Foto1
 
En el transcurs del ple celebrat avui al Parlament de Catalunya, la consellera Munté ha explicat que en l’actualitat a Catalunya hi resideixen ciutadans de 177 nacionalitats diferents, que parlen 270 llengües i que practiquen les 13 religions més importants del món. Però, com ha afirmat la consellera de Benestar Social i Família, "en pocs anys hem incorporat un milió de persones al nostre país sense grans daltabaixos i mantenint la cohesió social".

Aquest fet demostra que "Catalunya és una societat integradora a pesar dels pals a les rodes que ens posa el govern de l’Estat", ja que l’executiu espanyol vulnera sistemàticament el repartiment competencial. En aquest sentit, les convocatòries de subvencions a entitats i ajuntaments, fetes de forma centralitzada i sense la participació de la Generalitat any rere any, són il·legals tal com ho reconeixen cinc sentències judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Malgrat les sentències, aquestes convocatòries continuen endavant sense la participació de la Generalitat.
 
Munté ha lamentat també que els òrgans de coordinació entre els diferents organismes no es reuneixen. La Conferència sectorial que s’hauria de convocar cada sis mesos només ho ha fet dos cops en quatre anys i la Subcomissió d’Immigració de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, que havia de trobar-se cada sis mesos, no s’ha reunit des de l’abril de 2011, quan encara hi havia el govern socialista. "Des de la Generalitat hem estat intentant pactar diversos cops la seva convocatòria amb propostes reiterades d’ordre del dia, però sense èxit fins avui. L’Estat impedeix cap mena de coordinació o cooperació per atendre el fenomen immigratori", ha dit la consellera.
 
I pel que fa al finançament, Munté ha recordat que el 2012 el govern del PP va deixar les comunitats autònomes sense l’aportació que havia estat pactada anys abans en forma de partida fixa als Pressupostos Generals de l’Estat: el Fons per a l’Acollida i Integració dels Immigrants i el Reforç Educatiu. Un fons que a Catalunya anava destinat prioritàriament a ajuntaments i altres ens locals per desenvolupar polítiques d’acollida, integració i participació; així com als centres escolars on es finançaven centenars de Plans d’entorn per posar en contacte la comunitat educativa amb el seu barri i, per tant, facilitaven la participació de totes les famílies, incloses les immigrades, en el projecte educatiu del centre.
 
"Si tenim en compte l’aportació de l’Estat de 2011 (15M€) aquests darrers quatre anys hem deixat de disposar d’uns 60M€ que, en plena època de crisi econòmica i social, haurien estat molt útils per reforçar les polítiques als barris amb especials necessitats", ha afirmat Munté.
 
"Malgrat els obstacles amb què ens hem anat trobant, des de Catalunya hem continuat treballant d’acord amb els principis de cooperació multinivell que, a manca de participació de l’Estat i el seu bloqueig a la participació europea, hem centrat en la relació Generalitat-Ens locals, sense oblidar, evidentment, la societat civil organitzada", ha dit la consellera. 
 
A més a més, s’ha mantingut el Contracte Programa, un acord anual entre el Departament de Benestar Social i Família i els ajuntaments per tal de cooperar en les polítiques socials. En concret, inclou un programa que fa referència a les polítiques d’acollida, integració i participació de les persones immigrades. "Malgrat el mal moment de les finances del Govern de Catalunya, la nostra aportació ha anat augmentant ja que va haver de substituir el fons estatal desaparegut. Enguany la transferència de la Generalitat cap als ens locals ha pogut augmentar un 11% amb la perspectiva de l’aplicació de la Llei d’acollida. En total, des de 2012 hem aportat als ens locals un total de 17,9M€" ha destacat Neus Munté.
 
D’altra banda, el 2014 la Comissió Europea va crear el Fons d’Asil, Migracions i Integració (FAMI) i va començar a signar amb els estats acords de col·laboració per facilitar la seva distribució. Una condició que imposa la Comissió és que s’aprovi un programa “nacional” consensuat i una associació entre les autoritats estatals, regionals i locals. Fa més d’un any que els FAMI són vigents i el govern d’Espanya i la Comissió Europea encara no han signat cap acord perquè l’Estat no presenta el seu pla. "Per suposat, la Generalitat de Catalunya no ha estat convidada a participar-hi. Tret d’una reunió de directors generals d’Immigració el 7 de juliol de 2014, ni autonomies ni ajuntaments no hem rebut cap més notícia per part de l’Estat al respecte. Mentrestant, l’Estat perd l’oportunitat de rebre recursos imprescindibles per a la bona gestió del fet migratori" ha denunciat Munté.
 
Respecte a les subvencions a entitats, s’ha mantingut l’aportació al món associatiu, ONG i agents socials per via de la convocatòria pública de subvencions. Des de 2011 Benestar Social i Família ha distribuït un total de 7,8M€. La immensa majoria de les activitats subvencionades fan referència a accions per facilitar la integració, especialment en barris amb dificultats específiques.

"A pesar doncs dels entrebancs a Catalunya, el model d’integració s’ha basat en el repte de garantir la plena incorporació de les persones estrangeres que s’han establert en els darrers anys i que ho hagin fet en igualtat de condicions, sense discriminacions positives, però sí amb polítiques d’equitat que permetin anivellar les condicions de sortida i ofereixin les mateixes oportunitats a tothom" ha afirmat Neus Munté.
 
El Baròmetre d’Opinió Pública que elabora periòdicament el Centre d’Estudis d’Opinió, en el seu últim informe (1a onada 2015) quan es demana quins són els problemes principals que té actualment Catalunya revela que la percepció de la immigració com a problema s’ha reduït del 23,1% el 2011 al 4,4% actual. I pel que fa a la importància que se li atorga com a problema a la immigració, s’ha passat d’un 7,4% al gener del 2010 a un 0,9% actual.
 
"Aquest fet és un clar reflex de la política d’integració global que ha afavorit la cohesió social, tot respectant les arrels de cadascú" ha conclòs la consellera.

1  

Imatges

La consellera Neus Munté, al Parlament

La consellera Neus Munté, al Parlament 2777