Els censos hivernals són uns instruments per avaluar el volum d’ocells que passen l’hivern a les nostres contrades i que s’efectuen cada any a mitjan gener, moment de màxima estabilitat de les poblacions d’ocells que vénen a hivernar a Catalunya. De la mateixa manera que hi ha espècies de fauna que hi són presents tot l’any (sedentàries), n’hi ha algunes que només arriben a l’hivern d’indrets situats més al nord i més freds (hivernants), unes altres que únicament trobem de pas (els migrants) i finalment les que vénen a la primavera i estiu, procedents de l’Àfrica, per niar (nidificants). El coneixement de l’evolució d’aquest conjunt d’espècies i l’avaluació del seu estatus és vital per tenir indicadors del grau de conservació dels nostres ecosistemes i parcs. I en aquest sentit s’emmarquen en el recentment aprovat Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial de Catalunya, dins el seu eix 2, Conservació i millora del patrimoni natural, de condicions d’espècies i hàbitats dels espais naturals protegits, que constitueix una eina útil i relativament senzilla d’obtenir, per assolir aquest objectiu.

 

Des dels anys 80 del segle passat, la Generalitat de Catalunya coordina el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins hivernants. Es fa a més d’un centenar de localitats, des de petites basses o trams de riu fins a grans parcs naturals com el Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà o el Cap de Creus. Hi participa personal professional de l’Administració però també voluntaris d’ONG o voluntaris, i ha esdevingut un projecte de ciència ciutadana obert i d’àmplia base social que genera uns resultats oficials, públics i d’interès per a la gestió que per llur origen no són qüestionats i són acceptats per la societat com el gran bioindicador que és.

 

El Parc Natural del Cap de Creus ha efectuat el seu cens per tretzè any consecutiu a mitjan mes de gener. L’objectiu és quantificar les poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marins, prestant especial atenció a les que atorguen importància internacional a la zona (ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) com són el corbmarí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii [Castellà: cormorán moñudo mediterráneo]) i rapinyaires com l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata [Castellà: águila perdicera]) o el falcó pelegrí (Falco peregrinus [Castellà: Halcón peregrino]), però també les amenaçades d’extinció com alguns ocells marins (les baldrigues o els xatracs, per exemple).

 

Els resultats obtinguts mostren que el Parc Natural del Cap de Creus ha resultat un dels punts del país amb bona presència de baldrigues, que troben en aquest espai un lloc d’alimentació i hivernada a causa de  la presència d’un fons marí (el canó submarí del Cap de Creus) que és una àrea d’especial riquesa, que traspua a la superfície i és explotada per aquestes especies. Els 690 exemplars de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) i els 82 de baldriga balear (Puffinus mauretanicus) són de les xifres més rellevants registrades aquest hivern a Catalunya per a aquestes espècies bioindicadores de la qualitat dels nostres ecosistemes marins i litorals. Altres espècies piscívores detectades inclouen 79 exemplars de mascarell (Morus bassanus), hivernant al sector de la punta del Cap de Creus, i gavines, com 81 gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus) i 23 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), aquests darrers considerats vulnerables a l’extinció a Catalunya i d’interès especial atès el seu regim alimentari piscívor.

 

 

El Pla de gestió dels espais naturals de protecció especial inclou com a objectiu 2b la generalització de l’ús d’espècies indicadores en la gestió. No únicament es tracta d’espècies amenaçades sinó que poden ser comunes o no protegides: el volum i distribució d’aquestes, que poden arribar a causar problemes amb la seva interacció amb espècies protegides i amenaçades però també amb la pesca, l'agricultura o fins i tot puntualment amb les persones, és molt important per fer-ne un seguiment adequat i modelar les polítiques de gestió. Una d’aquestes espècies és el gavià argentat (Larus michahellis), nidificant a Catalunya però que també rep efectius hivernants per exemple de França. En el cas del Cap de Creus, la situació de 2015 coincideix amb el que s’ha registrat a d’altres indrets de la costa: ha davallat una mica la població. Amb 1.498 exemplars, la xifra és similar a les habituals (per exemple, els darrers 5 hiverns varen presentar 1.564 exemplars el 2014, 1.599 exemplars el 2013, 1.427 exemplars el 2012, 1.843 el 2011 i 1.499 el 2010); sembla doncs que la tendència a la baixa de l’espècie s’estabilitza al Cap de Creus durant l’hivern, atès que durant alguns anys anteriors el recompte va ser superior als 2.300 exemplars i s’uneix a la impressió que han arribat pocs exemplars de França, probablement per la bonança tèrmica registrada durant la primera part de l’hivern i que no hauria forçat el desplaçament al sud d’aquests animals.

 

Una altra espècie que ha generat en algun moment conflictes amb la pesca en aquest cas és el corbmarí gros (Phalacrocorax carbo). Els 71 exemplars censats al Cap de Creus, per exemple (per 78 el 2014, 94 el 2013, 98 el 2012, 101 l’any 2011 i 110 l’any 2010), semblen indicar una constant disminució del corb marí gros com a hivernant a la zona, fet que també passa a la resta de Catalunya i que, en aquest cas, no respon totalment a circumstàncies climàtiques com en el cas del gavià argentat sinó també a les polítiques de gestió de les poblacions fetes a les seves zones de cria a l’entorn del Bàltic.

 

L’anàlisi dels resultats d’altres espècies aquàtiques i marines pot donar pistes sobre petites variacions de les condicions locals de les àrees per a la seva hivernada: el rossinyol bord (Cettia cetti), el blauet (Alcedo atthis), la xivitona (Actits hypoleucos) o fins i tot el teixidor (Remiz pendulinus) detectats al Cap de Creus són totes elles espècies d’aigua dolça que semblen aprofitar que les desembocadures de la Valleta i de la riera del Port de la Selva han estat el 2015 en bones condicions ambientals.

 

 

Inevitablement l’esforç del recompte que significa el cens hivernal també produeix observacions inusuals, per la curiositat de la seva troballa o perquè es tracta d’espècies rares en el nostre àmbit. Els 8 exemplars de remena-rocs (Arenaria interpres), espècie molt escassa com a hivernant a l’Empordà, o un exemplar de martinet blanc (Egretta garzetta) aturat als Brancs de Roses, són casos d’ocells molt poc habituals a zones de rocams marins al Cap de Creus.

 

No totes les espècies d’ocells nien a la primavera sinó que algunes ja ho fan en ple hivern, i apareixen al cens hivernal: aprofitant el cens d’ocells marins, s’ha prospectat el litoral del parc, on cal destacar que s’han detectat un mínim de 4 parelles nidificants de corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), ja covant als seus nius. Es tracta d’un ocell propi del mar mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva. També s’han observat exemplars adults de falcó pelegrí (Falco peregrinus) i d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata), als seus territoris de nidificació habituals.

 

El cens hivernal d’ocells, doncs, no únicament dóna valuosa informació quantitativa sobre els efectius hivernants a Catalunya sinó ja sobre algunes espècies nidificants, i forneix dades valuoses sobre bioindicadors útils per a la gestió, tant de les espècies amenaçades, i per tant de la importància internacional de l’espai protegit, com de determinades espècies que poden arribar a causar problemes de gestió, fet que facilita que els resultats obtinguts ens ajudin a millorar-ne la gestió i fins i tot a predir eventuals conflictes i que puguin ser minimitzats. Una eina de gestió útil fonamentada en ciència ciutadana que va molt més enllà del simple recompte tradicional per haver esdevingut una peça important en el planejament dels espais naturals de protecció especial a Catalunya per al proper període 2015-2020.

 

 

 

CENSOS OCELLS AQUÀTICS HIVERNANTS PNCC 2015
Espècie	Total
Cabussó emplomallat Podiceps cristatus	5
Corb marí gros Phalacrocorax carbo	71
Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis	21
Mascarell Morus bassanus	50
Baldriga balear Puffinus mauretanicus	82
Baldriga mediterrània Puffinus yelkouan	690
Baldriga no identificada Puffinus sp.	5
Martinet blanc Egretta garzetta	1
Aligot comú Buteo buteo	1
Falcó pelegrí Falco peregrinus	2
Xoriguer Falco tinnunculus	1
Àguila cuabarrada Aquila fasciata	1
Polla d’aigua                                                 Gallinula chloropus	6
Gavià argentat Larus michahellis	1498
Gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus	81
Gavina capnegra Larus melanocephalus	5
Xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis	23
Xivitona Actitis hypoleucos	1
Remena-rocs Arenaria interpres	8
Blauet Alcedo atthis	2
Rossinyol bord Cettia cetti	2
Cuereta blanca Motacilla alba	4

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.