El Tribunal Constitucional (TC) ha comunicat avui al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Media Natural, la sentència, dictada el 30 d’abril, amb la qual estima el recurs d’inconstitucionalitat que va interposar la Generalitat de Catalunya contra l’article 3.2 i .3 i l’article 5 de la Llei 13/2013, de 2 d’agost, de foment de la integració de cooperatives i d’altres entitats associatives de caràcter agroalimentari.   

 

La sentència recorda, en primer lloc, les limitacions estatals en matèria econòmica, de manera que no pot buidar de contingut els títols autonòmics en els sectors respectius. En segon lloc, constata que en aquest cas no hi ha raons que justifiquin la reserva a favor de l’Estat de les dites funcions executives, ja que, una vegada establertes per la llei les condicions de les entitats per ser declarades prioritàries, la seva aplicació no necessita de la intervenció estatal.

 

En la sentència es fa un recull de la darrera jurisprudència del TC contrària a la centralització estatal de les funcions executives quan aquestes es limiten a aplicar la regulació establerta per l’Estat amb aquell nivell de detall que ha considerat convenient. Aquest és el cas de les beques de mobilitat (STC 25/2015, de 19 de febrer) i dels certificats de professionalitat en suport telemàtic (STC 61/2015, de 18 de març).

 

També en el present supòsit, la funció de declarar les entitats com a prioritàries (art. 3.2) i el seu seguiment (art. 3.3) correspon a la Generalitat. Cal aclarir que aquest darrer precepte no es declara inconstitucional atès que, en no referir-se explícitament al Ministeri, el TC l’interpreta en el sentit que les funcions que es regulen també corresponen a les instàncies autonòmiques, malgrat no ser aquesta la intenció inicial del legislador. Aquesta interpretació del TC resulta vinculant en la futura aplicació de la norma.

 

Per últim, pel que fa al Registre Nacional d’Entitats Associatives Prioritàries, l’existència del qual no es discutia, s’estableix que la seva inscripció s’ha de vehicular a través de l’actuació administrativa de la Generalitat, de manera que les referències al Ministeri contingudes en l’art. 5 són declarades inconstitucionals i nul·les.

 

 

El Govern de la Generalitat va  acordar, a proposta del conseller d’Agricultura, demanar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 13/2003, de 2 d’agost, de foment de la integració de cooperatives i d’altres entitats associatives de caràcter agroalimentari.

 

Aquest òrgan va arribar a la conclusió, adoptada per unanimitat, que els apartats 2 i 3 de l’article 3 i l’article 5 de la Llei 13/2013, vulneraven efectivament les competències de la Generalitat de Catalunya, raó per la qual  el Govern va formular la interposició del recurs d’inconstitucionalitat contra els esmentats preceptes de dita llei a través d’un altre Acord de Govern.

 

L’Executiu català va considerar que aquesta normativa era una mesura innecessària i ineficaç per a solucionar el problema de l’atomització del sector cooperatiu, i que l’àmbit supraautonòmic de les “entitats associatives prioritàries” que estableix és discriminatori i s’hauria de suprimir i obrir a qualsevol entitat de l’Estat que compleixi les condicions exigides independentment del seu àmbit territorial. Aquest és el punt dèbil de la norma, perquè la llei estatal es justifica per l’àmbit supraautonòmic que la fa competent.

 

A més, es creava una nova estructura administrativa en contra de les polítiques de simplificació, i en l’articulat de la nova norma es constata indefinició en els criteris de la dimensió necessària d’una entitat associativa per a ser prioritària, i això es fa sense tenir la seguretat que les directives comunitàries permetran donar ajuts a aquestes entitats que concentraran grans volums de negoci, actualment excloses de subvenció. El Govern manté que, sense un règim especial per a les cooperatives agràries dels ajuts comunitaris i dels estats membres, és incert que les grans entitats associatives prioritàries puguin complir els requisits per ser beneficiàries de subvencions públiques.

 

Cal destacar que la intenció de la Llei és recentralitzar les competències en la matèria i disposar dels recursos de les comunitats autònomes, vulnerant la distribució de competències autonòmiques vigents.