El Director General d’Alimentació, qualitat i Industries Agroalimentàries, Sr. Domènec Vila, ha inaugurat aquest matí la jornada Gluten Free Day que s’ha celebrat a la seu de l’Antiga Fabrica Damm de Barcelona. La jornada és el preàmbul a la Fira BCN Gluten Free que començarà demà a Barcelona i que durarà fins el dilluns 30 de març.
Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses que es produeixen en determinats individus sensibles a la ingestió d’un determinat aliment. Es caracteritzen perquè els aliments són perfectament tolerats per la majoria de les persones i cada vegada són més freqüents els casos d’intolerància per causes diverses.
L’Al·lèrgia alimentària són reaccions secundàries a la ingesta, contacte o inhalació d’aliments amb una base immunològica mediada per anticossos IgE i es caracteritzen perquè només es produeixen en alguns individus, poden ocórrer després de prendre quantitats d’aliment molt petites i no s’hi relacionen amb efectes fisiològics o patològics. El comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha reconegut que entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents es troben la llet de vaca, les fruites, les lleguminoses, els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses, el blat i altres cereals.
La Malaltia celíaca És una reacció adversa amb una base immunològica mediada per cèl·lules, diferent de l’al·lèrgia alimentària més habitual. Els celíacs reaccionen amb la ingesta del gluten, proteïna present al blat, civada, ordi, sègol i espelta.
La Intolerància alimentària és una resposta anormal a un aliment que succeeix en alguns individus en la qual no hi ha, o no s’ha demostrat, cap mecanisme immunològic. La intolerància pot tenir una base metabòlica, relacionada amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment (per exemple, dèficit de lactasa, l’enzim responsable de metabolitzar el sucre de la llet) o indeterminada, en la qual els mecanismes no estan ben aclarits.
Durant la jornada es parlarà dels reptes que suposa per a les industries productores d’aliments i per a les empreses de distribució, adaptar-se a les novetats pel que fa a l’etiquetatge dels aliments sense gluten. El passat 13 de desembre de 2014 va entrar en vigor el Reglament (UE) número 1169/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor que té com a objectius: garantir un alt nivell de protecció dels consumidors; establir els principis, requisits i responsabilitats de l’etiquetatge dels aliments; garantir una informació de fàcil comprensió per al consumidor; i actualitzar, simplificar i refondre diferents normatives.
Entre les principals novetats que aporta aquest reglament hi ha l’obligatorietat d’informar a l’etiqueta de la presencia dels principals al·lèrgens: s’ha d’indicar en la llista d’ingredients les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies (cereals amb gluten, ous, crustacis i peix, etcètera) de manera clara i amb tipus de lletra, estil o color diferent a la resta d’ingredients. Si no hi ha llista d’ingredients ,s’ha de fer servir el terme “conté”, seguit de la substància o producte que figura en l’annex II de l’esmentat reglament.
Posteriorment s’ha publicat el Reglamento d’Execució (UE) No 828/2014 de la Comissió de 30 de juliol de 2014 relatiu als requisits per a la transmissió d’informació a als consumidors sobre l’ absència o la presencia reduïda de gluten en els aliments, i es fixen els criteris per fer servir les mencions “sense gluten” i “molt baix en gluten” i addicionalment de les mencions “adequat per a les persones amb intolerància al gluten” o “adequats per a celíacs” i en el caso de los aliments específicament elaborats, preparats i/o processats per satisfer les necessitats nutricionals especials de la població celíaca, es permet també l’ús addicional de l’expressió “elaborat específicament per a persones amb intolerància al gluten” o “elaborats específicament per a celíacs”.
Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses que es produeixen en determinats individus sensibles a la ingestió d’un determinat aliment. Es caracteritzen perquè els aliments són perfectament tolerats per la majoria de les persones i cada vegada són més freqüents els casos d’intolerància per causes diverses.
L’Al·lèrgia alimentària són reaccions secundàries a la ingesta, contacte o inhalació d’aliments amb una base immunològica mediada per anticossos IgE i es caracteritzen perquè només es produeixen en alguns individus, poden ocórrer després de prendre quantitats d’aliment molt petites i no s’hi relacionen amb efectes fisiològics o patològics. El comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha reconegut que entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents es troben la llet de vaca, les fruites, les lleguminoses, els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses, el blat i altres cereals.
La Malaltia celíaca És una reacció adversa amb una base immunològica mediada per cèl·lules, diferent de l’al·lèrgia alimentària més habitual. Els celíacs reaccionen amb la ingesta del gluten, proteïna present al blat, civada, ordi, sègol i espelta.
La Intolerància alimentària és una resposta anormal a un aliment que succeeix en alguns individus en la qual no hi ha, o no s’ha demostrat, cap mecanisme immunològic. La intolerància pot tenir una base metabòlica, relacionada amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment (per exemple, dèficit de lactasa, l’enzim responsable de metabolitzar el sucre de la llet) o indeterminada, en la qual els mecanismes no estan ben aclarits.
Durant la jornada es parlarà dels reptes que suposa per a les industries productores d’aliments i per a les empreses de distribució, adaptar-se a les novetats pel que fa a l’etiquetatge dels aliments sense gluten. El passat 13 de desembre de 2014 va entrar en vigor el Reglament (UE) número 1169/2011, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor que té com a objectius: garantir un alt nivell de protecció dels consumidors; establir els principis, requisits i responsabilitats de l’etiquetatge dels aliments; garantir una informació de fàcil comprensió per al consumidor; i actualitzar, simplificar i refondre diferents normatives.
Entre les principals novetats que aporta aquest reglament hi ha l’obligatorietat d’informar a l’etiqueta de la presencia dels principals al·lèrgens: s’ha d’indicar en la llista d’ingredients les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies (cereals amb gluten, ous, crustacis i peix, etcètera) de manera clara i amb tipus de lletra, estil o color diferent a la resta d’ingredients. Si no hi ha llista d’ingredients ,s’ha de fer servir el terme “conté”, seguit de la substància o producte que figura en l’annex II de l’esmentat reglament.
Posteriorment s’ha publicat el Reglamento d’Execució (UE) No 828/2014 de la Comissió de 30 de juliol de 2014 relatiu als requisits per a la transmissió d’informació a als consumidors sobre l’ absència o la presencia reduïda de gluten en els aliments, i es fixen els criteris per fer servir les mencions “sense gluten” i “molt baix en gluten” i addicionalment de les mencions “adequat per a les persones amb intolerància al gluten” o “adequats per a celíacs” i en el caso de los aliments específicament elaborats, preparats i/o processats per satisfer les necessitats nutricionals especials de la població celíaca, es permet també l’ús addicional de l’expressió “elaborat específicament per a persones amb intolerància al gluten” o “elaborats específicament per a celíacs”.
Aquest Reglament serà aplicable a partir del 20 de juliol de 2016, quan quedarà derogat el Reglament 41/2009, de 20 de gener de 2009 sobre la composició i etiquetat de productes alimentaris apropiats per a persones amb intolerància al gluten.
També s’ha d’informar d’aquests aspectes en els aliments sense envasar o envasats en el punt de venda, d’acord amb el preveu el nou Reial decret 126/2015, de 27 de febrer, pel que s'aprova la norma general relativa a la informació alimentària dels aliments que es presentin sense envasar per a la venda al consumidor final i a les col·lectivitats, dels envasaments als llocs de venda a petició del comprador, i dels envasaments pels titulars del comerç al detall i que ha entrat en vigor el 5 de març de 2015.
El Reial decret regula les modalitats d'informació alimentària sobre la presència d'ingredients que causen al·lèrgies i intoleràncies, que per primera vegada des del 14 de desembre de 2014 són exigibles en el cas dels aliments que es comercialitzen sense envasar o que s'envasen al punt de venda (comerç detallista, restauració), tal com estableix el Reglament (UE) núm. 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor.
La Norma permet en determinats supòsits la transmissió de la informació sobre els ingredients que causen al·lèrgies i intoleràncies de forma oral, amb el compliment previ de certs requisits addicionals que permetin assegurar que la informació esmentada és verificable, de manera que es garanteix un alt nivell de protecció dels consumidors.
També regula la informació dels aliments coberts per la norma en els casos de venda mitjançant comunicació a distància, d’acord amb les disposicions del Reglament (UE) 1169/2011.
Durant la jornada, on hi col·labora el DAAM i on participen com a ponents la Cap del Servei d’Innovació Agroalimentària i la Subdirectora General d’Inspecció i Control Agroalimentari, també es parlarà d’altres aspectes importants com són el repte de donar resposta a les necessitats de productes segurs per a aquestes persones celíaques i les seves famílies, del paper fonamental de les associacions de pacients per a la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, de les oportunitats d’emprenedoria que suposa el nou anomenat “sector celíac” i del repte que suposa per a ells dinar fora de casa.
1
Fitxers adjunts
