Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

 

Avui és un dia de festa gran: avui és Sant Jordi, patró de Catalunya. És un dels dies més bonics per viure al nostre país. El fet que com a prova d’estima ens regalem llibres i roses converteix la diada d’avui en una festa única al món. Però el que li dóna vida és el fet que és una festa compartida: perquè tinguin ple sentit, el llibre, o la rosa, s’han de regalar a algú. Aquesta festa es gaudeix de ple quan la compartim, entre persones de totes les maneres de ser i de totes les creences. Que la festa major de Catalunya es fonamenti a compartir i a viure-la entre tots diu molt de com som com a poble.

 

Per això us animo que avui gaudiu de la festa, i que en feu gaudir els altres. Que cadascú, en la mesura de les seves possibilitats, regali un llibre i una rosa, i se’ls deixi regalar. Que, si podeu, trobeu una estona per passejar pels carrers amb les persones que estimeu. Mireu de descobrir els nostres autors, trenqueu una llança pels llibres en la nostra llengua, doneu una oportunitat a aquella llibreria i a aquell escriptor o escriptora. També us demano que, si podeu, doneu un cop de mà a les entitats, i també als estudiants! que avui venen roses per obtenir uns recursos. En definitiva, que si podeu sortiu de casa per viure plenament la Diada de Sant Jordi i la compartiu amb aquell civisme i aquella alegria que distingeixen les nostres celebracions col·lectives.

 

La celebració col·lectiva ens ha de fer pensar en els reptes, també col·lectius. Aquest poble que avui celebrarà una diada tan notable és també un poble que vol decidir col·lectivament el seu futur. Parlant de Sant Jordi, deia Josep Maria de Sagarra en un poema:

 

“La rosa li ha contat gràcies i penes

i ell se l'estima fins qui sap a on,

i amb ella té més sang a dins les venes

per plantar cara a tots els dracs del món”

 

Són molts els dracs del món a què ens hem d’enfrontar: la ignorància, la malaltia, l’atur, la solitud, i altres dracs, la manca de respecte per la nostra dignitat com a poble i per la nostra voluntat de governar-nos. Podem ser totes i tots, cadascun, un Sant Jordi  o una Santa Jordina: la magnitud dels reptes fa que només ens en puguem sortir si anem tots a l’una.

 

Un altre gran poeta nostre, Joan Maragall, deia: “Quan un poble pren per patró un heroi, és que vol reviure la seva heroïcitat”. Amb el mateix coratge i la decisió de Sant Jordi, i el mateix amor per les persones i les coses que valen la pena, us animo a viure aquesta festa antiga del nostre país. L’heroisme que se’ns demana avui és de coses que tenim a l’abast: de complir el deure de cada moment, de fer el que toca i d’estar per allò que cal fer. Avui, Diada de Sant Jordi, tenim una gran ocasió per fer-ho. El mateix Maragall continuava dient que “si volem que el rastre de l’heroi duri sempre, ens cal renovar constantment la lluita i la victòria”. I afegia “Que hi hagi puresa constant en les nostres vestidures, resplendor en les nostres armes, alè d’amor en el nostre pit i sempre, sempre, una rialla de fe serena en la nostra lluita més encesa”. Fem-ho així.

 

Que tingueu una molt bona Diada de Sant Jordi al costat de les persones que més estimeu.

 

Visca Sant Jordi i visca Catalunya!