El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest vespre, en l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2014, que “l’estat d’una nació depèn de la gent que crea i de la qualitat d’aquesta creativitat” i que aquesta premissa, aplicada a casa nostra, evidencia que “en aquest moment som un país capaç i preparat per crear”.

                            

Amb la perspectiva dels 25 anys d’història d’aquests reconeixements, el president ha destacat que, quan es van crear els premis, la recerca a Catalunya no estava encara en un nivell destacat, malgrat que “la inquietud de crear l’hem tingut sempre, perquè la portem en la nostra genètica, en els nostres sediments històrics”. Però ha assegurat que avui, unes dècades més tard, “el progrés que ha fet Catalunya en el camp de la recerca i el coneixement ha estat extraordinari” i és encara més meritori haver-ho fet “relativament en poc temps, en una generació”.

 

“El resultat, que és mèrit col·lectiu, és francament bo, i això ens crea una base per enfocar els propers anys amb una solidesa que ens permet no afluixar i tenir la garantia que en aquest camp serem capaços de crear més i millor”, ha reblat el president.

 

Durant la cerimònia que s’ha celebrat a l’Auditori de Barcelona, i on també hi ha assistit el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el Govern, a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, ha reconegut l’activitat investigadora dels científics, amb la finalitat de fomentar el reconeixement social de la ciència i, molt particularment, divulgar entre la societat catalana l'activitat científica dels investigadors i investigadores vinculats a Catalunya.

 

Aquests guardons són les màximes distincions que s’atorguen en l’àmbit de la recerca a Catalunya i, a més de premiar la investigació, també distingeixen la col·laboració entre el sector públic i privat, les accions de mecenatge i la divulgació científica a través dels mitjans de comunicació.

 

En el seu discurs, el cap del Govern ha volgut destacar que, gràcies a les institucions, a persones amb talent i a una xarxa cada cop més organitzada i repartida en el conjunt del territori, “Catalunya ha estat capaç de convertir-se en referent dins el mapa europeu de la recerca i el coneixement i, en alguns casos, al mapa mundial”. I, en aquest sentit, ha subratllat la presència de Catalunya en alguns dels rànquings més prestigiosos del món i ha citat, per exemple, el fet que hi ha tres universitats catalanes entre les millors del món de menys de 50 anys o que la Universitat de Barcelona es troba en el lloc 60 quant a productivitat científica a nivell mundial.

 

Amb dades com aquestes, ha dit, s’evidencia que “Catalunya pot aspirar en l’àmbit del coneixement i la recerca a estar al nivell de països com Dinamarca, Finlàndia o Israel”, malgrat que la gran diferència respecte a Catalunya, ha subratllat, és que aquests són “territoris que tenen gairebé tots els instruments a la seva mà i els recursos que generen per invertir”. “Tenim un objectiu clar i un munt de gent i institucions alineades entorn d'aquest, a més de continuïtat en l'aposta per aquest sector amb el pas del temps”, ha subratllat el president, i aquesta és la millor garantia per seguir avançant en aquest terreny.

 

El jurat dels Premis Nacionals de Recerca 2014 ha reconegut enguany a: Lourdes Ibáñez amb el Premi Nacional de Recerca; Romain Quidant amb el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove; l’empresa Matgas 2000 AIE amb el Premi Nacional al Partenariat Públic-Privat en Recerca i Innovació; la Fundació Botín amb el Premi Nacional de Mecenatge Científic, i el Consorci Residència d’Investigadors CSIC - Generalitat de Catalunya amb el Premi Nacional de Comunicació Científica.