Territori

Autor: Araceli Merino. Platja Caldes d'Estrac

Generalitat i ajuntaments del Maresme reclamen a l'Estat el finançament íntegre del projecte de recuperació de platges

query_builder   7 abril 2015 18:03

event_note Nota de premsa

Generalitat i ajuntaments del Maresme reclamen a l'Estat el finançament íntegre del projecte de recuperació de platges

  • El projecte de protecció i estabilització de les platges del Maresme, presentat pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural, té un pressupost de més de 52 MEUR, dels quals el Govern central només es compromet a aportar, com a màxim, 30 MEUR.
 
 
La Generalitat, mitjançant el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i la totalitat dels ajuntaments del Maresme han reclamat avui a l’Estat que assumeixi el finançament íntegre de les actuacions per a la recuperació i estabilització de les platges d’aquest tram del litoral català.
 
El projecte que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Natural va presentar amb aquest objectiu té un pressupost de més de 52 MEUR. En concret, les actuacions proposades sumen una inversió mínima de 49,81 MEUR (31,89 MEUR correspondrien a les considerades altament prioritàries), més 700.000 euros anuals en manteniment i uns altres 2 MEUR en estudis i projectes.
 
El Ministeri, però, considera que les actuacions no s’haurien de perllongar més de 15 anys, el que donaria una inversió anual de 4,2 MEUR, dels quals aportaria entre 1,5 i 2 MEUR. Per tant, només estaria disposat a finançar entre 22,5 i 30 MEUR del cost total del projecte. La resta del pressupost anual necessari hauria de provenir, segons va comunicar el Govern espanyol en una trobada mantinguda el passat mes de febrer, de les administracions del territori i del sector turístic.
 
Titularitat estatal
 
El Departament de TES i els ajuntaments han recordat avui que la titularitat sobre el domini públic marítim terrestre (DPMT) és exclusivament estatal, essent l’administració central, a més, qui ingressa l’import dels cànons que es paguen per les diverses activitats que es realitzen en la franja costanera. La Generalitat, de la seva banda, només té competències en la gestió i aprovació d’aquestes activitats.
 
És per aquests motius que el Govern català i els municipis del Maresme han acordat avui en una reunió conjunta reclamar al Ministeri que compleixi amb les obligacions derivades de la seva titularitat, tot finançant íntegrament el projecte de restauració.
 
Tot i que aquest finançament podria provenir del pressupost ministerial, el Departament de TES proposarà al Govern de l’Estat que destini amb aquesta finalitat els cànons que recapti per les activitats que es duen a terme al litoral del Maresme. Això comportaria estendre a aquest tram de costa un model assajat l’any passat a Sitges, quan el Ministeri va destinar puntualment el que va recaptar en aquest municipi via cànon a reposar les sorres de les seves platges.
 
Amb l’objectiu de traslladar la postura conjunta amb els ajuntaments i aquesta proposta al Govern de l’Estat, el Departament de TES ha demanat formalment la convocatòria d’una comissió bilateral.
 
Solució mixta
 
El projecte per a la recuperació de les platges del Maresme presentat pel Ministeri va ser redactat pel Centro de Estudio y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX),  recopilant alguns dels informes realitzats al llarg dels anys sobre la dinàmica litoral del Maresme i amb punts en comú amb l’estudi d’alternatives encarregat per la Generalitat al Centre Internacional d’Investigació del Recursos Costaners (CIIRC).
 
En aquest sentit, identifica el comportament de la costa del Maresme i planteja possibles actuacions per corregir la pèrdua de sorres, prioritzant-ne la seva importància.
 
L’estudi pren en consideració les unitats fisiogràfiques, la influència de la línia del ferrocarril i dels ports en la dinàmica litoral per dividir el Maresme en tres grans zones, que abasten 47 km de longitud:
 
1.    Entre la Tordera i Arenys de Mar.
 
2.    Entre Arenys de Mar i Mataró. Aquesta àrea se subdivideix en dues:
  • Entre els ports d’Arenys de Mar i del Balís (Sant Andreu de Llavaneres)
  • Entre els ports del Balís i de Mataró.
 
3.    Entre Mataró i Badalona, subdividida en tres àrees:
  • Entre els ports de Mataró i Premià de Mar
  • Entre els de Premià de Mar i el Masnou
  • Entre els ports del Masnou i Badalona
 
La proposta del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient opta per reduir la intensitat de la dinàmica litoral, combinant la reposició de sorres allà on sigui necessari amb infraestructures de protecció curtes que conservin al màxim aquestes aportacions de sorres i redueixin la intensitat dels efectes de la dinàmica litoral. En la majoria dels casos, es proposen espigons en L.
 
Aquesta opció es troba a mig camí entre la rigidització total del litoral i la simple reposició de sorra, sense obres complementàries. Segons el Ministeri, té com a avantatges una major durabilitat que només l’aportació de sorres, el fet que es pot dur a terme per trams i que té un menor cost de manteniment, seguiment i control. No obstant, l’obra inicial suposa un major desemborsament, és una intervenció difícilment rectificable i dona al litoral un aspecte més rígid.
 
El document enumera, per cada zona i subàrea, les actuacions desitjables, tot etiquetant-les com a prioritat alta, mitja o baixa. Per dur a terme aquesta priorització, el Ministeri té en compte criteris socials (funció lúdica que cada platja), mediambientals (funció de la platja com a hàbitat de diverses espècies), econòmics i de seguretat (necessitat d’estructures de defensa enfront de temporals).

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 181

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia