El conseller de Salut, Boi Ruiz, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, i el secretari del Govern, Jordi Baiget, han presentat aquest divendres el nou Protocol d’accés als serveis d’habitatge per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.

El nou protocol respon, en paraules del secretari del Govern, Jordi Baiget, al “compromís de situar l’atenció a la salut mental com una de les prioritats de país” i s’emmarca entre les accions prioritzades pel Pla Interdepartamental d’Atenció Integrada Social i Sanitària (PIAISS) i el Pla Integral de Salut Mental. Baiget s’ha referit a aquests  com “plans tranversals”  que tenen com a objectiu prioritari millorar l’atenció i el benestar de les persones amb malaltia mental o necessitat social i de  les seves famílies.  “Això obliga a canviar la manera d’actuar, posar al centre d’atenció les persones i les seves famílies i adaptar les administracions i les polítiques a aquesta prioritat”.

 

Un dels principals compromisos assumits pel Govern en el marc del Pla Integral de Salut Mental és la concertació dels serveis socials d’habitatge per a les persones amb malaltia mental. Amb aquest protocol, s’adaptarà el model del servei social d’habitatge a les singularitats i necessitats del col·lectiu de salut mental. El protocol millorarà l’atenció i la informació als usuaris i a les seves famílies i es potenciarà la coordinació dels àmbits de la salut i social, al mateix temps que prioritzarà l’atenció des del territori amb la creació de comissions territorials.

 

El nou sistema d’accés comporta un canvi important de model i significa un avenç important vers un sistema d’atenció centrat en les necessitats socials i sanitàries de les persones i una pràctica integrada entre els serveis de salut mental i addiccions d’ambdós departaments. En aquest sentit el conseller Boi Ruiz ha destacat que “tota política té alguna conseqüència en la salut de les persones i tenir cura en la salut de les persones també ha de tenir conseqüències en  l’actuació dels diferents departaments de manera sincrònica i això es el que representa el Pla integral”

La consellera Munté, per la seva banda ha destacat que “aquest nou protocol aposta cap un treball interdisciplinari, donant veu a tots els agents implicats, posant en valor el rol dels diferents professionals del territori coneixedors en primera línia tant de les necessitats de les persones, com dels recursos existents”.  

 

D’altra banda, el nou protocol també ha permès consensuar un nou model de concertació, oferint més seguretat jurídica a les entitats prestadores d’aquests serveis i als usuaris i usuàries.

Per la consellera de Benestar Social i Família, tot plegat contribueix a “aconseguir l’efectiva implantació d’un sistema integrat d’atenció entre els serveis sanitaris i socials que garanteixi el contínuum assistencial, amb una atenció centrada en la persona, integral i integrada, eficient i de qualitat”.

 

En l’elaboració del Protocol, liderat pel Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut, i coordinat pel Departament de la Presidència en el marc del Pla Integral de Salut Mental,  també hi ha col·laborat l’Associació Catalana de Llars de Salut Mental, Barcelona Salut Mental, el Consorci Sanitari i Social de Catalunya, FORUM Salut Mental, Salut Mental Catalunya i la Unió.

 

El desenvolupament del Protocol ha permès revisar conjuntament amb el sector els criteris i barems d’accés per fer-los més operatius.  

 

L’aplicació del nou protocol també millora la informació i l’atenció en la fase de reconeixement del dret d’accés als serveis d’habitatge, oferint al usuari i a les seves famílies una informació més detallada i immediata de l’estat del seu expedient. El Protocol, que diferencia entre la fase de reconeixement del dret i la fase d’accés al servei, establirà criteris de priorització homogenis en l’accés als serveis de llar residència i llar amb suport arreu del territori, facilitant una gestió més coordinada i eficient d’aquest tipus de serveis.

 

Pel que fa als criteris d’accés, a més d’acreditar un trastorn mental sever, ser menor de 65 anys i no requerir d’atenció sanitària continuada, s’ha modificat a petició del sector el grau de discapacitat legalment reconeguda que s’ha d’acreditar, que passa del 65% al 33%.

 

També es posa en marxa un nou barem social d’accés pel reconeixement del dret. Aquest barem ha estat consensuat amb les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental.  

 

Una de les principals novetats que introdueix el Protocol d’accés als serveis d’habitatge per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental és la creació de comissions territorials mixtes entre Benestar Social i Família i Salut. Aquesta territorialització deriva, en paraules de Boi Ruiz, a garantir que les polítiques en aquesta matèria es facin amb criteris equitatius, “entenent per equitatiu no que tothom tingui el mateix sinó que tothom pugui tenir allò que necessita en cada moment i en cada territori. Molts cops no necessita el mateix la gent que viu en un territori que la que viu en un altre”.   

                  

Les comissions estaran formades per professionals dels recursos sanitaris i socials de cada territori: centre de salut mental d’adults, servei d’hospitalització de mitjana i llarga estada, serveis d’habitatges assignats al territori, atenció primària de salut i un representats dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família.  

Aquestes comissions s’encarregaran d’:

·         Identificar les persones del territori de referència que compleixin els barems establerts pel protocol d’accés.

·         Mantenir el llistat d’usuaris i usuàries actualitzat i establir les prioritats d’acord amb les necessitats de les persones.

·         Propiciar la coordinació bidireccional entre els serveis sanitaris de salut mental i els serveis d’habitatge per a garantir l’atenció integral de les persones amb trastorn mental sever de cada territori.

 

La consellera Munté ha destacat que “treballar des de la territorialitat permet promoure els elements necessaris per assegurar un accés coordinat al sistema i, alhora, és facilitador d’accions preventives, de recuperació i de reinserció comunitària i, tot plegat, ens permet donar la millor resposta a les persones”.