El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha instat els titulars de l’antiga pedrera Montau II, situada al terme municipal de Begues (Baix Llobregat), a presentar una proposta per a la restauració de l’explotació abans de 15 dies i que s’executi abans de l’estiu. La directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran, i l’alcaldessa de Begues, Maria Mercè Esteve, s’han reunit avui amb representants de Ciments Lafarge i Lafarge Áridos y Hormigones, el gerent del Gremi d’Àrids de Catalunya, Jaume Puig, i el director de Gestora de Runes de la Construcció (GRCSA), Ramon Tella, per exposar-los la necessitat de trobar una solució acceptable per a les Administracions i el conjunt de ciutadans.

 

La pedrera Montau II és una antiga explotació de roques calcàries que afecta 16,72 hectàrees dins l’espai de Xarxa Natura 2000 “Serres del Litoral Central”, al Massís del Garraf. L’activitat existeix des dels anys 70, tot i que ha canviat diversos cops de propietaris sense que s’hagi procedit mai a iniciar-ne la restauració. L’any 1991, la concessió estava en mans de Readymix Asland, actualment Lafarge Áridos y Hormigones, que va tancar l’any 2003 per ordre de l’ajuntament de Begues, tot i que fins l’any 2009 no es va aconseguir caducar la seva autorització minera, sense que es portés a terme l’obligació de restaurar la ferida produïda en el territori. Aquesta va quedar condicionada a través d’un conveni signat l’any 2007 entre Lafarge i l’empresa GRCSA. Aquesta última es comprometia a la restauració morfològica i paisatgística mitjançant el rebliment dels terrenys amb terres i runes de la construcció. El cert, però, és que a data d’avui cap dels titulars ha complert amb les seves obligacions davant del territori.

L’any 2012, fruït de la col·laboració entre l’ajuntament i la Direcció General de Qualitat Ambiental, es va autoritzar GRCSA a presentar un nou projecte de remediació ambiental de la zona amb la utilització de menys materials, tot i acceptant una morfologia final amb un major impacte, però que en feia viable la seva restauració. Aquesta autorització es va emetre amb la voluntat que la restauració es realitzés el més aviat possible, tenint en compte les dificultats d’executar el programa de restauració aprovat anteriorment, per la baixada de producció de materials de la construcció en els darrers anys.

 

Tres anys després, però, no s’ha aconseguit tirar endavant la restauració.  L’any 2012, Lafarge Áridos y Hormigones ja va eliminar les estructures de les antigues instal.lacions, va limitar-ne els accessos i va crear motes de protecció per garantir la seguretat dels ciutadans que s’hi apropen, ja que és una zona molt freqüentada. La restauració, tot i la rebaixa de condicions, va quedar de nou pendent.

 

El passat mes de març, l’alcaldessa de Begues va demanar formalment al Departament de Territori i Sostenibilitat l’inici immediat de la remediació ambiental de la pedrera mitjançant la restauració subsidiària per part de la Generalitat, indicant que l’efecte ecològic i paisatgístic que la manca de restauració està provocant en el paratge afectat podria generar una situació irreversible. Tanmateix, la fiança dipositada no garanteix en absolut afrontar les despeses derivades de la restauració. És per això que, de fer-ho, caldria fer ús dels pressupostos públics per remediar una afectació ambiental que és responsabilitat d’empreses concretes.

 

La Direcció General de Qualitat Ambiental ja té a punt una proposta de resolució, amb l’advertiment que, en cas d’incompliment de l’ordre de restauració, s’iniciarà un expedient d’execució subsidiària amb càrrec a GRCSA i a la fiança dipositada per Lafarge Áridos y Hormigones. Tot i això, ha cregut convenient convocar abans totes les parts implicades per consensuar la solució òptima que permeti la remediació.