Aquest matí s’ha celebrat, un any més, el tradicional esmorzar per al món literari de les comarques gironines que la Generalitat de Catalunya a Girona ofereix amb motiu de la diada de Sant Jordi. Escriptors, editors i llibreters s’han reunit a la Casa Solterra, seu dels Serveis Territorials de Cultura, en un acte que “ja s’ha convertit en punt de trobada per començar aquesta diada a Girona”, tal i com ha assenyalat el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, que la convoca.

 

En l’edició d’enguany, la trobada ha servit també per commemorar l’Any de les Biblioteques, després que el Govern hagi declarat l’any 2015 com a tal, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. La Xarxa de Biblioteques Populars és un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un element clau per al desenvolupament del país.

 

A aquest signe d’identitat s’ha referit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que en aquesta ocasió ha participat també en la trobada, en reivindicar “l’orgull de formar part d’una nació els valors de la qual són la llibertat, l’amor i la cultura”.

 

Per commemorar l’Any de les Biblioteques, l’acte ha comptat amb la participació de la Dra. Assumpció Estivill, doctora en biblioteconomia i documentació i professora de la UB. La Dra. Estivill ha recordat, coincidint amb el centenari de la creació de les primeres vuit biblioteques populars dissenyades per Eugeni d’Ors, que “a diferència de les biblioteques estatals d’aleshores, les biblioteques populars eren obertes al públic, amb un sistema de préstec innovador i amb un personal preparat i format, que en els seus estudis combinaven les tècniques bibliotecàries amb les humanitats, essent l’embrió de les actuals biblioteques públiques de Catalunya”.

 

La commemoració, abans de l’esmorzar i de la conversa més distesa, s’ha tancat amb la intervenció de la senyora Carme Simón, directora de la Biblioteca d’Olot, hereva, per tant, d’aquella biblioteca pionera de les comarques gironines, una de les 4 primeres biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya, i que avui és una de les biblioteques de referència en l’actual Sistema de lectura pública. Carme Simón ha assegurat que “les diferències entre la biblioteca olotina dels anys 20 i l’actual són molt menors que les semblances, tot i haver-se produït una renovació important al llarg dels cent anys d’existència”.