El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquesta tarda des de Nova York que, igual que els Estats Units, “a Catalunya també creiem en el poder del we, del nosaltres, en una democràcia” i, per aquest motiu, ha subratllat que seran els catalans els que “votarem el 27 de setembre i decidirem el nostre propi futur”.

 

El cap de l’Executiu s’ha referit així a la importància que els americans donen al poble, a la gent, i, ha posat com a exemple d’aquesta convicció el fet que la Constitució dels Estats Units comença amb les paraules “We the people”; que l’himne “We shall overcome” va encapçalar el moviment pels drets civils al país nord-americà o el famós eslògan “Yes we can” que el president Obama va utilitzar en la seva campanya.

 

Amb aquesta comparació, el president ha acabat la conferència que avui ha pronunciat a la Universitat de Columbia de Nova York, sota el títol Catalonia at the Crossroads, dedicada a explicar el context del procés polític català i els passos que Catalunya vol donar per poder decidir per si mateixa el seu futur.

 

Presentat pel professor d’Economia de Columbia Xavier Sala-i-Martín, el cap de l’Executiu ha desgranat davant prop d’unes 350 persones la realitat política i social de Catalunya i els esdeveniments històrics que s’han anat succeint en les darreres dècades i que han derivat en el procés de transició nacional actual. Artur Mas ha fet notar que “no he vingut a queixar-me, sinó a parlar sobre com i per què somiem un futur diferent”.

 

El president ha presentat Catalunya com un país que “ha obtingut poder i supervivència a través de la nostra creativitat i la nostra capacitat de treballar dur”, davant de moments històrics molt complicats, com la caiguda de 1714 o la repressió del franquisme.

 

“Catalunya és una nació nascuda fa segles, els ciutadans de la qual tenen tot el dret a crear, si així ho escullen democràticament, una construcció social diferent, amb diferents institucions i diferents prioritats que el seu estat actual”, ha remarcat el president per explicar els motius que han portat el país a voler buscar un camí propi.

 

L’aprovació, el 2010, d’un Estatut d’autonomia totalment retallat per part del Tribunal Constitucional, “va posar fi a qualsevol especulació sobre la possibilitat que Catalunya pogués progressar dins d'Espanya”, ha explicat Artur Mas, i va desembocar en la primera demostració de força del poble català als carrers, a la qual van seguir altres grans manifestacions.

 

“El moviment d'independència va començar espontàniament des de les arrels. A diferència del que alguns han afirmat, no va ser idea d'un polític radical o d’un partit irresponsable. Aquest procés ha vingut de baix a dalt, i, a mesura que aquest creixia, els partits polítics es van adonar que tenien l'obligació de complir la voluntat del poble de poder votar sobre el seu futur polític”, ha remarcat.

 

Davant aquest fet, el president ha destacat que hi havia tres opcions possibles: “resignar-nos amb la situació; intentar canviar la Constitució espanyola o la independència”. Però el fet que el Govern espanyol “fins i tot es nega a discutir l’assumpte” i “utilitza arguments legals dubtosos, quan el problema no és una qüestió jurídica, sinó política”, ha obligat a usar les eleccions plebiscitàries “com a últim recurs”.

 

 “Abans de convocar aquestes eleccions hem intentat tots els camins jurídics i polítics possibles per fer un referèndum acordat”, ha destacat Mas, però “en el moment en què el Govern espanyol es nega a permetre un referèndum i el nostre poble n’ha estat demanant un durant anys, no tinc una altra opció que convocar eleccions anticipades i usar-les com un plebiscit sobre la independència”.

 

Amb aquests arguments, el president ha defensat el camí escollit pel poble català i ha subratllat que “és un error negar-nos el nostre dret democràtic a l'autodeterminació”. “No és just i no és raonable”, ha dit, recordant que el mateix president Barack Obama va dir fa uns anys que "la llibertat i l'autodeterminació no són exclusius d'una cultura, són valors universals”.

 

 

A la part final de la conferència, el president ha desgranat les potencialitats de Catalunya com a futur estat europeu i tot allò que podria aportar a nivell mundial si assolís la independència.

 

En aquest nou camí, el cap de l’Executiu ha destacat que “els Estats Units són una prioritat” per a Catalunya, com ho demostra el fet que ha tingut presència institucional en el país nord-americà des de 1989, començant amb una oficina comercial a Nova York, i, amb el pas del temps, creant dues delegacions a Nova York i a Washington i oficines comercials addicionals a Miami i a Silicon Valley. I ha volgut “reafirmar el compromís” amb un país que ha mantingut una llarga relació amb Catalunya, ja que, com ha recordat, el president John Adams va crear un dels primers consolat dels Estats Units a Barcelona, ​​el 1797.

 

En aquest àmbit de les relacions internacionals, el president de la Generalitat ha reiterat que “Catalunya seria un soci de confiança, assumint immediatament i plenament les nostres obligacions internacionals”, perquè “el que Catalunya està buscant no és més que unir esforços amb les nacions lliures del món per fer front als reptes d'avui i donar forma junts al nostre futur comú”.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha destacat que “Catalunya està cridada a convertir-se en una àncora d'estabilitat”, no només a nivell financer, creatiu i de creixement econòmic a la península Ibèrica i al sud d'Europa, “sinó també en termes de seguretat, així com de la convivència social i intercultural a l'oest de la Mediterrània”.

 

 

En el col·loqui posterior amb els assistents, el president ha respost a una pregunta sobre les relacions entre Catalunya i l’Estat assenyalant que “si creieu que som Goliat i no David, canviem-nos els papers”, tot recordant que Madrid acumula poders com el militar, els impostos o els afers internacionals.

 

En aquesta línia, Artur Mas ha fet notar que Catalunya és la regió més productiva d’Espanya però no la més rica i ha denunciat el dèficit fiscal que pateix, que, des de fa dècades, se situa al voltant del 8% del PIB, és a dir, uns 15.000 milions d’euros anuals.

 

La llengua i l’educació han estat altres dels temes que s’han tractat en el debat. El president ha defensat l’aposta del Govern per la immersió lingüística com a “sistema pensat per ajudar a la cohesió social a Catalunya”, perquè “si no ensenyem el català, la meitat de la població no el parlarà mai, ja que l’espanyol és una llengua molt potent”. “Estem orgullosos de ser bilingües i d’aquest sistema, que no va contra ningú sinó que ajuda a tothom a escolaritzar-se en dues llengües i el nostre repte és incorporar-ne una tercera i una quarta”, ha reblat.

 

En aquesta mateixa línia, el president ha respost a un dels assistents, que considerava que a Catalunya les persones de fora són immigrants, assenyalant que “no els diem immigrants, els diem catalans amb un origen diferent”. “El problema real és que a molta gent els agradaria que no s’ensenyés en català”, ha assegurat.

 

 

Després de la conferència, el president Mas ha participat en una trobada amb la comunitat catalana a Nova York, en la qual han participat unes 200 persones. L’acte ha tingut lloc al Buell Hall, dintre del mateix recinte universitari de Columbia. Prèviament, el cap del Govern ha visitat la capella de Saint Paul, que al seu interior compta amb sostres de volta catalana, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino (València, 1842 - Carolina del Nord, 1908), que també va viure a Catalunya i als Estats Units.

 

Podeu visualitzar la conferència sencera en el següent link: https://www.youtube.com/watch?v=7syGPCbv0gg