Respectant en primer lloc l’autonomia dels grups municipals, el cap de l’Executiu ha apostat per aquesta via “sempre que hi hagi voluntat  política” i sigui possible fer-la, i ha remarcat que “les formacions que facin pactes que clarament obstrueixin el procés català, és molt probable que paguin un preu de cara a les eleccions catalanes del mes de setembre”.

 

Durant la conversa, que ha estat enregistrada prèviament, el president ha dit que les eleccions serviran per definir quin mapa electoral sorgeix a favor del procés, però ha subratllat que aquest “no és el tema principal” dels comicis. “El que votem el 24 de maig és com es governen els ajuntaments”, ha insistit, i això significa “votar qui està més preparat perquè en aquest país hi hagi més feina i millor; votar si els governs afavoriran més o menys la recuperació econòmica que ja està començant a viure el país, o votar si les institucions van juntes i alineades amb l’objectiu que les retallades que s’han hagut de fer es compensin perquè la gent no en surti perjudicada”.

Després d’un mandat complicat, sobretot per les greus conseqüències de la crisi econòmica, el cap del Govern s’ha mostrat convençut que “hi haurà un canvi de tendència a millor”, tant a nivell de serveis com d’acords amb l’Estat espanyol.

 

Amb una economia que poc a poc s’està recuperant, Artur Mas ha assegurat que, des del punt de vista dels serveis públics, “les administracions en general disposaran de més recursos per atendre les necessitats bàsiques”. I una possible pèrdua de majoria absoluta del Partit Popular també permetrà, ha assegurat, “que sigui més fàcil arribar a alguns acords amb Madrid”.

 

 “Aquests dos factors ens han jugat en contra. A Madrid ens han imposat unes normes brutals contra nostre en aquests darrers anys que no ens deixaven gastar ni invertir i, després, l’economia ha tingut una crisi per partida doble i molt profunda. Les dues coses crec que clarament aniran a millor a partir d’ara”, ha reblat.

 

 

 

Al llarg de l’entrevista, que ha anat a càrrec dels periodistes Joan Foguet, cap de continguts de la Xarxa de Comunicació Local; Clara Tena, de Canal Terres de l'Ebre; Ares Escribà, de Lleida Televisió, i Oriol Mas, de Televisió de Girona, un dels temes que s’han abordat han estat les infraestructures i les inversions.

 

Preguntat pel Canal Segarra-Garrigues i per la seva finalització, el president ha assegurat que “totes les obres importants estan fetes” i que ara el que cal és que el món de la pagesia sigui qui ompli de contingut la infraestructura “connectant les obres principals amb cadascuna de les finques”. Malgrat els anys en què el projecte ha estat bloquejat i els problemes que l’han afectat, el cap del Govern ha volgut insistir que “de feina se n’ha fet un munt i que s’hi ha de creure”. “Seria demencial que després de tot el que s’hi ha invertit, les hores i il·lusions posades, al final quedés a mig fer, i jo estic convençut que serà una història d’èxit”, ha reblat.

 

A nivell d’inversions, els periodistes s’han interessat per l’estat del projecte BCN World, que el president ha assegurat que “es manté i ja s’està fent tota la tramitació”. En aquest sentit, ha explicat que la llei per fer possible tota la inversió ja ha estat aprovada pel Parlament i que ara s’està elaborant el Pla Director Urbanístic de tota la zona, “perquè té una complexitat urbanística molt gran i s’ha d’ordenar”. Un cop aprovat el pla, que preveu que estigui enllestit a l’estiu, “serà l’hora de la veritat i veurem si aquests inversors internacionals, que han de posar aquí centenars de milers d’euros, estan disposats a fer aquest últim pas. Nosaltres ho deixarem tot a punt perquè això sigui possible”, ha assegurat.

 

Davant de les inevitables discussions sobre la conveniència o no d’un projecte d’aquestes característiques, Artur Mas ha declarat que “és una gran oportunitat si fem bé les coses”. “Hem de defensar la indústria i les activitats de lleure, en aquest cas el turisme”, ha afirmat, perquè “Catalunya és una bona plataforma industrial, però també és un país molt atractiu com s’està demostrant en els darrers anys des del punt de vista turístic, i això vol dir llocs de treball i riquesa per a la gent”.

 

 

En el camp de la Sanitat, s’ha parlat del consorci sanitari de Lleida, un projecte que el president ha defensat que “no s’hauria tirat endavant si no haguéssim comptat amb el suport de moltíssims professionals del món de la salut de les Terres de Lleida”. Tot i això, el cap del Govern ha explicat que s’ha decidit fer una parada tècnica per analitzar i valorar les al·legacions que s’estan rebent, amb l’objectiu de “buscar aquest consens que s’ha acordat per tirar endavant una iniciativa que és bona i positiva”.

En aquesta línia, Mas ha subratllat que la creació del consorci sanitari de Lleida “està emparada per una llei aprovada pel tripartit, amb el consens de CiU quan estava a l’oposició”, en la línia d’altres consorcis sanitaris que ja existeixen arreu de Catalunya, i que suposa “una suma d’esforços, una visió integral dels temes de salut en benefici dels ciutadans”. Per això, el president ha atribuït “el soroll” que hi ha en contra a “l’interès de vegades partidista i a la proximitat d’unes eleccions que fan que aquest soroll augmenti encara una mica més”.

El cap de l’Executiu ha deixat clar que “no es privatitza la salut” i ha defensat el bon funcionament de la col·laboració público-privada que “és la base de la riquesa del nostre sistema social, i un model en el qual es fixen molts països europeus”. Per això, Artur Mas ha criticat que hi hagi qui “es vulgui carregar el model que ha funcionat bé i que ha aguantat el sistema en temps de crisi i retallades de recursos públics obligats per la situació econòmica”.

 

En aquesta línia, el cap de l’Executiu s’ha referit també durant l’entrevista a la situació del cas Innova i ha demanat que “el que pot ser un cas concret, un cas aïllat, no es pot carregar un sistema general de funcionament d’èxit”. Artur Mas ha recordat que aquest conglomerat d’empreses va ser creat pel govern tripartit de Reus i que l’actual equip de Govern de CiU ha intentat gestionar la situació de la millor possible. Després d’assegurar que el cal ara és esbrinar si es tracta d’una irregularitat administrava o va més enllà, el president ha criticat “la desproporció policial i judicial amb la qual s’ha actuat aquests dies” i ha assegurat que “des del punt de vista de la correcció del funcionament d’un estat, això no és un estat de dret”.