El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquesta nit en una entrevista al programa 8 al dia, de 8TV, que té l’absolta “convicció i compromís” que el camí que està fent el poble català és el correcte perquè “estem fent l'única cosa que en aquest moment el país pot fer, no només per sobreviure, sinó també per situar-se entre els millors països d’Europa”.

El cap de l’Executiu ha remarcat que Catalunya pot emmirallar-se en països com Dinamarca o Àustria, amb poc atur, moltes oportunitats, polítiques públiques molt potent i economies obertes i exportadores, perquè “tenim el talent, els actius, la gent, les energies i les idees”, però l’únic que ens ha mancat sempre han estat “els instruments per fer-ho”.

 

En aquest sentit, Artur Mas ha demanat confiança i il·lusió en el camí que estem seguint i ha mostrat el seu “compromís d’arribar fins al final”, si els ciutadans així ho expressen amb el seu vot. “La sentència la dicta la gent a les urnes, que són el temple de la democràcia, i aquesta vegada la decisió és de màxima importància i transcendència, per als d’ara i per als que vindran després”, ha dit.

 

També ha destacat que tenim a l’abast construir el país ideal que volem, perquè “ara Catalunya té la possibilitat, no només aixecar-se, sinó d’enlairar-se i crear les condicions per situar-se entre els millors països d’Europa”.

Durant l’entrevista que li ha fet el periodista Josep Cuní, Artur Mas ha reiterat de nou que “les eleccions catalanes estan previstes per al 27 de setembre” i que, en cas que el president Rajoy decidís convocar les generals per al mateix dia “voldria parlar amb la gent de Catalunya i decidir si es manté o es canvia la data". Una decisió que ha justificat pel caràcter plebiscitari dels comicis catalans, que ha remarcat que han de servir perquè la ciutadania “les transformin en el plebiscit o el referèndum que no ens han deixat fer de cap altra manera”.

 

El cap de l’Executiu ha afirmat que “l'última de les meves intencions és aturar aquest procés”, perquè “ens l’hem jugada al 100%, amb totes les  conseqüències, i, per tant, això s’ha de completar”. “El que està a la meva mà en aquest moment és posar l’instrument sobre la taula perquè el tema del procés polític quedi vist per sentència. I la sentència sobre el procés polític català la dicten els ciutadans de Catalunya si entenen i interpreten bé per què es convoquen les eleccions del 27S”, ha reblat.

 

Preguntat per l’escenari postelectoral, el president ha destacat que “idealment hi hauria d’haver un govern que sumés com a mínim la majoria absoluta del Parlament”, el més fort possible, perquè ha subratllat que, a més de la vessant sobiranista, aquest procés té dos components més: “governar el dia a dia i desenvolupar un programa de recuperació econòmica, de creació de riquesa, de feina i de garantia de polítiques públiques”. “S’ha de fer tot això junt i, en les condicions actuals, és molt dur”, ha afegit.

 

 

El cap del Govern també s’ha referit a la situació econòmica derivada de la crisi i a les actuacions que ha hagut de fer el seu Govern per preservar les polítiques socials bàsiques, malgrat que “estàvem collats per tot arreu i l’Estat, que és qui té el control de l’aixeta, ens ha imposat uns dèficits que no es podien complir”. Artur Mas ha explicat que el seu Govern ha hagut de prioritzar i ajustar la despesa per “intentar sobreviure i protegir serveis públics elementals”, com els hospitals, els centres d’atenció primària o les escoles.

 

“La pregunta és quines alternatives teníem que depenguessin de nosaltres?”, ha plantejat el president. I ha explicat que “si Catalunya hagués tingut un sistema de finançament diferent, a la basca o a la navarresa, o fos un estat, no hauríem hagut de fer ni una retallada amb la riquesa que genera el país i encara ens haurien sobrat diners”. “Segurament hem comès errors, però les coses que hem fet han tingut un nord: no carregar-nos el nostre estat de benestar i crec que hem fet un bon servei, perquè avui és molt més sostenible que fa quatre anys”, ha reblat.

 

En aquesta línia, el president també ha fixat com a gran repte “repartir millor els beneficis de la recuperació que els sacrificis que s’han hagut de fer durant la recessió”. Per exemple, ha dit, “no només que hi hagi feina, sinó millors salaris i ocupació de més qualitat”. I, en aquest sentit, s’ha mostrat confiat que les coses aniran endavant: “Tinc una esperança gran que la recuperació de l'FP ens doni feines de millor qualitat; tinc esperança que aquest bullir d’iniciatives que veig en el país acabi despertant vocacions empresarials; tinc esperança que cada dia tinguem universitats millors i que Catalunya sigui una base de producció científica de primeríssim nivell europeu”, ha assegurat.

 

Durant la conversa, també s’ha abordat el tema econòmic en un possible estat català i el president ha defensat que, si arriba el moment en què tenim un nou país, “ens pagarem amb els nostres recursos l’Estat del benestar i ajudarem a la solidaritat amb els que la necessitin a dins d’Europa, començant per Espanya”. “Un estat català no vol dir donar l’esquena a Espanya, trencar tots els punts de connexió amb ells, confrontar-nos com si fos el nostre gran enemic; la primera obligació de l’estat català serà mantenir uns corrents de solidaritat amb Espanya”, ha assegurat.

En referència al pagament de les pensions, el cap del Govern ha declarat que, mentre Catalunya segueixi formant part de l’Estat espanyol, “a Madrid no tenen més remei que complir amb les lleis que ells mateixos acorden”, i això passa, en primer lloc, ha dit, per pagar les pensions dels catalans, que “no són una donació, sinó un dret adquirit amb majúscules”. Tot i això, el president ha explicat que, si finalment Catalunya aconsegueix la independència, “l’estat català estaria més ben preparat que l’espanyol per pagar pensions” perquè ha ressaltat que a Catalunya hi ha més feina de mitjana que a la resta d’Espanya.