Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

D'acord amb el pla de gestió dels espais naturals de protecció especial a Catalunya

L'anàlisi del cens hivernal d'ocells al Parc Natural del Cap de Creus mostra un escenari d'alta biodiversitat

query_builder   31 març 2015 10:00

event_note Nota de premsa

D'acord amb el pla de gestió dels espais naturals de protecció especial a Catalunya

L'anàlisi del cens hivernal d'ocells al Parc Natural del Cap de Creus mostra un escenari d'alta biodiversitat

Panoràmica del Parc Natural del Cap de Creus
Panoràmica del Parc Natural del Cap de Creus
S’hi concentren espècies marines amenaçades com baldrigues i corbs marins emplomallats
 
 
Els censos hivernals són uns instruments per avaluar el volum d’ocells que passen l’hivern a les nostres contrades i que s’efectuen cada any a mitjan gener, moment de màxima estabilitat de les poblacions d’ocells que vénen a hivernar a Catalunya. De la mateixa manera que hi ha espècies de fauna que hi són presents tot l’any (sedentàries), n’hi ha algunes que només arriben a l’hivern d’indrets situats més al nord i més freds (hivernants), unes altres que únicament trobem de pas (els migrants) i finalment les que vénen a la primavera i estiu, procedents de l’Àfrica, per niar (nidificants). El coneixement de l’evolució d’aquest conjunt d’espècies i l’avaluació del seu estatus és vital per tenir indicadors del grau de conservació dels nostres ecosistemes i parcs. I en aquest sentit s’emmarquen en el recentment aprovat Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya, dins el seu eix 2, Conservació i millora del patrimoni natural, de condicions d’espècies i hàbitats dels espais naturals protegits, que constitueix una eina útil i relativament senzilla d’obtenir, per assolir aquest objectiu.
 
Ciència ciutadana
 
Des dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya coordina el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins hivernants. Es fa a més d’un centenar de localitats, des de petites basses o trams de riu fins a grans parcs naturals com el Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà o el Cap de Creus. Hi participa personal professional de l’Administració però també voluntaris d’ONG o voluntaris, i ha esdevingut un projecte de ciència ciutadana obert i d’àmplia base social que genera uns resultats oficials, públics i d’interès per a la gestió que per llur origen no són qüestionats i són acceptats per la societat com el gran bioindicador que és.
 
L’exemple del Cap de Creus
 
El Parc Natural del Cap de Creus ha efectuat el seu cens per tretzè any consecutiu a mitjan mes de gener. L’objectiu és quantificar les poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marins, prestant especial atenció a les que atorguen importància internacional a la zona (ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) com són el corbmarí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii [Castellà: cormorán moñudo mediterráneo]) i rapinyaires com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata [Castellà: águila perdicera]) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus [Castellà: Halcón peregrino]), però també les amenaçades d’extinció com alguns ocells marins (les baldrigues o els xatracs, per exemple).
 
Els resultats obtinguts mostren que el Parc Natural del Cap de Creus ha resultat un dels punts del país amb bona presència de baldrigues, que troben en aquest espai un lloc d’alimentació i hivernada a causa de  la presència d’un fons marí (el canó submarí del Cap de Creus) que és una àrea d’especial riquesa, que traspua a la superfície i és explotada per aquestes especies. Els 690 exemplars de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i els 82 de baldriga balear (Puffinus mauretanicus) són de les xifres més rellevants registrades aquest hivern a Catalunya per a aquestes espècies bioindicadores de la qualitat dels nostres ecosistemes marins i litorals. Altres espècies piscívores detectades inclouen 79 exemplars de mascarell (Morus bassanus), hivernant al sector de la punta del Cap de Creus, i gavines, com 81 gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus) i 23 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), aquests darrers considerats vulnerables a l’extinció a Catalunya i d’interès especial atès el seu regim alimentari piscívor.
 
Gavina Corsa al PNCC. Autor: Ponç Feliu
Gavina Corsa al PNCC. Autor: Ponç Feliu
 
Indicadors de gestió
 
El Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial inclou com a objectiu 2b la generalització de l’ús d’espècies indicadores en la gestió. No únicament es tracta d’espècies amenaçades sinó que poden ser comunes o no protegides: el volum i distribució d’aquestes, que poden arribar a causar problemes amb la seva interacció amb espècies protegides i amenaçades però també amb la pesca, l'agricultura o fins i tot puntualment amb les persones, és molt important per fer-ne un seguiment adequat i modelar les polítiques de gestió. Una d’aquestes espècies és el gavià argentat (Larus michahellis), nidificant a Catalunya però que també rep efectius hivernants per exemple de França. En el cas del Cap de Creus, la situació de 2015 coincideix amb el que s’ha registrat a d’altres indrets de la costa: ha davallat una mica la població. Amb 1.498 exemplars, la xifra és similar a les habituals (per exemple, els darrers 5 hiverns varen presentar 1.564 exemplars el 2014, 1.599 exemplars el 2013, 1.427 exemplars el 2012, 1.843 el 2011 i 1.499 el 2010); sembla doncs que la tendència a la baixa de l’espècie s’estabilitza al Cap de Creus durant l’hivern, atès que durant alguns anys anteriors el recompte va ser superior als 2.300 exemplars i s’uneix a la impressió que han arribat pocs exemplars de França, probablement per la bonança tèrmica registrada durant la primera part de l’hivern i que no hauria forçat el desplaçament al sud d’aquests animals.
 
Una altra espècie que ha generat en algun moment conflictes amb la pesca en aquest cas és el corbmarí gros (Phalacrocorax carbo). Els 71 exemplars censats al Cap de Creus, per exemple (per 78 el 2014, 94 el 2013, 98 el 2012, 101 l’any 2011 i 110 l’any 2010), semblen indicar una constant disminució del corb marí gros com a hivernant a la zona, fet que també passa a la resta de Catalunya i que, en aquest cas, no respon totalment a circumstàncies climàtiques com en el cas del gavià argentat sinó també a les polítiques de gestió de les poblacions fetes a les seves zones de cria a l’entorn del Bàltic.
 
Resultats també a petita escala
 
L’anàlisi dels resultats d’altres espècies aquàtiques i marines pot donar pistes sobre petites variacions de les condicions locals de les àrees per a la seva hivernada: el rossinyol bord (Cettia cetti), el blauet (Alcedo atthis), la xivitona (Actits hypoleucos) o fins i tot el teixidor (Remiz pendulinus) detectats al Cap de Creus són totes elles espècies d’aigua dolça que semblen aprofitar que les desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva han estat el 2015 en bones condicions ambientals.
 
Alguns resultats singulars del cens
 
Inevitablement l’esforç del recompte que significa el cens hivernal també produeix observacions inusuals, per la curiositat de la seva troballa o perquè es tracta d’espècies rares en el nostre àmbit. Els 8 exemplars de remena-rocs (Arenaria interpres), espècie molt escassa com a hivernant a l’Empordà, o un exemplar de martinet blanc (Egretta garzetta) aturat als Brancs de Roses, són casos d’ocells molt poc habituals a zones de rocams marins al Cap de Creus.
Moment del Cens al PNCC. Autor: Eduad Casadevall
Moment del Cens al PNCC. Autor: Eduad Casadevall
Solapament biològic, monitoreig continuat
 
No totes les espècies d’ocells nien a la primavera sinó que algunes ja ho fan en ple hivern, i apareixen al cens hivernal: aprofitant el cens d’ocells marins, s’ha prospectat el litoral del parc, on cal destacar que s’han detectat un mínim de 4 parelles nidificants de corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), ja covant als seus nius. Es tracta d’un ocell propi del mar mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva. També s’han observat exemplars adults de falcó pelegrí (Falco peregrinus) i d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), als seus territoris de nidificació habituals.
 
El cens hivernal d’ocells, doncs, no únicament dóna valuosa informació quantitativa sobre els efectius hivernants a Catalunya sinó ja sobre algunes espècies nidificants, i forneix dades valuoses sobre bioindicadors útils per a la gestió, tant de les espècies amenaçades, i per tant de la importància internacional de l’espai protegit, com de determinades espècies que poden arribar a causar problemes de gestió, fet que facilita que els resultats obtinguts ens ajudin a millorar-ne la gestió i fins i tot a predir eventuals conflictes i que puguin ser minimitzats. Una eina de gestió útil fonamentada en ciència ciutadana que va molt més enllà del simple recompte tradicional per haver esdevingut una peça important en el planejament dels espais naturals de protecció especial a Catalunya per al proper període 2015-2020.
 
 
RESULTAT FINAL:
 
 
CENSOS OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS PNCC 2015
 
 
 
 
Espècie
Total
 
 
 
 
Cabussó emplomallat
Podiceps cristatus
5
 
 
Corb marí gros
Phalacrocorax carbo                
71
 
 
Corb marí emplomallat
Phalacrocorax aristotelis
21
 
 
Mascarell
Morus bassanus
50
 
 
Baldriga balear
Puffinus mauretanicus
82
 
 
Baldriga mediterrània
Puffinus yelkouan
690
 
 
Baldriga no identificada
Puffinus sp.
    5
 
 
Martinet blanc
Egretta garzetta                                       
 
1
 
Aligot comú
Buteo buteo                                        
 
1
 
 
Falcó pelegrí
Falco peregrinus
2
 
 
Xoriguer
Falco tinnunculus                                                          
1
 
Àguila cuabarrada
Aquila fasciata                                                          
1
 
 
Polla d’aigua                                                
Gallinula chloropus          
6
 
 
Gavià argentat
Larus michahellis
1498
 
 
Gavina vulgar
Chroicocephalus ridibundus
81
 
Gavina capnegra
Larus melanocephalus
5
 
 
Xatrac bec-llarg
Sterna sandvicensis
23
 
 
Xivitona
Actitis hypoleucos
1
 
Remena-rocs
Arenaria interpres
8
 
 
Blauet
Alcedo atthis
2
 
Rossinyol bord
Cettia cetti
2
 
Cuereta blanca
Motacilla alba
4
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.

3  

Fitxers adjunts

Panoràmica del Parc Natural del Cap de Creus

Panoràmica del Parc Natural del Cap de Creus
JPG | 344

Gavina Corsa al PNCC

Gavina Corsa al PNCC
JPG | 60

Moment del Cens al PNCC.

Moment del Cens al PNCC.
JPG | 1543

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia