIB (4.230M€), si no s’inclouen els one-off, i de 2,54%, si s’inclouen. Són xifres provisionals. Les oficials, que també incorporaran un criteri per la inclusió o no dels one-off, seran comunicades, previsiblement, a finals de març pel Ministerio de Hacienda.

 

5. La tensió real en els comptes de la Generalitat queda reflectida en el 2,13% de dèficit ordinari sobre el PIB. Per reduir aquesta xifra, com desitgem, només hi ha un camí: augmentar els ingressos que, procedents dels impostos pagats pels catalans, ens arriben des del Ministerio. No podem ni augmentar els impostos propis (o compartits), ja prou elevats, ni reduir una despesa dedicada fonamentalment a serveis públics indispensables. La liquidació del pressupost del 2014 fa molt evident que el problema fiscal de Catalunya no és d’excés, o descontrol, de despesa, sinó de manca d’ingressos. Davant la millora de la situació econòmica i de la recaptació d’impostos per part del Ministerio no hi ha excusa vàlida per no atendre la nostra exigència.

 

6. En l’exercici 2014, la Generalitat no ha disposat de sistema de finançament actualitzat i, a més, els ingressos ordinaris rebuts des del Ministerio (teòricament) pel model de finançament programat s’han reduït en 602M respecte al 2013 (-397,2M de les bestretes i -204,8M de la liquidació t-2), perquè el Govern espanyol va elaborar uns PGE 2014 amb una infraestimació dels ingressos. 

 

De fet, si el Govern de l’Estat hagués fet un pressupost per al 2014 més realista, amb una estimació d’ingressos d’acord amb les previsions que tenia i que s’han confirmat, la Generalitat hauria d’haver rebut 900M€ més com a ingressos ordinaris.

 

 

 

7. També cal tenir en compte que, d’acord amb els procediments previstos a la Llei d’Estabilitat espanyola, l’objectiu de dèficit autoritzat per a Catalunya l’any 2014 hauria d’haver estat del 2,24%.

 

Els objectius de dèficit aprovats pel Consell de Ministres vulneren la Llei d’estabilitat pressupostària per dos motius: incompleixen el calendari i contradiuen el principi de proporcionalitat. Si la llei s’apliqués correctament, aquests objectius haurien de situar-se en el 2,5% l’any 2013, el 2,24% el 2014, l’1,62% el 2015 i l’1,1% el 2016. Per aquest motiu, la Generalitat ha presentat una demanda davant del Tribunal Suprem.