El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, va presidir el passat dimecres, 8 d’abril, a Barcelona, la reunió de la Comissió Permanent de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes; Comissió formada per representats d’entitats relacionades amb la fertilització i el tractament de dejeccions ramaderes, com ara l’Agència de Residus i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DAAM, i que planifica anualment les actuacions de l’Oficina a desenvolupar en aquest àmbit relatives a la formació, transferència tecnològica, assessorament, i comunicació.
Miquel Molins hi va destacar la importància que ha adquirit l’esmentada Oficina com a eina de suport i assessorament per al sector davant del canvi de model de gestió de la fertilització i el tractament de dejeccions ramaderes que cal fer a Catalunya.
El nou model de gestió que cal fer, ja impulsat pel DAAM amb la posada en marxa del Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les dejeccions ramaderes (2013-2016), es planteja la gestió de la fertilització i tractament de les dejeccions ramaders de forma integral, és a dir, des del maneig del bestiar en origen fins a la fertilització agrària, passant per l’alimentació de precisió i per l’adequació de tractaments a cada realitat local. És en aquest sentit que, durant el 2014, les actuacions de l’Oficina s’han enfocat en la línia de posar a disposició del sector tota la informació necessària per a adaptar-se al nou model. Així, s’ha dut a terme l’assessorament individualitzat a 332 explotacions afectades pel tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purí respecte a les solucions que es podien adoptar; i, en cada situació s’ha diagnosticat quines són les possibles alternatives que es poden emprendre, alternatives que no són més que un recull de solucions tecnològiques que ja existeixen i que el Departament, en dues de les seves actuacions més destacades en la matèria com són el desenvolupament del projecte Life+ ‘Futur Agrari’ i l’organització del Simposi Internacional celebrat a Vic el passat mes de desembre, testa i posa a disposició del sector. A més a més, gràcies al seguiment a diferents tipus de tractaments de dejeccions ramaderes que porta a terme el DAAM, s’ha obtingut informació dels diferents sistemes pel que fa a la seva tecnologia i rendiments obtinguts.
A més, el 2014 també s’ha adaptat metodologies de treball a les necessitats agrícoles i ramaderes, com ara el desenvolupament de ‘Fertiarròs’, eina que facilita la planificació i el disseny de la fertilització del cultiu en base a les característiques de cada tipus de sòl i de la climatologia; i les actuacions de transferència, amb un total de 18 jornades organitzades i 8 cursos de formació, s’enfoquen a difondre els coneixements que el sector necessita: la innovació en sistemes de tractament i l’eficiència de la fertilització.
Per a l’any 2015, l’Oficina donarà continuïtat al seguiment de diferents tecnologies de tractament de purins porcins, a la participació en els diferents cursos de formació organitzats per altres entitats, i a desenvolupar més eines per a ajudar a planificar la fertilització d’altres cultius (arboris, etcètera). Amb la posada en marxa del Pla pilot per a la utilització dels equips GSP com a eina per a la millora de l’aplicació i el transport de les dejeccions ramaderes, es pretén optimitzar la utilització de les noves tecnologies per a millorar la fertilització, optimitzant les unitats aportades en funció del moment i la quantitat necessària, millorant la planificació i la gestió de les rutes. També es continuarà oferint el servei gratuït de cessió d’equips conductímetres de camp a les entitats que hi estiguin interessades i, a més, es posarà en marxa un suport continuat a l’ús i al calibratge de conductímetres, tant manuals com automàtics, instal·lats en les cisternes d’aplicació. L’ús del conductímetre ha fet canviar el concepte de la fertilització passant de treballar en m3 per hectàrea a treballar en quilos de fertilitzant per hectàrea.
A més, en l’exercici del 2015 es potenciarà els treballs que es realitzen en el marc dels Plans per a la millora de la fertilització agrària a Catalunya, incloent cultius alternatius (soja i colza), rotacions farratgeres, etcetèra, cultius que donada la incorporació del pagament verd o ‘greening’ a la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) han entrat amb força. Tanmateix, en el seguiment i desenvolupament d’aquests Plans s’hi incorpora nous cultius, com ara les oliveres de regadiu, així com nous materials fertilitzants, ampliant la possibilitat de fer recomanacions i assessorament a un major nombre d’agricultors. Així mateix, dintre dels plans de fertilització s’implanta recomanacions adreçades a l’obtenció de productes de qualitat (per exemple, cereals amb alt contingut de proteïna, entre altres). Val a dir que també es va considerar necessari aprofundir en la línia de treball per a què les persones recentment incorporades al sector agrari tinguin una actualització permanent de coneixements en els àmbits de la fertilització.
Des del DAAM, per a reforçar els coneixements generats i facilitar que el sector els assimili com a pràctica habitual, s’ha posat en marxa un ajut Agroambiental a la gestió sostenible de la fertilització en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020. Amb aquesta línia d’ajuts es fomenta realitzar analítiques de sòls i de fertilitzants orgànics, així com l’ús de sistemes d’aplicació més eficients que incorporen innovació tecnològica. Finalment, es va insistir també en què calia utilitzar les diferents eines del PDR, com per exemple la línia d’ajut a la lluita contra el canvi climàtic, per a dotar el sector de les eines tecnològiques adequades (equips d’aplicació, sistemes de tractament, etcètera) per a una correcta gestió i que des de l’Oficina es donaria difusió i assessorament.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
